Lieja: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 49 - 255 Hotel Husa De La Couronne Liege
 Right next to the TGV train station of Liège-Guillemins, this brand-new hotel offers stylish guest rooms with a bath and free Wi-Fi internet in the p… MoreEUR 54 - 274 Ramada Plaza Liege City
 Looking out over the wonderful River Meuse and situated in a renovated, 17th century convent, this classic hotel offers quality accommodation near the… MoreEUR 55 - 195 Best Western Univers Hotel
 Located 50 metres from the TGV train station of Liège-Guillemins, this family hotel welcomes you in a friendly, relaxed atmosphere. Enjoy the bar and… MoreEUR 55 - 180 Eurotel
 Come and explore the beautiful city of Liège and stay at the simple, yet elegant Eurotel, right in the heart of the city centre.
Enjoy the personal … MoreEUR 65 - 135 Hotel Ibis Liege Centre Opéra
 Hotel Ibis Liege Centre Opéra is located in the city centre, next to the Opera House.
Liège: City on the Meusse with typical ´quarters´… MoreEUR 69 - 330 Hotel Mercure Liege Centre
 Situated in the city centre of Liège and the Ardent City, this hotel is also conveniently located for the main motorways leading to Maastricht, Bruss… MoreEUR 71 - 465 Holiday Inn Liege
 Ideally situated next to the Palais des Congrès of Liège, in a pleasant green setting, only a few steps away from the town center and the historical… MoreEUR 78 - 125 Hôtel Hors-Chateau
 In the historical heart of Liège, this modern hotel offers stylish guest rooms and a tapas bar in its 18th century building.
Close to the city centr… MoreEUR 73 - 170 Le Cygne d´Argent
 Quietness and serenity in the city center. In a world where rapidity and efficiency prevail, comfort and well-being of our guests are still among our … MoreEUR 64 - 220 La Passerelle
 Situated in Outremeuse, a historical district of Liege, this hotel is only 5 minutes away by foot from Saint-Lambert Place, the historical heart of th… MoreEUR 44 - 69 Hôtel Les Acteurs
 Ideally located in the centre of Liège, this completely renovated hotel is located just a few minutes from the historical and commercial centre of th… MoreEUR 68 - 148 Campanile Luik
 Conveniently located just off the A602/E25 Liege-Luxembourg motorway, this 3-star hotel is just a short drive from Liege Airport and Liege city centre… MoreEUR 49 - 160 Les Nations
 Enjoy neat and comfortable accommodation in the heart of Liège, near the wonderful River Meuse, and indulge in a relaxing break.
Absorb the simple e… MoreEUR 48 - 778 Metropole
 With a great location in the centre of Liège and simple rooms at competitive prices, this hotel provides a convenient base for a city break.
The Met… MoreEUR 45 - 78 Premiere Classe Liege / Luik
 The Premiere Classe Liege/Luik is conveniently located near the auto route of Liege. Have a pleasant sleep in the soundproof rooms.
The hotel rooms a… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lieja: Guide
Lieja (Lîdje en província belga del mateix nom, la més oriental de les valones. Amb 185.000 habitants aproximadament (600.000 a l’aglomeració, 1.000.000 a la província), anomenats liegesos, és la tercera ciutat de Bèlgica i la primera de Valònia.
Està situada a la confluència dels rius Mosa i Ourthe, a 100 km a l’est de Brussel·les, 25 km al sud de Maastricht (Països Baixos) i 40 km a l’oest d'Aquisgrà (Alemanya).
Fortament industrialitzada (Santiago Calatrava.
Es creu que deu el seu nom a la Légia, riuet afluent del Mosa. És però més probable que l’origen etimològic sigui Leudica ("lloc públic" en la llengua dels francs), o bé del llatí Leodiens. Actualment el nom oficial de la ciutat és Liège, en francès, tot i que fins al 1950 s’escrivia Liége (amb accent tancat).
Història
Orígens
Els primers poblaments a l’actual emplaçament de la ciutat es remunten a la prehistòria, amb restes de més de 200.000 anys, a les quals se sumen les trobades sota l’antiga catedral de Sant Lambert amb més de 9.000 anys d’antiguitat, que han estat recentment restaurades per a ésser visitables dins la instal·lació anomenada Arqueofòrum (Archéoforum).
