|
EUR 49 - 255 Hotel Husa De La Couronne Liege
Right next to the TGV train station of Liège-Guillemins, this brand-new hotel offers stylish guest rooms with a bath and free Wi-Fi internet in the p… MoreEUR 54 - 274 Ramada Plaza Liege City
Looking out over the wonderful River Meuse and situated in a renovated, 17th century convent, this classic hotel offers quality accommodation near the… MoreEUR 55 - 195 Best Western Univers Hotel
Located 50 metres from the TGV train station of Liège-Guillemins, this family hotel welcomes you in a friendly, relaxed atmosphere. Enjoy the bar and… MoreEUR 55 - 180 Eurotel
Come and explore the beautiful city of Liège and stay at the simple, yet elegant Eurotel, right in the heart of the city centre.
Enjoy the personal … MoreEUR 65 - 135 Hotel Ibis Liege Centre Opéra
Hotel Ibis Liege Centre Opéra is located in the city centre, next to the Opera House.
Liège: City on the Meusse with typical ´quarters´… MoreEUR 69 - 330 Hotel Mercure Liege Centre
Situated in the city centre of Liège and the Ardent City, this hotel is also conveniently located for the main motorways leading to Maastricht, Bruss… MoreEUR 71 - 465 Holiday Inn Liege
Ideally situated next to the Palais des Congrès of Liège, in a pleasant green setting, only a few steps away from the town center and the historical… MoreEUR 78 - 125 Hôtel Hors-Chateau
In the historical heart of Liège, this modern hotel offers stylish guest rooms and a tapas bar in its 18th century building.
Close to the city centr… MoreEUR 73 - 170 Le Cygne d´Argent
Quietness and serenity in the city center. In a world where rapidity and efficiency prevail, comfort and well-being of our guests are still among our … MoreEUR 64 - 220 La Passerelle
Situated in Outremeuse, a historical district of Liege, this hotel is only 5 minutes away by foot from Saint-Lambert Place, the historical heart of th… MoreEUR 44 - 69 Hôtel Les Acteurs
Ideally located in the centre of Liège, this completely renovated hotel is located just a few minutes from the historical and commercial centre of th… MoreEUR 68 - 148 Campanile Luik
Conveniently located just off the A602/E25 Liege-Luxembourg motorway, this 3-star hotel is just a short drive from Liege Airport and Liege city centre… MoreEUR 49 - 160 Les Nations
Enjoy neat and comfortable accommodation in the heart of Liège, near the wonderful River Meuse, and indulge in a relaxing break.
Absorb the simple e… MoreEUR 48 - 778 Metropole
With a great location in the centre of Liège and simple rooms at competitive prices, this hotel provides a convenient base for a city break.
The Met… MoreEUR 45 - 78 Premiere Classe Liege / Luik
The Premiere Classe Liege/Luik is conveniently located near the auto route of Liege. Have a pleasant sleep in the soundproof rooms.
The hotel rooms a… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Està situada a la confluència dels rius Mosa i Ourthe, a 100 km a l’est de Brussel·les, 25 km al sud de Maastricht (Països Baixos) i 40 km a l’oest d'Aquisgrà (Alemanya).
Fortament industrialitzada (Santiago Calatrava.
Es creu que deu el seu nom a la Légia, riuet afluent del Mosa. És però més probable que l’origen etimològic sigui Leudica ("lloc públic" en la llengua dels francs), o bé del llatí Leodiens. Actualment el nom oficial de la ciutat és Liège, en francès, tot i que fins al 1950 s’escrivia Liége (amb accent tancat).
La fundació de la ciutat com a tal data de l’any 700 aproximadament, quan esdevingué un important lloc de pelegrinatge, com a conseqüència de l’assassinat de sant Lambert, bisbe de Tongres-Maastricht. La decisió del seu successor, sant Hubert, de fer Lieja la capital d’un nou bisbat, va convertir-la en un ciutat pròspera. Finalment, la decisió de l’emperador germànic Otó II de nomenar temporalment el bisbe Notger com a príncep de Lieja, cap a l’any 1000, va concedir un gran poder polític afegit al seu poder religiós. Des d’aleshores, Lieja fou la capital del principat de Lieja, entitat política amb diferents graus d'independència, governada per prínceps bisbes fins el 1795.
