214 hotels trobats, Llistat 201 – 214:
Veure disponibilitat
Data d'arribada:
Data de sortida:
Ordenar resultats per

Moneda(Prices include tax):

Rue Paul Spaak 15, 1000 BrusselsEUR 48 - 265

puntuació del comentari del client: N/A
This Sheraton is located 100 metres off Avenue Louise and has a sauna and fitness centre. Guests can relax in their air-conditioned room or enjoy a dr… More
EUR 50 - 270

Georges V

23 Rue ´T Kintstraat, 1000 BrusselsEUR 50 - 270

puntuació del comentari del client: N/A
Georges is situated in an historic building from 1859 in Brussels, only a 10-minute walk from Grand Place and Manneken Pis Statue. It features a 24-ho… More
Place Rouppe 10, 1000 BrusselsEUR 64 - 195

puntuació del comentari del client: N/A
El Grande Cloche està situat en un edifici del segle XIX a la plaça de Rouppe, a menys de 15 minuts a peu de l´estació de tren Brussels-South… More
Boulevard Lambermont 322, 1030 BrusselsEUR 80 - 425

puntuació del comentari del client: N/A
Hotel 322 Lambermont is located just outside the city centre, in a residential neighborhood opposite the large Josaphat Park. The hotel offers spaciou… More
6 rue de Florence, 1000 BrusselsEUR 64 - 165

puntuació del comentari del client: N/A
L´Hotel Agenda Louise es troba a 100 metres de l´avinguda de Louise i ofereix unes habitacions amb internet Wi-Fi gratuït. L´estaci… More
EUR 43 - 210

Hotel Albergo

Square Victoria Regina, 11-12, 1210 BrusselsEUR 43 - 210

puntuació del comentari del client: N/A
Molt a prop de l´animada plaça de Rogier, aquest hotel senzill ofereix habitacions econòmiques. A més, està molt ben comunicat. L´Alb… More
EUR 40 - 279

Hotel Barry

Place Anneessens 25, 1000 BrusselsEUR 40 - 279

puntuació del comentari del client: N/A
L´Hotel Barry ofereix habitacions senzilles i funcionals al centre de Brussel·les, a 50 m de l´estació de metro Anneessens. Disposa de s… More
Avenue Albert Jonnart 4, 1200 BrusselsEUR 75 - 190

puntuació del comentari del client: N/A
This family-run bed and breakfast is situated in a 1920s house in a quiet suburb, 10 minutes’ walk from Montgomery Metro Station. Homiris includes f… More
Avenue Imperatrice Charlotte 6, 1020 BrusselsEUR 54 - 325

puntuació del comentari del client: N/A
Ideally located for visiting Brussels Expo, this 3-star hotel is surrounded by green scenery and has easy access to the main motorways. The Holiday I… More
Avenue des Anciens Combattants 1, 1140 BrusselsEUR 54 - 430

puntuació del comentari del client: N/A
L´hotel és a poc més de 10 minuts en cotxe de l´aeroport i el centre de Brussel·les. Disposa de gimnàs i internet Wi-Fi gratuïta a to… More
Rue Stéphanie 143, 1020 BrusselsEUR 75 - 150

puntuació del comentari del client: N/A
This intimate guesthouse offers simply furnished rooms in a quiet suburb of Brussels, 300 metres from Bockstael Metro Station. It features a communal … More
Place Rogierplein 20, 1210 BrusselsEUR 84 - 494

puntuació del comentari del client: N/A
El Hilton Brussels City es troba ubicat a la Place Rogier, just davant de l´estació de metro de Rogier. Totes les habitacions tenen un bany de … More
Rue Breydel, 20, 1040 BrusselsEUR 56 - 399

puntuació del comentari del client: N/A
Holiday Inn offers sound-proofed rooms in Brussels, less than 350 metres from Schuman Metro Station and The Council of the European Union. It features… More
EUR 49 - 130

Abberdeen

Rue Du Colombier 4, 1000 BrusselsEUR 49 - 130

puntuació del comentari del client: N/A
Aquest hotel acollidor està situat al centre de Brussel·les, a 200 m de la Grand Place. Ofereix unes habitacions senzilles i còmodes i un ambient h… More
 

Brussel·les: Guide


Brussel·les (Bruxelles en francès, Brussel en neerlandès i Brüssel en alemany) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Amb Brussel·les hom fa referència a tres ens diferents:
una de les tres regions de Bèlgica (que tenen cert nivell d'autonomia),
el conjunt dels 19 municipis (commune en francès, gemeente en neerlandès), i
un d'aquests 19 municipis.


Capital de la regió i de l'Estat


Brussel·les comprén una aglomeració urbana de la qual n'és capital, per la qual cosa aquest topònim pot fer referència també a la Regió de Brussel·les-Capital. El municipi de Brussel·les (en francès : Bruxelles-Ville o Ville de Bruxelles ; en neerlandès : Stad Brussel) al qual es refereix aquest article, és un dels 19 municipis que formen la regió. Compta amb una població de 144.784 habitants front als més d'un milió del conjunt de la regió. L'àrea metropolitana reuneix uns 2.090.000 d'habitants.

Només el municipi de Brussel·les abans esmentat té l'estatut de capital del regne de Bèlgica, d'acord amb l'article 194 de la Constitució. Tot i que diverses institucions federals es troben de facto en altres municipis de la regió brussel·lesa, sols Brussel·les ciutat té atorgat el títol de capital de l'Estat. És important distingir-la, tot plegat, de la Regió de Brussel·les-Capital que és una regió de propi dret, tal com Valònia i Flandes,

La ciutat és la seu de les institucions de Flandes i a més capital de les comunitats lingüístiques francesa i neerlandesa.