La fundació de la ciutat com a tal data de l’any 700 aproximadament, quan esdevingué un important lloc de pelegrinatge, com a conseqüència de l’assassinat de sant Lambert, bisbe de Tongres-Maastricht. La decisió del seu successor, sant Hubert, de fer Lieja la capital d’un nou bisbat, va convertir-la en un ciutat pròspera. Finalment, la decisió de l’emperador germànic Otó II de nomenar temporalment el bisbe Notger com a príncep de Lieja, cap a l’any 1000, va concedir un gran poder polític afegit al seu poder religiós. Des d’aleshores, Lieja fou la capital del principat de Lieja, entitat política amb diferents graus d'independència, governada per prínceps bisbes fins el 1795.
Els habitants de Lieja van desenvolupar ràpidament una identitat força diferenciada dels poderosos veïns, França i Alemanya. Alhora que es mostraven força neutrals respecte a l'Imperi Germànic, del qual depenien teòricament, deixaven clara la seva pertinença a l'Europa de parla i cultura romana.
El segle XIII fou l’època de l'Edat d'Or intel·lectual (quan era coneguda amb el sobrenom de l’Atenes del nord).
Edat mitjana
El principat va haver de defensar la seva independència davant els imperis veïns, en especial contra el duc de Brabant i el de Borgonya. La destrucció de la ciutat i les massacres a càrrec de Carles el Calb al 1468 resten encara gravades a la memòria històrica de la ciutat.
A partir del segle XV la ciutat coneix el desenvolupament de la indústria, gràcies a les mines de zinc i ferro. Aprofitant els cursos fluvials i noves tècniques siderúrgia|siderúrgiques (alts forns), s'hi crea una important indústria d’armament, tradició que encara perdura, ja que Lieja continua sent el major centre de producció d’armes a Bèlgica (s'hi troba la seu central de la factoria FN Herstal).
Durant tota l’edat mitjana el principat de Lieja va restar com a entitat política independent, sense formar part dels Països Baixos Espanyols, ni dels els Països Baixos del Sud, catòlics, que passaren sota el control dels Habsburg d'Àustria després de la desfeta Espanya|espanyola.
El final del principat de Lieja
Al final del segle XVIII, els alts impostos i els privilegis abusius del clergat, junt amb el fet que Lieja, culturalment, s’hagués sentit sempre part de la identitat francesa, van ajudar a propagar les noves idees de la Revolució Francesa entre la població. Així, la invasió de les tropes Napoleó|napoleòniques al 1792 va trobar una oposició menys ferotge que en altres regions belgues.
Durant el període francès 1792-1815 Lieja fou la capital de la província napoleònica homònima integrada dins l'França|Estat francès. Es produeix la modernització de marc jurídic i del dret civil amb la imposició del "codi napoleònic".
En aquest període es viu la revolució industrial a la regió. Les màquines de vapor hi entren clandestinament provinents d'Anglaterra i s'hi construeixen nombroses fàbriques amb l'ajuda sovint d'immigrants britànics.
Amb la derrota de Napoleó a Holanda i Bèlgica. Sota Guillem I dels Països Baixos|Guillem I es desenvolupa enormement la indústria, amb la creació d'importants infraestructures, especialment una extensíssima xarxa ferroviària.
Al 1817 s’instal·là a Seraing, a la rodalia de Lieja, John Cockeril, que renova, desenvolupa i transforma les tècniques siderúrgiques tradicionals i substitueix les primeres innovacions, que acaben fent de Seraing un dels motors de la revolució industrial belga i europea. Els alts forns hi perduren actualment, així com el seu nom a l’empresa, la Cockerill-Sambre, integrada al grup Acerlor.
El naixement de Bèlgica
Finalment, les diferències entre els catòlics, els camperols flamencs i els liberals amb l'autoritari rei protestant de la casa d'Orange acaben amb la revolució iniciada al Teatre de la Moneda a Brussel·les al 1830 i la declaració de la independència, amb el beneplàcit dels grans estats europeus que beneeixen aquesta solució, preferible a una adhesió a l'França|Estat francès.
