Castell de Bellver: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 60 - 98 Petit Hotel de Riu
 This stylish hotel has been tastefully decorated with furnishings that can also be purchased in the on-site interior design shop. It is located in Bor… MoreEUR 50 - 116 Hotel Bellavista
 Contempleu el riu i el nucli antic de Bellver des d´aquest hotel espaiós i amb encant, ideal per gaudir de la tranquil·litat i fer activitats … MoreEUR 65 - 105 Fonda Matía
 La Fonda Matía, inaugurada el 1947, es troba al cor de la Cerdanya. Ofereix una piscina i una vista espectacular sobre el parc natural del Cadí-Moix… MoreEUR 35 - 65 Fonda Biayna
 La Fonda Biayna és una casa pairal del segle XVII situada al centre històric de Bellver de Cerdanya, al Pirineu català. Ofereix internet Wi-Fi grat… MoreEUR 60 - 160 Aparthotel Bellver
 L´Aparthotel Bellver es troba al centre de Bellver de Cerdanya, al Pirineu català, a 15 km de Puigcerdà. És a 22 km de distància de l´… More | ||||||||||||||||||||||||||||||
Castell de Bellver: Guide
El castell de Bellver és un castell d'estil Michelstetten (Baixa Àustria), al qual serví de model, és un dels tres únics castells europeus de planta circular. Té una planta poligonal amb dos eixos de simetria el Castel del Monte (1240).
Estructura
El castell de Bellver és format per un tambor de dos pisos amb un pati d’armes central circular, que conté una gran cisterna, i per una torre exempta circular, de l'estil dels donjon|donjons. Aquest conjunt es troba circuït per un vall, un revellí amb barbacana, un contravall i una estrada encoberta.
La torre té quatre plantes i 25 m. d'alçada, sense comptar la base troncocònica i es troba unida a la terrada del tambor per un pont de devers 7 m de llarg. A la base troncocònica de la torre també hi ha una cisterna, usada històricament com a presó i anomenada l'Olla, mitificada pels Romanticisme|romàntics.
El vall, el revellí, el contravall i l'estrada encoberta que, de dins a fora, circueixen el nucli i la torre Mestra, són excavats al marès de què és format el cim de la muntanya. La porta principal, situada on el desnivell és menor, és defensada per un matacà a sobre, per la torre Mestra, a una banda, per una barbacana situada damunt el revellí, a l'altra banda, i per un parapet gruixat amb troneres, davant. On el desnivell és més gros, al costat de la barbacana contrari al portal del castell, no hi ha contravall sinó que el revellí forma una gran plataforma circular.
Al cos del castell, la planta baixa s'obre al pati amb una teoria d'arcs baixos de mig punt, suportats per 21 columnes quadrades. Damunt aquesta arcada hi ha una galeria d'arcs ogivals, sustentats per 42 columnetes octogonals, els quals s'entrecreuen i dibuixen triangles curvilinis cecs o amb una obertura amb forma de trèvol, alternativament. Aquesta combinació de pòrtics superposats es troba també al castell de Palau de l'Almudaina|l'Almudaina, de Palma, i al palau dels Reis de Mallorca, de Perpinyà.
La cisterna, el coll de la qual es troba al centre del pati d'armes, rep l'aigua de la terrada i del vall.
El sostre de les cambres i de la galeria de la planta baixa és de bigues i les sales i la galeria de la planta superior tenen volta de creueria. Les finestres interiors i exteriors tenen pedrissos. A la planta alta, a més de les cambres, hi ha la capella de Sant Marc, amb una reixa mudèjar, i una gran cuina. Els noms que rebien les diferents peces del castell al s. XIV eren els següents: torre de les armes, una altra casa de la dita torre, casa dels blats, pati, boteilleria (on hi havia les bótes de vi), una altra casa (amb un molí de sang), ferreria, capella, cambres.