Situació geogràfica


Brussel·les ocupa una situació relativament central a Bèlgica, més propera al terç septentrional. En sentit de les agulles del rellotge, dista 90 km. del Mar del Nord, 55 de la frontera sud dels Països Baixos, 115 de l'Alemany|alemanya, 160 de la Luxemburg|luxemburguesa i poc més de 60 de la França|francesa. Es troba aliniada parcialment amb el riu Senne i del canal Anvers-Charleroi, en un punt d'encreuament de grans línies d'importància internacional.

L'aeroport internacional més proper, es troba al nord-est de la ciutat.

Situació lingüística


Article principal: Situació lingüística a Bèlgica

La llengua vehicular a Brussel·les va ser la varietat brabançona del neerlandès fins les primeries del segle XX. Hores d'ara, tots els municipis de la regió brussel·lesa són oficialment bilingües, però la població autòctona fa servir majoritàriament el francès (85-90%, "lingua franca" de Brussel·les) front a un 10-15% de natius neerlandòfons o plenament bilingües.

Cal recordar que Brussel·les es troba envoltada per el Brabant Flamenc, la qual cosa afavoreix que durant hores d'oficina i en manifestacions culturals el nombre de neerlandòfons és molt significatiu.

D'altra banda, l'anglès, que no disposa d'estatut oficial, és la llengua més emprada a les institucions europees, a l'OTAN i un gran nombre d'empreses privades amb seu a Brussel·les. Hi conviu amb destacades comunitats que tenen com a llengua materna l'àrab, el turc, l'italià, el polonès, el grec, l'castellà|espanyol, entre d'altres.


Economia


La ciutat és un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament de Bèlgica, sinó també d'Europa. La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, i antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial; els sectors oriental i septentrional són principalment industrials; els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de municipis agregats, que formen l'àrea residencial suburbana. En el camp industrial, destaquen la indústria tèxtil, alimentària, d'articles de luxe, química i metal·lúrgica.

Institucions


Brussel·les és la seu de las tres institucions principals de la Unió Europea: la Comissió Europea|Commissió Europea, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu (però les sessions plenaries també es realitzen a Estrasburg). Per aquestes raons Brussel·les esta considerada oficiosament com la capital de la Unió Europea. També és seu de govern de Bèlgica, de la Borsa i de nombroses organitzacions i organismes internacionals: quartel general de l'OTAN, comitè de les regions de la Unió Europea, Confederació Internacional de Sindicats Lliures i Confederació Mundial del Treball i d'altres. També és un centre d'ensenyament superior, ja que és seu de la Université Libre de Bruxelles, fundada l'any 1834; de la Vrije Universiteit Brussel, del 1970; de la Faculté Universitaire de Théologie Protestante de Bruxelles, del 1942; i de les Facultés Universitaires Saint-Louis, del 1858, i Universitaire Faculteit en Sint-Aloysius, fundada el 1968.

Història


La ciutat ja era coneguda des del final del segle VII, però no adquirí veritable importància fins que, al segle XI, els Comtat de Lovaina|comtes de Lovaina en feren llur residència. Per la seva situació a la ruta Bruges-Colònia (Alemanya)|Colònia, al segle XII es convertí en un gran centre comercial, de manera que en el segle XIII ingressà a la Hansa. La ciutat obtingué el 1229 una carta d'autonomia del Ducat de Brabant|duc de Brabant Enric I.

Una sèrie de revoltes de menestrals obligaren a modificar la carta el 1425; la nova carta, que precisava els poders del patriciat i de les corporacions, estigué en vigor fins el 1795. Al segle XV fou capital del Província de Brabant|Brabant i, després de la seva annexió a la casa de Borgonya, dels Països Baixos. També fou capital del domini espanyol i acollí Guillem d'Orange (1577), però l'any següent es convertí en seu dels partidaris de la unió amb la corona espanyola. Fou capital dels Països Baixos austríacs del 1714 al 1789, i del regne de Bèlgica des del 1830. També fou ocupada per les troeps alemanyes durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

Poc temps abans de la independència, Brussel·les era una ciutat demogràficament de parla flamenca (la noblesa i els funcionaris francoparlants constituïen només una terera part de la població), però culturalment era francoparlant, ja que el flamenc era la parla de les classes populars. Al final del segle XX, però, més de 85-90% dels habitants eren francoparlants i menys d'un 10-15%, flamencs.

Per tal de resoldre l'estatut de Brussel·les, un dels problemes clau de la qüestió lingüística belga, ja que era una de les reivindicacions històriques dels nacionalistes flamencs, la legislació establí, amb les disposicions legals del 1970 i el 1981, un estatut bilingüe per a l'aglomeració de la ciutat (els 19 municipis), que s'ha conservat malgrat les protestes dels nacionalistes flamencs el 1995 en entrar en vigor la reforma constitucional dels Accords de la Saint-Michel que de fet convertia Bèlgica en un estat federal (1993), amb Brussel·les i 19 municipis annexos com una de les tres regions (Regió de Brussel·les-Capital).


Monuments i llocs d'interès


Arc del cinquanta aniversari (Brussel·les)|Arc del Cinquanta aniversari
Atomium|Atomium
Plaça Major (Brussel·les)|Plaça Major
Manneken Pis

Enllaços externs




This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Brussel·les". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.