Cadis: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 35 - 125 Regio 2
 Situat en un dels carrers principals de Cadis, l´hotel és a poca distància a peu del palau de congressos i del nucli antic.
L´hotel Reg… MoreEUR 47 - 309 Senator Cádiz Spa Hotel
 Aquest hotel es troba al nucli antic de Cadis, al costat mateix dels millors centres comercials i zones històriques. L´estació de trens i auto… MoreEUR 69 - 299 Spa Cádiz Plaza
 Hotel clàssic, però contemporani, situat en una ubicació magnífica davant la coneguda platja de la Victoria.
L´hotel té un ambient agradab… MoreEUR 60 - 223 Tryp La Caleta
 Situat a 2,5 km del centre de la ciutat de Cadis, a la coneguda platja de la Victoria, el Tryp La Caleta és perfecte per passar unes vacances relaxan… MoreEUR 44 - 170 Regio
 L´hotel té una bona ubicació en una de les avingudes principals de la ciutat, a 100 m de la coneguda platja de la Victoria (bandera blava) i a… MoreEUR 80 - 830 Playa Victoria
 Aquest hotel modern amb vista sobre l´oceà Atlàntic es troba a la platja de la Victoria, a 3 km del centre de Cadis. Ofereix una gran piscina … MoreEUR 66 - 202 Hotel Argantonio
 Hotel amb encant situat al bell mig del centre històric de Cadis, que captiva els turistes amb la seva combinació d´estil andalús, colonial i… MoreEUR 51 - 151 Hotel Las Cortes De Cadiz
 L´hostatgeria Las Cortes de Cádiz és al bell mig del centre històric de Cadis, en un edifici emblemàtic típic de l´arquitectura local… MoreEUR 78 - 214 Hotel Monte Puertatierra
 L´hotel està situat a 100 m de la platja Santa María del Mar i a 20 minuts a peu del centre històric de Cadis. El Puertatierra ofereix Wi-Fi … MoreEUR 60 - 170 Hotel Patagonia Sur
 El Patagonia Sur té una ubicació excepcional al centre històric i comercial de Cadis. Ofereix unes instal·lacions modernes, com ara internet gratu… MoreEUR 65 - 228 Barceló Cádiz
 Situat al centre de Cadis, a l´avinguda principal de la ciutat, l´hotel és a prop del passeig marítim, que recorre la coneguda platja de… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cadis: Guide
Cadis (en castellà Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia, Espanya. Es coneguda com "Tacita de Plata".
Població
131.813 habitants en l'últim cens (63.022 homes i 68.791 dones). És l'única població de la Badia de Cadis la població de la qual disminueix en els últims anys. Entre 1995 i 2005 la ciutat ha perdut més de 20.000 habitants. Encara que s'atribueix aquest fet a l'escassesa de sòl edificable, la veritat és que es tracta de la capital de província amb major taxa d'atur, i un dels llocs d'Europa on l'atur afecta més directament a la població jove, motiu pel qual la ciutat està perdent als seus joves d'entre 18 a 30 anys, que emigren a altres llocs d'Espanya (Madrid i Castelló, fonamentalment) i del món. La població menor de 20 anys és de només el 18,46%. El gentilici és gadità.
Història
Cadis és la ciutat més antiga d'Occident, fundada per navegants fenicis de Tir en la data mítica de 1100 aC (avui dia la seva fundació es data cap a finals del segle VIII aC). Va ser establerta amb el nom de Gadir ("fortalesa", amb la mateixa etimologia que Agadir, al Marroc), sobre el que antany era un petit arxipèlag, avui dia una sola illa, per a explotar les riques rutes atlàntiques d'estany , de coure i el mercat tartèssic. Va ser coneguda pels grecs com Gadeira i pels romans com Gades; i és d'ambdues d'on ve el gentilici gadità. Com gairebé tots els historiadors que han tractat d'investigar sobre la fundació de Cadis, ens presenten la llegenda d'Hèrcules vencent al gegant de tres caps Gerió.