El tambor i la torre Mestra o Major tenen un basament troncocònic excavat a la pedra del terreny, però les parets del revellí són verticals. A l'exterior del pis superior del tambor s'obren unes finestra geminada|finestres geminades, semblants a les dels castells esmentats, que, amb les galeries interiors, mostren el caire residencial de la fortificació, mentre que la funció defensiva es veu confirmada per les sagetera|sageteres que foraden els murs, la majoria situades ran del nivell del pis inferior, tant del tambor com de les torres i de la barbacana, pel matacà, ja esmentat, que protegia l'entrada interior i pels permòdol|permòdols que es conserven del matacà que coronava la torre Mestra.
La planta del castell de Bellver és orientada als punts cardinals: la torre Mestra assenyala el nord i tres torres adossades assenyalen els altres punts cardinals principals (E, S, O), mentre que uns guaitells més petits, de base cònica invertida, que apareix a l'alçada de la segona planta, indiquen la resta dels punts (NE, SO, SE, NO).
Origen
La planta circular amb torres també circulars adossades, sembla que procedeix del conjunt superior de l'Herodium|Herodion (Palestina), també circular i amb una gran torre mestra i tres torres menors. Les torres menors, però, són adossades, la grossa està travessada pel mur, de manera que pareix que és adossada per fora i dins el pati, i als murs del pati no hi ha pòrtics. I, al seu torn, el castell de Bellver inspirà el de castell de Michelstetten|Michelstetten (Baixa Àustria), aquest no té, però, ni torres ni revellí, però sí un pòrtic amb una galeria superposada al pati, amb els arcs molt rebaixats i columnes de planta circular, i amb la galeria superior tota coberta amb teulada (vegeu-ne imatges del s. XVII i XX: ).
Evolució
Un cop construït el castell de Bellver, amb la introducció de l'artilleria, desaparegueren els merlets de la terrada superior del tambor i de la barbacana, i, més envant, els de totes les torres, es construïren tronera|troneres al revellí i a la barbacana i es canvià el punt d'accés al revellí, abans situat davant el portal interior. L'any 1713, durant la guerra de Successió|guerra d'Ocupació, es construí l'estrada encoberta, actualment en mal estat de conservació, envaïda pel pinar i la garriga, o enjardinada a l'entrada, malgrat el seu valor històric i testimoni d'un moment crucial.
Història
La part principal de la fortificació la bastí l'arquitecte Pere Salvà, que també treballà al castell de l'Almudaina, amb altres mestres d'obres entre els anys 1300 i 1311 per a Jaume II de Mallorca. Per a la construcció s'aprofitaren les pedreres del mateix puig, alguna de les quals es troba sota mateix de la fortificació, cosa que ha provocat esquerdes en l'edifici. Quan calia pedra més forta, es duia de Portals i Santanyí.
El castell va fer al principi les funcions residencials per a les quals fou construït, en temps dels reis Jaume II, Sanç I de Mallorca|Sanç i Jaume III de Mallorca. També hi va fer estada el rei Joan I, fugint de la pesta que atacava el continent (1394). Al s. XVII fou esporàdicament residència d'alguns virreis. Però, com a fortificació, va patir també diferents setges, el primer, a l'any 1343, durant la campanya de reincorporació del regne de Mallorca a la Corona d'Aragó, per Pere el Cerimoniós; el següent, a l'any el 1391, durant la revolta contra el Call, i el darrer, l'any 1521, amb l'únic assalt de la seva història, durant la Segona Germania.
El castell era governat per un castellà. L'any 1408, el rei Martí l'Humà concedí la senyoria de Bellver a la cartoixa de Valldemossa, la qual des d'aleshores anomenà el castellà. L'any 1459, arribà a Mallorca el príncep de Viana per tal de prendre possessió dels castells de l'illa, d'acord amb el pacte amb son pare, Joan II que el feia senyor de Mallorca, però a la fi el rei no li concedí la senyoria ni li cedí el castell de Bellver.