Des de la creació de l'estat, Lieja es convertí en el puntal de l’economia belga durant el segle XIX, amb les mines de carbó i la metal·lúrgia|indústria metal·lúrgica.
El segle XX
La resistència dels habitants de Lieja a l'inici de la Primera Guerra Mundial al 1914 va ésser reconegut per la concessió de la Legió d'Honor de la França|República Francesa el 7 d'agost de 1914. Va ser la primera ciutat estrangera a rebre-la.
A partir de la Segona Guerra Mundial, Lieja coneix la pèrdua de pes econòmic davant de Flandes, que basa l'economia en el comerç i el sector terciari dins un Bèlgica|Estat belga convertit en plataforma logística d'Europa, amb la construcció de centenars de quilòmetres d'autopistes durant els dècada de 1960|anys seixanta.
Demografia, economia i cultura
Crisi econòmica i futur
Les últimes dècades, tant Lieja com la seva regió pateixen una crisi econòmica deguda inicialment al tancament de les mines i posteriorment a la crisi de la siderúrgia|indústria siderúrgica de l'Europa occidental. Als dècada de 1990|anys 90, l'emblemàtica Cockerill-Sambre fou adquirida pel grup francès Acerlor, integrat posteriorment al grup Aceralia. Després d'innombrables ajornaments, l'abril de 2005 és la data límit per al tancament del primer dels alts forns de Seraing.
Les disputes entre els diferents poders de la regió (polítics, sindicats i empresaris) han fet inoperants els diferents ens creats per promoure la reactivació i reconversió econòmica.
Els últims anys, Lieja ha apostat per ésser la plataforma logística de l'euroregió Mosa-Rin, amb la inversió en l'aeroport de mercaderies de Lieja-Bierset, l'ampliació del Port Autònom de Lieja (al riu Mosa) i la renovació de la principal estació de ferrocarril (Liège-Guillemins) per a l'arribada del tren d'alta velocitat.
Educació i cutura
La Université de Liège, fundada el 1817 per l'Països Baixos|holandès Guillem II de Nassau, és una de les tres més importants universitats belgues francòfones i una de les dues úniques universitats estatals. Al 1957, el rector Dubuisson va decidir reagrupar les facultats disperses a la ciutat i traslladar-les a l'altiplà del bosc de Sart Tilman, a pocs quilòmetres de la ciutat, i va deixar únicament els estudiants d'Humanitats a la seu central i abandonà les antigues instal·lacions de Val Benoît, per a les quals no troba comprador. Compta amb uns 13.000 estudiants i és la tercera universitat francòfona belga (darrere la Universitat Catòlica de Lovaina i de la Universitat Lliure de Brussel·les).
Darrerament, es potencia el caràcter comercial de la ciutat, especialment a la ciutat vella, amb l’obertura de diferents galeries comercials i la finalització de la reforma de la plaça de Sant Lambert (que restà 20 anys paralitzada), i com a destinació turística cultural amb el conjunt museístic Grand Curtius, que reagrupa la important col·lecció d'art sacre i tresors religiosos de l'antic principat de Lieja|Principat. Malgrat tots aquests esforços, la taxa d'atur continua estant a l'entorn del 20%.
Demogràficament, la ciutat ha anat perdent població, especialment els darrers 20 anys, amb el fenomen de dispersió que ha patit tot el Benelux després de la creació de la important xarxa d’autopistes. Els barris del centre de la ciutat s’han buidat de famílies per acollir la població immigrada i els estudiants de la universitat, amb una contínua degradació dels habitatges i els barris per la passivitat dels llogaters.
Rep sovint el sobrenom de Cité ardente (ciutat ardent), nom provinent d’una novel·la cavalleresca escrita per l'autor brussel·lès Henri Carton de Wiart al 1904. Aquesta novel·la (de veracitat històrica molt discutible) explica el saqueig de Lieja per les tropes de Carles el Temerari al 1468.
Liegesos cèlebres
Georges Simenon (1903 Lieja – 1989 Lausana), escriptor, creador de l'inspector Maigret.
Jean-Pierre Dardenne|Jean-Pierre i Luc Dardenne, cineastes. Palma d'Or a Canes per "Rosetta".