Els habitants de Lieja van desenvolupar ràpidament una identitat força diferenciada dels poderosos veïns, França i Alemanya. Alhora que es mostraven força neutrals respecte a l'Imperi Germànic, del qual depenien teòricament, deixaven clara la seva pertinença a l'Europa de parla i cultura romana.
El segle XIII fou l’època de l'Edat d'Or intel·lectual (quan era coneguda amb el sobrenom de l’Atenes del nord).
A partir del segle XV la ciutat coneix el desenvolupament de la indústria, gràcies a les mines de zinc i ferro. Aprofitant els cursos fluvials i noves tècniques siderúrgia|siderúrgiques (alts forns), s'hi crea una important indústria d’armament, tradició que encara perdura, ja que Lieja continua sent el major centre de producció d’armes a Bèlgica (s'hi troba la seu central de la factoria FN Herstal).
Durant tota l’edat mitjana el principat de Lieja va restar com a entitat política independent, sense formar part dels Països Baixos Espanyols, ni dels els Països Baixos del Sud, catòlics, que passaren sota el control dels Habsburg d'Àustria després de la desfeta Espanya|espanyola.
Durant el període francès 1792-1815 Lieja fou la capital de la província napoleònica homònima integrada dins l'França|Estat francès. Es produeix la modernització de marc jurídic i del dret civil amb la imposició del "codi napoleònic".
En aquest període es viu la revolució industrial a la regió. Les màquines de vapor hi entren clandestinament provinents d'Anglaterra i s'hi construeixen nombroses fàbriques amb l'ajuda sovint d'immigrants britànics.
Amb la derrota de Napoleó a Holanda i Bèlgica. Sota Guillem I dels Països Baixos|Guillem I es desenvolupa enormement la indústria, amb la creació d'importants infraestructures, especialment una extensíssima xarxa ferroviària.
Al 1817 s’instal·là a Seraing, a la rodalia de Lieja, John Cockeril, que renova, desenvolupa i transforma les tècniques siderúrgiques tradicionals i substitueix les primeres innovacions, que acaben fent de Seraing un dels motors de la revolució industrial belga i europea. Els alts forns hi perduren actualment, així com el seu nom a l’empresa, la Cockerill-Sambre, integrada al grup Acerlor.
Des de la creació de l'estat, Lieja es convertí en el puntal de l’economia belga durant el segle XIX, amb les mines de carbó i la metal·lúrgia|indústria metal·lúrgica.
La resistència dels habitants de Lieja a l'inici de la Primera Guerra Mundial al 1914 va ésser reconegut per la concessió de la Legió d'Honor de la França|República Francesa el 7 d'agost de 1914. Va ser la primera ciutat estrangera a rebre-la.
A partir de la Segona Guerra Mundial, Lieja coneix la pèrdua de pes econòmic davant de Flandes, que basa l'economia en el comerç i el sector terciari dins un Bèlgica|Estat belga convertit en plataforma logística d'Europa, amb la construcció de centenars de quilòmetres d'autopistes durant els dècada de 1960|anys seixanta.
Les disputes entre els diferents poders de la regió (polítics, sindicats i empresaris) han fet inoperants els diferents ens creats per promoure la reactivació i reconversió econòmica.
Els últims anys, Lieja ha apostat per ésser la plataforma logística de l'euroregió Mosa-Rin, amb la inversió en l'aeroport de mercaderies de Lieja-Bierset, l'ampliació del Port Autònom de Lieja (al riu Mosa) i la renovació de la principal estació de ferrocarril (Liège-Guillemins) per a l'arribada del tren d'alta velocitat.
Darrerament, es potencia el caràcter comercial de la ciutat, especialment a la ciutat vella, amb l’obertura de diferents galeries comercials i la finalització de la reforma de la plaça de Sant Lambert (que restà 20 anys paralitzada), i com a destinació turística cultural amb el conjunt museístic Grand Curtius, que reagrupa la important col·lecció d'art sacre i tresors religiosos de l'antic principat de Lieja|Principat. Malgrat tots aquests esforços, la taxa d'atur continua estant a l'entorn del 20%.