Com a recinte tancat, des del s. XIV mateix es féu servir de presó, primer de la reina Violant de Vilaragut|Violant i dels prínceps Jaume IV de Mallorca|Jaume i Elisabet de Mallorca|Elisabet i d'altres partidaris del rei Jaume III, després de la seva mort a la batalla de Llucmajor (1349). El 1523, dels agermanats vençuts. El 1639, 1666 i 1667, de bandolers. Durant la guerra de Successió|guerra d'Ocupació, de botifler|botiflers, i, després de la victòria francoespanyola, d'maulet|austracistes. Al s. XIX, durant la guerra del Francès, de presos de la batalla de Bailén, i, després, de presos polítics, el primer i el més famós dels quals fou el ministre Gaspar Melchor de Jovellanos (1802-1808), que féu la primera descripció del castell i n'encarregà els primers plans i dibuixos, com també féu una descripció botànica i geològica del pinar circumdant i amb elles fundà el moviment conservacionista del patrimoni. El català Francesc Aragó, que participava en la medició del meridià de París, s'hi refugià, acusat d'espia per la població. El seguiren el general antiabsolutista Lluís Lacy, que hi fou afusellat (1817), els lliberal|lliberals Esteve Bonet i Perelló i altres (1824) i Miquel Bibiloni i Corró (1867), republicans catalanistes com Valentí Almirall (1869), el restaurador de la monarquia borbònica a Espanya, amb Alfons XII, Arsenio Martínez Campo (1874) i diferents carlins. Al s. XX, hi tancaren 800 presos polítics republicans, després de la revolta feixista de 1936, els quals foren obligats a construir l'actual carretera d'accés al castell. Entre aquests presos hi havia Alexandre Jaume, que com a diputat havia aconseguit la cessió del castell a la ciutat, i Emili Darder, batlle en el moment de la cessió, tots dos afusellats després.
Usos actuals
A l'any 1931, la Segona República espanyola cedí el castell a la ciutat de Palma juntament amb el bosc que l'envolta, per la qual cosa des del 1932 es convertí en museu, renovat el 1976 amb el Museu d'Història de la ciutat de Palma, que conté la col·lecció d'escultures clàssiques del Antoni Despuig i Dameto|cardenal Despuig. Gràcies a la carretera que hi mena i a l'aparcament que s'hi construí, el castell de Bellver rep gran nombre de visites turístiques, els beneficis d'aquestes visites no reverteixen, però, en el manteniment de les fortificacions. El pati és seu de nombrosos actes protocolaris i culturals, per la qual cosa i pel fet que és visible des del mar i des de tota la ciutat i el pla, sobretot il·luminat de nit, a pesar dels pins que el tapen, ha esdevingut un símbol de la ciutat.
En el recinte del bosc de Bellver hi ha els estables de la policia muntada municipal i, a la pujada des del barri del el Terreno|Terreno, una capella dedicada a sant Alonso Rodríguez construïda del 1879 al 1885. També pujant des del mateix barri, hi ha un camí empedrat construït per a pujar artilleria al castell, denominat carrer del Polvorí. El diumenge de l'Àngel|segon diumenge de Pasqua, dia de l'Àngel Custodi, antic patró de la ciutat de Palma, el bosc de Bellver és el punt de celebració d'un pancaritat popular.
Enllaços externs
(www.Jovellanos.net).
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Castell de Bellver". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
. Destacar la secció del castell dibuixada per Vicenç Sastre.
- Web de l'Ajuntament de Palma.
Bibliografia
Antoni I. Alomar i Canyelles & Ramon Clop i Molins: «Les fortificacions del castell de Bellver», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 61 (2005), 391-426.
Gaspar M. de Jovellanos: «Descripción del Castillo de Bellver», dins Descripción historico-artistica del Castillo de Bellver, Biblioteca Balear, III, Editorial mallorquina de Francisco Pons, Palma, 1967, segona edició.
Marcel Durliat: L’art en el Regne de Mallorca, Ed. Moll, Mallorca, 1964.
A. Llabrés i Bernat & G. Valero i Martí: Guia de Bellver. Una aproximació al coneixement del medi natural i del castell de Bellver, Institut d'Estudis Baleàrics, 1995.
Antoni Mut i Calafell, «Inventarios de los castillos de Alaró, Bellver y Pollensa y del Palacio de Valldemossa, de mediados del siglo XIV», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 41 (1985), 57-78.