André Ernest Modeste Grétry (1741 Lieja – 1813 París), compositor.
Zénobe Gramme (1826 – 1901), enginyer, inventor de la dinamo "Gramme".
César Franck (1822 Lieja – 1890 París), compositor.
Turisme
Plaça de la Catedral (Place de la Cathédrale)
Una de les dues places principals de la vila. S'hi troba la Catedral de Saint-Paul, antigament una simple col·legiata fundada pel bisbe Eracle (segle X), predessessor de Notger, fou elevada al rang de catedral el 1802 després de la destrucció de la de Sant Lambert durant la Revolució (1793). Compta amb un important tresor.
Pont d'Avroy
Era un antic pont sobre un braç del Mosa assecat al segle XIX que encerclava el barri de l'Île, i un dels dos únics ponts que travessaven el Mosa entre Huy i Maastricht.
Le Carré
Cita ineludible per a la vida nocturna, és un dels barris més antics de Lieja. Està principalment format per bars (cafès), restaurants, etc., mentre que de dia hi obren les botigues més exclusives.
Plaça de la República Francesa (Place de la République Française)
Cada dia s'hi poden comprar flors als floristes que l'ocupen. La tradició prové del desig de la reina neoclàssic, amb la sala a la italiana de 1.033 localitats que acull l'Òpera Reial de Valònia (Opéra Royale de Wallonie). Davant l’edifici es troba l’estàtua del compositor André Ernest Modeste Grétry|Grétry del segle XIX.
Plaça de Sant Lambert (Place de Saint-Lambert)
La plaça es troba exactament a l'indret on va néixer la vila, la confluència d’un rierol i un braç del Mosa (avui dessecat). En aquest punt es trobava la vila romana (se’n poden visitar les restes a l'Archéoforum, sota la plaça) i és on sant Lambert va patir el martiri.
S'hi van bastir tres catedrals consecutives dedicades a sant Lambert i a santa Maria: l'otònica, la romànica i la gòtica. Es tractava de la catedral més gran del món després de la Sant Pere del Vaticà|basílica de Sant Pere a Roma i la de Santiago de Compostel·la. El campanar s'alçava fins els 130 metres d'alçada. Fou cremada durant la Revolució, i actualment uns pilars de fusta en representen els antics pilars.
El Palau dels Prínceps Bisbes (Palais des Princes-Êveques)
Construït per Notger cap al segle X, el palau ha estat totalment reconstruït després de la destrucció de Lieja del segle XVI. El príncep bisbe, gran viatger i admirador de la Itàlia Renaixement|renaixentista, desitjava un palau d’aquest estil. Desafortunadament va encarregar l’obra a un artista local que no va saber sortir de la tradició gòtica, ja que mai havia viatjat fora del país. Va ésser finalment renovat al segle XIX, amb una nova addició d’elements gòtics que traïen per segon cop els desitjos de l'iniciador.
Actualment acull el Palau de Justícia i, malauradament, no és visitable. Es pot accedir a un dels seus patis interiors i contemplar les columnes amb tots els capitells esculpits, d’inspiració exòtica.
Plaça del Mercat (Place du Marché)
Era l'única plaça de Lieja durant l’edat mitjana i acollia els mercats fins al segle XX.
Hi destaca l’estàtua del Perron (una mena de columna), que és el símbol històric de les llibertats municipals. Quan la vila fou assetjada el 1468 per Carles el Temerari, Lieja resistí diverses vegades, fins que un cop vençuda fou cremada com a càstig (excepte les esglésies, cosa que explica l’absència d'edificis civils anteriors al segle XVI). El càstig més humiliant fou, però, el trasllat del Perron a Bruges, que provocà noves revoltes. A la mort de Carles, la seva filla, Maria de Borgonya, el retornà a la ciutat.
També s'hi troben l'Ajuntament (Hôtel de Ville), que data del segle XVIII, i Saint-André, església dessacralitzada després de la revolució de 1793.
És una plaça molt tranquil·la i agradable. Un lloc perfecte per assaborir una bière d'abbaye (cervesa d’abadia) o un pécket (licor típic) a les terrasses d’estiu.
