|
EUR 137 - 235 Firean
Firean Hotel has a well-established international reputation for being one of the most charming hotels in Belgium. It is situated just under 3 km from… MoreEUR 80 - 125 De Ware Jacob
De Ware Jacob is a luxurious apartment set in a historic 18th century mansion 100 metres from Meir Street. It features a fully equipped kitchen and a … MoreEUR 76 - 175 All Seasons Antwerpen City Center
All Seasons offers rooms with modern designer bathrooms only 150 metres from Antwerpen-Centraal Railway Station in historic Antwerp. It features a 24-… More | ||||||||||||||||||
Explica la llegenda que el nom neerlandès, Antwerpen, ve de hand werpen, que significa «llançar la mà». Segons una llegenda l'heroi Brabo hauria tallat la mà d'un gegant que tenia atemorits els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien el gegant els tallava la ma i la llançava al riu. Al centre de la plaça del mercat, Grote Markt, es commemora aquesta llegenda amb una estàtua de Bravo llançant una mà, i fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans.
Anvers va ser una ciutat molt pròspera fins al segle XVI. Això explica l'important llegat artístic i els edificis remarcables com l'ajuntament o la catedral Art gòtic|gòtica, la més gran de Bèlgica. A Anvers hi va viure el pintor Rubens.
Anvers és el segon port d'Europa (després de Rotterdam) i el quinzè del món, situat a la riba del riu Escalda. La ciutat també és coneguda com el centre mundial del diamant. Hi ha unes 1.500 companyies del diamant i un 70% de la producció mundial es negocia a Anvers.
1575: 100.000 habitants aproximadament
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Anvers". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
1590: menys de 40.000
1800: 45.500
1830: 73.500
1856: 111.700
1880: 179.000
1900: 275.100
1925: 308.000
2004: 468.717
2006: 461.496 Govern
Llista de Burgmestres
Des del 1830 han ocupat el càrrec:
Frans Antoon Verdussen ( : 1830)
Antoon Dhanis van Cannart ( : 1830)
Alexis Gleizes ( : 1830-1831)
Graaf Gerard Legrelle ( : 1831-1848) (christ.)
Jan Frans Loos ( : 1848-1863) (lib.)
Xavier Gheysens (waarnemend : 1863) (meeting)
Jozef Cornelis Van Put ( : 1863-1872) (meeting)
Leopold De Wael ( : 1872-1892) (lib.)
Georges Gits 1892) (lib.)
Jan Van Rijswijck ( : 1892-1906) (lib.)
Victor Desguin ( 1906 a 1908-1909) (lib.)
Peter Alfons Hertogs (: 1906-1908) (lib.)
Jan De Vos ( 1909-1921) (lib.)
Hector Lebon ( 1921)
Frans van Cauwelaert ( 1921-1932) (christ.)
Camille Huysmans ( 1933-1940 a 1944-1946) (soc.)
Leo Delwaide ( 1940-1944 en 1976) (christ.)
Jan Timmermans (: 1944) (vl. nat.)
Emile Van Put (1944)
Willem Eekelers (1946-1947) (soc.)
Lode Craeybeckx ( 1947-1976) (soc.)
Frans Detiège ( 1976) (soc.)
Mathilde Schroyens ( 1977-1982) (soc.)
Bob Cools ( 1983-1994) (soc.)
Leona Detiège ( 1995-2003) (soc.)
Patrick Janssens ( 2003-...) (soc.)Enllaços externs