Contava amb diversos temples dedicats a Crono, Melkart (atribuït a la divinitat d'Hèrcules), etc. A part de servir de culte, probablement s'afavorien nombrosos acords comercials posant a la respectiva deïtat com testimoni.
Va ser metròpoli de les ciutats i factories fenícies atlàntiques fins a l'ascensió de Cartago. A la mort del rei Argantoni cap a 530 aC esclata una guerra entre els fenicis i els tartessos. Es va demanar ajuda a Cartago davant la major pressió que exercien els tartessos i grecs focenses (vegi's guerres heleno-púniques).
Les ciutats fenícies temien en general el poder d'altres ciutats, especialmente de les pròpies ciutats fenicies, i Gades no es va sotmetre a Cartago fins la conquesta de la península ibèrica per Amilcar després de la primera guerra púnica.
La ciutat va fer la seva primera aliança amb Roma a través suposadament del centurió L. Marcius, després de la mort dels Escipions (212 aC). L'aliança amb Roma fou confirmada durant el consolat de M. Lepidus i Q. Catulus, el 78 aC. Juli Cèsar va ser a la ciutat el 49 aC i va concedir la ciutadania romana als habitants.
Sota l'imperi fou municipi romà amb el nom dAugusta Urbs Julia Gaditana, i fou seu d'un convent jurídic de la Bètica. Les seves monedes (tant del període fenici com el romà) porten generalment la imatge (el cap) de d'Hèrcules de Tir (fenici Melcarth), deïtat tutelar de la ciutat, i a la part del darrere un o dos peixos i un epígraf fenici damunt i un d'hebreu sota: el primer no se sap ben be que deia i el segon deia "Agadir" nom fenici originari de Gadir (Gades sota els romans). A les monedes romanes, apart de no aparèixer generalment el nom, tenen altres símbols i el nom dels successius patrons de la ciutat: Balbus (L. Cornelius Balbus Major conegut per Gaditanus o Tartesius, que fou el primer no italià a ser cònsol; i el seu nebot L. Cornelius Balbus Minor, procònsol d'Àfrica vencedor dels garamants el 19 aC), August, Marc V. Agripa i el seus fills Caius i Lucius, i l'emperador Tiberi. L. Cornelius Balbus Minor es esmentat a les monedes com el constructor de la nova ciutat de Gades' i el seu port (Portus Gaditanus avui Puerto Real), cosa que hauria fet durant el període en que fou qüestor de la Citerior Asinius Pollio (43 aC). Va construir un pont que unia el port a la ciutat i que era al mateix temps aqüeducte. Les restes del aqüeducte es conserven així com altres edificis públics: els Temples de Saturn, a la mateixa ciutat, i d'Hèrcules, una mica al sud a la via cap a la Màlaga. Aquest darrer temple tenia un oracle famós i fou dels temples mes rics.
Amb els romans es van reforçar les comunicacions terrestres de Cadis amb la resta de la península i es van construir un circ romà, un aqüeducte, més temples, etc. En aquesta època es van fer famoses les exportacions gaditanes del gàrum.
A partir del segle III dC, comença la decadència econòmica de la ciutat i la seu consegüent despoblament, de la qual no es recupera fins al descobriment d'Amèrica.
Amb la caiguda de l'Imperi Romà va passar per mans de Vàndals, Bizantins i Visigots. Després de la conquesta musulmana, Qadis va caure en decadència. L'estàtua d'Hèrcules va ser demolida cap al segle XI. En 1262 Alfons X la va reconquerir, després d'això va començar la seva revitalització.
De Cadis va partir Cristòfor Colom en el seus segon i quart viatges a les Índies. En l'any 1509 adquireix el dret de registrar les naus d'Índies i més tard el de desembarcar productes de les Antilles. En 1535 es va fundar el Jutjat d'Índies que permetia eludir el control que exercia la Casa de Contractació de Sevilla en el comerç amb les Índies.