Demogràficament, la ciutat ha anat perdent població, especialment els darrers 20 anys, amb el fenomen de dispersió que ha patit tot el Benelux després de la creació de la important xarxa d’autopistes. Els barris del centre de la ciutat s’han buidat de famílies per acollir la població immigrada i els estudiants de la universitat, amb una contínua degradació dels habitatges i els barris per la passivitat dels llogaters.
Rep sovint el sobrenom de Cité ardente (ciutat ardent), nom provinent d’una novel·la cavalleresca escrita per l'autor brussel·lès Henri Carton de Wiart al 1904. Aquesta novel·la (de veracitat històrica molt discutible) explica el saqueig de Lieja per les tropes de Carles el Temerari al 1468.
S'hi van bastir tres catedrals consecutives dedicades a sant Lambert i a santa Maria: l'otònica, la romànica i la gòtica. Es tractava de la catedral més gran del món després de la Sant Pere del Vaticà|basílica de Sant Pere a Roma i la de Santiago de Compostel·la. El campanar s'alçava fins els 130 metres d'alçada. Fou cremada durant la Revolució, i actualment uns pilars de fusta en representen els antics pilars.
Actualment acull el Palau de Justícia i, malauradament, no és visitable. Es pot accedir a un dels seus patis interiors i contemplar les columnes amb tots els capitells esculpits, d’inspiració exòtica.
Era l'única plaça de Lieja durant l’edat mitjana i acollia els mercats fins al segle XX.
Hi destaca l’estàtua del Perron (una mena de columna), que és el símbol històric de les llibertats municipals. Quan la vila fou assetjada el 1468 per Carles el Temerari, Lieja resistí diverses vegades, fins que un cop vençuda fou cremada com a càstig (excepte les esglésies, cosa que explica l’absència d'edificis civils anteriors al segle XVI). El càstig més humiliant fou, però, el trasllat del Perron a Bruges, que provocà noves revoltes. A la mort de Carles, la seva filla, Maria de Borgonya, el retornà a la ciutat.
També s'hi troben l'Ajuntament (Hôtel de Ville), que data del segle XVIII, i Saint-André, església dessacralitzada després de la revolució de 1793.
És una plaça molt tranquil·la i agradable. Un lloc perfecte per assaborir una bière d'abbaye (cervesa d’abadia) o un pécket (licor típic) a les terrasses d’estiu.
Barri del folklore per excel·lència, l’ambient de l'Outremeuse és força diferenciat del de la resta de la ciutat. Irònicament, alguns habitants no es consideren ni tan sols belgues, sinó ciutadans de la República Lliure de l'Outremeuse. La qual estaria composta, alhora, pel municipi lliure de Saint-Pholien i l' alcaldia de Roture.
L'Outremeuse no seria tan peculiar sense la festa del 15 d'agost. Inicialment festa religiosa (Santa Maria), hi ha pres el protagonisme l'aspecte profà, en un dels esdeveniments més importants de Valònia. Amb celebracions durant tres dies, reuneix diverses desenes de milers de persones, que ballen i canten pel carrer al so de concerts gratuïts i beuen el pécket que es ven fins i tot als portals dels veïns. Es poden trobar múltiples reproduccions de la Verge Maria per racons i portals del barri.
El Tchantchès és un personatge històric al voltant del qual es va formar tota una mitologia després de la seva mort (cap el 1850). Era el liegès típic, de caràcter afable, de bon cor, sempre disposat a defensar els febles i a revoltar-se contra els poderosos, sempre que tingués el seu got de pécket. Ha esdevingut un personatge de titelles, vestit com a miner amb un mocador vermell al coll, en lluita incessant contra Carlemany. Se'l pot veure dins el seu teatre museu (s'hi fan espectacles els diumenges al matí), localitzat al barri de l'Outremeuse. La Nannesse és la seva companya.
Darrerament s’han marcat uns itineraris que permeten fer l’ascensió, bé pels carrerons d’aquest barri, bé per la part més boscosa, o bé per petits carrerons i jardins que es troben darrere el Palau de Sant Lambert.
L’altra forma de pujar-hi és per les Escales de Bueren, un conjunt de centenars d’escales il·luminades per espelmes el 31 d’octubre.
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Lieja". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.