Benicàssim: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 58 - 77 Tramontana
 This peaceful hotel is located just off the clean, sandy beach of Benicassim, and is known for its welcoming, family atmosphere and charming garden.
… MoreEUR 62 - 140 Montreal
 Enjoy a peaceful beach holiday on the beautiful Costa Azahar with a stay at this sunny, family-friendly hotel, located just 100 metres from the area… MoreEUR 50 - 100 Trinimar
 Establiment situat davant de mar, ideal per gaudir del mar Mediterrani i de l´ambient d´aquesta població de la Costa dels Tarongers.
Les… MoreEUR 56 - 140 Vista Alegre
 Hotel Vista Alegre is 350 metres from Voramar Beach in Benicàssim on the Costa del Azahar. It has an outdoor pool and rooms have free Wi-Fi and a pri… MoreEUR 51 - 298 Voramar
 L´hotel Voramar és just a la platja de Voramar, al centre de Benicàssim, a la Costa dels Tarongers. Podreu gaudir d´una vista espectacul… MoreEUR 38 - 350 Intur Orange
 L´Intur Orange és a prop de la platja d´Heliòpolis, una de les millors de Benicàssim. Ofereix un disseny únic i una piscina exterior e… MoreEUR 55 - 289 Intur Bonaire
 Establiment d´estil andalús situat a 150 m de la platja de Benicàssim, a la Costa dels Tarongers. Disposa d´una piscina exterior i una p… MoreEUR 30 - 123 Hotel Bersoca
 L´hotel és a Benicàssim, a prop de l´espectacular platja dels Terrers. Des del passeig elevat podreu gaudir d´una vista magnífica… MoreEUR 49 - 95 Hotel Benicassim
 L´Hotel Benicassim està situat al centre històric de Benicàssim, a 15 minuts a peu de la platja de l´Almadrava. Totes les habitacions d… MoreEUR 30 - 140 Hotel Bulevard
 Enjoy the Hotel Boulevard, a cosy and charming property with modern decoration and completely refurbished in 2005.
The hotel features pool, garden, te… MoreEUR 33 - 113 Hotel Ecoavenida
 An outdoor pool, a Jacuzzi and free Wi-Fi are all available at Hotel Ecoavenida. It is situated in the commercial centre of Benicàssim, 800 metres fr… MoreEUR 50 - 275 Intur Azor
 Hotel elegant i assolellat, ideal per passar unes vacances a la Costa dels Tarongers. És a 50 m de la millor platja de Benicàssim.
El Intur Azor es… MoreEUR 162 - 348 El Palasiet
 L´hotel El Palasiet, situat en una vil·la clàssica del segle XIX, és a 50 m de la platja i està rodejat de pinedes.
Totes les tarifes de El… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Benicàssim: Guide
Benicàssim és un municipi del País valencià situat a la comarca de la Plana Alta. La població és de 16.200 habitants (INE 2005) durant l'hivern, arribant-se a més de 40.000 en el període estival, ja que la seua economia es basa en el turisme. El terme municipal de Benicàssim limita amb les localitats següents: Castelló de la Plana, Borriol, La Pobla Tornesa, Cabanes i Orpesa, totes elles de la comarca de la Plana Alta.
Geografia
La seua orografia és plana en estar situat junt amb el mar Mediterrani i compta amb unes grans platges. En l'interior el terreny s'eleva fins als 500 metre|m.
S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló a través de la N-340 o per mitjà de l'autopista A-7 . (Eixides 45 o 46).
També compta amb accés ferroviari (RENFE).
Barris i pedanies
En el terme municipal de Benicàssim s'integren també els següents nuclis de població:
Quadro Santiago.