L'Outremeuse (illa dins el Mosa)
Barri pintoresc, popular i sovint exòtic. Malgrat que fou parcialment destruït durant la Segona Guerra Mundial, encara és agradable de passejar-s'hi, especialment pels molls del Mosa.
Barri del folklore per excel·lència, l’ambient de l'Outremeuse és força diferenciat del de la resta de la ciutat. Irònicament, alguns habitants no es consideren ni tan sols belgues, sinó ciutadans de la República Lliure de l'Outremeuse. La qual estaria composta, alhora, pel municipi lliure de Saint-Pholien i l' alcaldia de Roture.
L'Outremeuse no seria tan peculiar sense la festa del 15 d'agost. Inicialment festa religiosa (Santa Maria), hi ha pres el protagonisme l'aspecte profà, en un dels esdeveniments més importants de Valònia. Amb celebracions durant tres dies, reuneix diverses desenes de milers de persones, que ballen i canten pel carrer al so de concerts gratuïts i beuen el pécket que es ven fins i tot als portals dels veïns. Es poden trobar múltiples reproduccions de la Verge Maria per racons i portals del barri.
El Tchantchès és un personatge històric al voltant del qual es va formar tota una mitologia després de la seva mort (cap el 1850). Era el liegès típic, de caràcter afable, de bon cor, sempre disposat a defensar els febles i a revoltar-se contra els poderosos, sempre que tingués el seu got de pécket. Ha esdevingut un personatge de titelles, vestit com a miner amb un mocador vermell al coll, en lluita incessant contra Carlemany. Se'l pot veure dins el seu teatre museu (s'hi fan espectacles els diumenges al matí), localitzat al barri de l'Outremeuse. La Nannesse és la seva companya.
La Ciutadella (Citadelle)
És una ciutadella militar al capdamunt del turó homònim. És especialment interessant de pujar-hi pel panorama general de la ciutat i pel barri que es travessa, força bohemi i diferenciat.
Darrerament s’han marcat uns itineraris que permeten fer l’ascensió, bé pels carrerons d’aquest barri, bé per la part més boscosa, o bé per petits carrerons i jardins que es troben darrere el Palau de Sant Lambert.
L’altra forma de pujar-hi és per les Escales de Bueren, un conjunt de centenars d’escales il·luminades per espelmes el 31 d’octubre.
Quai de la Batte
En aquest moll hi té lloc un mercat setmanal multitudinari els diumenges al matí que ocupa gairebé dos quilòmetres vora el riu. S'hi poden trobar tota mena de fruites i verdures, productes típics italians (Lieja és una vila amb una forta immigració italiana durant tot el segle XX, que ha acabat constituint el 20% de la població). També s'hi troben animals, roba i tot tipus d’objectes i de paradetes de menjar.
Museus
Museu d'Art Modern (Musée d'Art Moderne), al parc de la Boverie, dins un bonic edifici construït per a l'Exposició Universal de 1905. S'hi exposen, entre d'altres, obres de Picasso, Gauguin, Monet i Chagall.
Museu d'Art Religiós i d'Art Mosà (Musée d'Art Réligieux et d'Art Mosan), antic Museu Diocesà. Les col·leccions presentades donen una visió molt suggestiva de l’evolució de l’art religiós dins l’antiga diòcesi de Lieja i deixen palesa les particularitats de cada gran corrent artístic, des de l’art romà fins a l’historicisme, passant pel art gòtic|gòtic, el Renaixement i i el barroc.
Museu de la Vida Valona (Musée de la Vie Wallone). Ordenat cronològicament, mostra les eines, les cases, els vestits, els objectes i altres estris dels habitants de la regió. Actualment en renovació.
Museu d'Armes (Musée d'Armes). Malgrat que no se sigui un apassionat de les armes, els gravats i les explicacions de les seves tècniques de fabricació són excepcionals.
Ciutats agermanades
Lieja està agermanada amb les ciutats d'Aquisgrà (Alemanya), Colònia (Alemanya)|Colònia (Alemanya), Cracòvia (Polònia), Lilla (França), Plzen (República Txeca), Porto (Portugal), Rotterdam (Països Baixos), Saint-Louis (Senegal)|Saint-Louis (Senegal), Torí (Itàlia) i Volgograd (Rússia).
Enllaços externs
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Lieja". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.