Friburg de Brisgòvia: Guide

Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany) és una ciutat de Baden-Wurtemberg (Alemanya). Està situada al marge dret del riu Rin. Destaca pel seu caràcter universitari i és considerada com la capital de l'ecologia del país.

Història

Friburg fou fundada el 1120 pel duc Conrad de Zähringen, i dotada de privilegis municipals segons el model foral de Colònia (Alemanya)|Colònia. El Castell de Schlossberg es va construir el 1090 per ser la residència dels ducs de Zähringen. La ciutat va gaudir d´amplis privilegis com a mercat convertint-se en un dels centrs comercials de la Selva Negra. La seva vida comercial girava al voltant de la exportació d´argent, llana i fusta.

El 1200 el duc Bertold V de Zähringen va construir la catedral, d´estil gòtic. Després de la seva mort la ciutat va passar al seu nebot Egino d´Urach que el 1218 es va convertir en duc de Friburg. El 1368 els ciutadans de Friburg van comprar la seva independència per 15.000 marcs d´argent. Immediatament després es van col·locar sota la sobirania dels Habsburg austriacs. Al segle XV la seu de la Dieta Imperial va estar a Friburg de Brisgòvia, que d´aquesta manera es va convertir en la capital de Vorarlberg|Àustria Anterior. El 1457, el duc Albert VI d´Àustria va fundar la Universitat de Friburg de Brisgòvia|universitat.

La població fou salvatgement delmada durant la Guerra dels Trenta Anys, al segle XVII, que a més va deixar la ciutat en runes. Posteriorment va esclatar les guerres entre Àustria i França, que es van intensificar durant la Guerra de Successió pel tron d´Espanya. Fins el 1745 la ciutat va romandre ocupada per França, fins que fou finalment tornada a Àustria.

Durant les Revolució Francesa|guerres de la Convenció, fou altre cop assetjada per França. El 1803 fou cedida al duc de Mòdena, qui la va restituir als Habsburg. El 1806 Napoleó Bonaparte la va integrar a la Confederació del Rin, a la que va pertànyer fins el 1918. El 1817 es va establir una diòcesi eclesiàstica a Friburg, que es va convertir poc després en seu arquebisbal de la Renània superior. En aquesta època, els polítics liberals Carl von Rotteck i Carl Theodor Welcker van ensenyar a la seva universitat.

Durant la segona meitat del segle XIX la ciutat va créixer ràpidament. El 1899 es va matricular a la seva universitat la primera dona alemanya que va accedir a estudis superiors. Durant la Segona Guerra Mundial, el 27 de novembre de 1944 un atac aeri aliat va destruir gran part de la ciutat, éssent alliberada l´abril de 1945 pels francesos. A l´any següent es va crear el Land de Baden, del qual es va convertir en capital. Després de la unió amb Würtemberg per crear Baden-Wurtemberg el 1952, és la seu de la presidència de l'estat.

Capital de l'ecologia

Propera a la Selva Negra , Suissa i França, és la ciutat alemanya amb més hores de sol. Això sumat a una constant política ecològica dels governs federal i regional fan que Friburg tingui el major nombre d´instal.lacions medio-ambientals a la Unió Europea (UE).

L´Institut per a la ecologia té aquí la seva seu, el Consell Internacional per a iniciatives medio-ambientals té aquí el seu secretariat europeu i a més Friburg compta amb l´Institut Frauenhof per a sistemes d´energia solar i és seu de ciclistes d´uns 400 km. de longitut cosa que demostra el predomini d´aquest medi de transport.

A més cada any al mes de juny es celebra Intersolar, la major fira de la energia solar. Cosa que la col·loca al capdavant en el camp de la energia solar fotovoltaica.

El seu terme municipal té una superfície total de 15.306 hectàrees, de les quals 6.533 són de bosc.

Llocs d´interès

El ben conservat casc antic i la seva activitat cultural la fan ser molt visitada per turistes. Aquí es troba la famosa Catedral de Friburg amb la "torre més bella de la Cristiandat"

Vegeu també