El dia 29 de novembre de 1242, Jaume I va donar el Castell de Montornés i aquestes terres al seu escrivà D. Pere Sanç, en compensació als serveis prestats en la reconquista. Les Baronies de Benicàssim i de Montornés van ser sovint objecte de donacions, herències o vendes entre els nobles de la zona. Una prova evident la tenim en la notable quantitat de propietaris que van ensenyorir el lloc des de 1242 a 1603. Així, en 1249, la Baronia de Montornés apareix en mans de Jacchesio Sancii, a què el rei va atorgar permís per a la venda del senyoriu. Posteriorment, apareix com a amo de la baronia El senyor Pere Eximén, que presumiblement li la va comprar a Jacchesio Sancii. Més tard, Alfons III, va donar Montornés, la Casa de Sant Vicent i tots els seus dominis al Monestir de Poblet. La poca rendibilitat d'aquestes terres, d'una banda, i els voluminosos deutes que tenien els de Poblet, d'un altre, va fer que els monjos vengueren a Jaume II, en 1297 la Baronia de Montornés i la vila de Castelló per 290.000 sous. En 1333, apareix com a senyor de la Baronia de Montornés, El senyor Juan Eximén fill del senyor Pere Eiximén d'Arenós, que possiblement li succeiria en representació del rei Jaume II. Es desconeix exactament quan, però en documents posteriors apareix mesclada la Baronia de Montornés amb "el lloc de Benicàssim". Així tenim com Montornés, que ha passat novament a poder reial, és donat per Alfons V d'Aragó|Alfons V, en 1416, al Bisbe de Vich, Alfons de Thous. Mort Alfons de Thous en 1420, va ser adquirida la baronia pel senyor Gilbert de Centelles, que era llavors senyor de Nules. Dels Centelles va passar al patrimoni reial fins al 24 de febrer de 1467 que Joan II el va traspassar el seu Vicecanceller Juan Pagés i durant més de quaranta-huit anys van exercir els Pagés la seua jurisdicció sobre Montornés i terres de la seua demarcació.
Nicolau de Casalduch adquireix el senyoriu per compra als Pagés. Per herència va passar a senyora Violant de Casalduch qui el 9 de setembre de 1603 va atorgar Carta de Poblament a fi de repoblar aquesta zona, molt castigada pels continus atacs i saquejos de corsaris i barbarescos. Tal mesura no va obtindre els resultats abellits, i tan sols uns pocs pobladors es van assentar en la Baronia. En aquest sentit, hi ha clars vestigis de quatre nuclis xicotets de població, dos d'ells buscant el refugi de les muntanyes, un en les terres fèrtils, molt prop de l'actual nucli urbà, i finalment un xicotet nucli mariner, enfront de la Torre de Sant Vicent.
La decisió d'En Francisco Pérez Bayer en 1769 de fundar una Església en aquest lloc, va constituir l'impuls definitiu a la configuració de Benicàssim com a poble. A Pérez Bayer se li qualifica sovint com a fundador de Benicàssim i realment, no havia nascut encara que Benicàssim va ser fundat per Na Violant de Casalduch. No obstant, Pérez Bayer va tindre el mèrit d'aglutinar al voltant de l'església que va fundar, a tots els veïns de Benicàssim, fins llavors disseminats en xicotets nuclis de població, i en masies.
El progrés va ser lent en principi, però espectacular a partir de 1850. Benicàssim ha sigut una de les poblacions pioneres a Espanya com a centre turístic. Així tenim com en 1887 es construeix la primera vila d'estiu. El gran auge que va prendre Benicàssim a principis de segle, li va valdre posteriorment el qualificatiu del Biarritz de Llevant. Des de la primera construcció fins hui, Benicàssim ha patit una profunda transformació basada exclusivament en el turisme. Actualment Benicàssim ofereix una capacitat receptora de 100.000 turistes.
}
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Benicàssim". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
Desert de les Palmes.
El Palasiet.
Les Viles.
Masia dels Frares.
Montemolins.
Voltants de Montornés.Història
Anteriorment a la reconquista, el Castell de Montornés va constituir un dels més importants feus àrabs en aquests territoris. Manquem també de notícies sobre la seua destrucció i les causes que la van motivar. No obstant, es coneix que el Castell va ser habitat fins a finals del segle XV. Com es dedueix pel seu nom, pertanyeria als "benicàssim" que ocupaven el castell de Montornés abans de la conquista cristiana, primer pel Cid i finalment pel rei Jaume I de Aragó. Demografia
El desenvolupament del sector turístic li ha donat un un fort impuls demogràfic durant els últims anys. També s'ha incrementat la immigració estrangera. Economia
El sector turisme predomina sobre els altres. Monuments
Monuments religiosos
Església Parroquial. Construïda a iniciativa de Pérez Bayer davall l'advocació de Sant Tomàs de Vilanova. És d'estil Neoclàssic. El seu interior està decorat amb obres del pintor sogorbí José Camarón Bonanat |Camarón. Es va construir entre 1769 i 1776, i va ser la base de la formació de la vila al seu actual emplaçament.
Ermita de la Magdalena. Edifici d'interés arquitectònic.
Ermita de les Santes.
Monestir dels Carmelites Descalços. Situat en el Desert de les Palmes.