En 1553 el pirata Barbarroja va intentar apoderar-se de la ciutat que va ser defensada amb l'ajuda del Gènova|genovès Andrea Doria. En 1587 va sofrir el saqueig de l'anglès Francis Drake, en 1596 el de l'esquadra anglo-holandesa al comandament del comte d'Essex, motiu per a la seva posterior fortificació. Els anglesos van demanar rescat per la majoria de la població escollint ostatges entre els ciutadans més assenyalats. En 1625 Lord Wimbledon va ser repel·lit a pesar de la seva superioritat. En 1702 la Badia de Cadis va ser espectadora de noves batalles navals. El príncep Darmstadt en nom del pretendent austríac assalta Trencada i El Port. En 1717 es va traslladar a Cadis la Casa de Contractació arravassant-li a Sevilla el monopoli comercial amb Amèrica. El que juntament amb la política liberalitzadora dels primers Borbó va afavorir la formació d'una burgesia gaditana. En 1755 un sisme submarí va assotar la ciutat provocant grans danys.
El 21 d'octubre de 1805 parteix de Cadis el combinat naval hispà-francès per a enfrontar-se contra l'esquadra anglesa al comandament d'Horaci Nelson, la victòria del qual en el cap de Trafalgar remata una brillant tradició marítima hispànica.
Durant la invasió Napoleó|napoleònica Cadis va resistir al setge francès i el 1810 es van reunir diputats d'Espanya (incloent Hispanoamèrica i Filipines) d'aquell temps a San Fernando, en l'actualment denominat Teatre de les Corts, per a redactar una Constitució. Posteriorment les reunions van anar a Cadis, a l'Església de San Felip Neri on van aprovar la primera constitució espanyola en 1812. Aquesta era de marcat caràcter liberal i va ser abolida més tard per Ferran VII (qui interromp definitivament la prosperitat d'aquesta ciutat amb l'ajuda dels Cent Mil Fills de San Lluís).
En 1868 es va produir l'aixecament de Topete iniciant la Revolució Liberal que desembocaria en la constitució democràtica-liberal de 1869. Durant la I República 1873 Cadis es va declarar cantó independent, però amb la pujada al tron d'Alfons XII va ser obligada a renunciar al cantonalisme.La pèrdua de les províncies d'ultramar (Cuba, Puerto Rico, Filipines)en 1898 va suposar l'inici d'una nova decadència. En 1936 Varela es va revoltar a Cadis contra la República. En 1947 va explotar un polvorí de l'Armada que va destruir bona part de la ciutat.
Economia
Cadis fou originalment una ciutat bolcada al mar, base del seu desenvolupament a finals del segle XVIII i principis del XIX. No obstant això, el comerç marítim s'ha reduït en els últims 30 anys, la pesca ha entrat en una greu crisi per la pèrdua de caladors al Marroc i les drassanes es troben actualment infrautilitzades; els motius d'aquesta situació són l'escassa demanda de producció de vaixells i la dura competència d'altres drassanes estrangeres. Actualment la ciutat es veu fortament assotada pel problema de l'atur. El sector econòmic que gaudeix d'una relativa salut és el turisme, a causa de les seves platges, a la importància del seu carnaval i a l'important patrimoni històric que posseeix. Tanmateix, la veritat és que la importància d'aquest sector no es veu reflectida en una millora econòmica substancial en la població, com ho demostra el fet que després de més de tres dècades de lliurament al turisme, ni l'economia de les famílies hagi prosperat ni l'atur hagi disminuït. Així mateix, l'Ajuntament de Cadis ha sol·licitat repetidament al govern de l'Estat una política pressupostària especial a causa de la crítica situació de la ciutat.
Enllaços externs
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Cadis". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.