Monuments civils
Castell de Montornés. Sistema defensiu dels musulmans. En el segle XIII és assetjat i pres per Jaume I el Conquistador (1233).
Torre de Sant Vicent. Constituïa una de les díhuit torres de sentinella amb què comptava al llarg de la costa el que és hui la província de Castelló, i que tenien com a missió la vigilància i defensa de les seues costes. D'ací que, a mitjan segle XVI es construïra aquesta torre per decisió presa en les Corts de Monsó. És de planta quadrada, construït de maçoneria aconcertada i angulars de carreu. Té un matacà aspillarado i en els racons de la part posterior que dóna al mar, dues torretes circulars a l'altura de la terrassa. S'accedeix a l'interior per una sola porta que es troba a un metre huitanta del nivell del sòl.
Les Viles. Es coneix com les Viles a la zona litoral en què, a finals del segle XIX, van començar a alçar-se nombroses cases d'estiueig. La primera d'elles va ser Vila Pila. A ella van seguir quasi immediatament altres residències estiuenques propietat de famílies de València. Hui, en la dita zona, a més de les antigues viles es pot gaudir d'una variada i completa infraestructura turística: hotels, restaurants, càmpings, discoteques, bars-cafeteries... Festes i esdeveniments
Festes de Sant Antoni Abad. Les festes patronals se celebren el 17 de gener, dedicades a Sant Antoni Abad i Santa Àgueda. En elles hi ha desfilades de carrosses guarnides, benedicció d'animals domèstics, repartiment de pa beneït, conegut com la coqueta, s'encenen fogueres.
Romeria de Santa Àgueda. En el mes de febrer.
Sant Joan. En la nit de Sant Joan hi ha la tradició d'anar a la platja a les dotze de la nit per a mullar-se els peus i formular un desig.
Certamen Internacional de Guitarra clàssica "Francesc Tàrrega".
Sant Tomàs de Vilanova. Les festes en honor del patró de l'església parroquial se celebren la setmana que inclou el 22 de setembre , amb actes típics i populars: Revetles, tancaments de vaquetes, bous embolats i focs artificials són els actes més populars.
FIB (Festival Internacional de Benicàssim). És un un gran esdeveniment musical, que se celebra durant el mes de Juliol o Agost, on es reuneixen jóvens de tot Europa per a escoltar música alternativa. Llocs d'interés
Desert de les Palmes. Parc natural situat en l'interior on hi ha gran quantitat d'espècies autòctones. És una regió muntanyosa litoral paral·lela a la costa, punt de referència singular en el paisatge de la Plana Alta. Aquestes muntanyes apareixen com un agrest teló de fons sobre les planures costaneres i les valls de l'interior. Posseeix unes característiques geològiques summament interessants, sent el tipus de roca dominant la comunament coneguda com "gres" (molt abundant a la Comunitat Valenciana sobretot en les serres del Desert, la serra d'Espadà i Calderona). A més del gres hi ha alguns jaciments calcaris que donen lloc a suaus relleus en les cimes de les serres del Desert i dels Santes, inclosa la cima del Bartolo (729 metres d'altura).
Muntanya Bartolo. Des d'on es contempla una esplèndida panoràmica i en els dies clars s'aprecien les Illes Columbretes.
Platja de la Torre de Sant Vicent. Anomenada així per la magnífica torre sentinella que domina aquesta platja, una de les més concorregudes durant el període estival i durant tot l'any. Guardonada amb el distintiu de Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa.
Platja Heliòpolis. És un exemple notable del creixement urbanístic que va tindre lloc en la dècada dels 60 del segle passat i també recorreguda per un extens Passeig Marítim.
Platja dels Terrers. En ella s'imparteixen cursets per a tots aquells que vullguen gaudir de la navegació a vela.
Platja Voramar. Es caracteritza per la tranquil·litat de la zona residencial on aquesta ubicada. Gràcies a la seua situació privilegiada, des del seu passeig marítim es poden contemplar les esplèndides viles de principis del segle XX i per les que Benicàssim va ser conegut com el Biarritz de Llevant. Guardonada amb el distintiu de Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa.
Platja de l'Almadrava. Aquesta Platja conserva aquest nom en referència a què antigament s'instal·lava en ella un d'aquests artefactes de pesca. És la prolongació cap al sud de la platja del Voramar, per la qual cosa les característiques d'aquesta són semblants. Guardonada amb el distintiu de Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa. Enllaços externs
, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
.
.