Ceuta: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 60 - 315 Ulises Hotel
 Hotel Ulises is located in the heart of Ceuta, just a few metres from Ribera Beach. This design hotel has an outdoor swimming pool and a jacuzzi.
Roo… MoreEUR 49 - 165 Tryp Ceuta
 Set in the heart of this unique city, the Tryp Ceuta lies right beside the Municipal Palace and just 300 m from the port. Its highlight is the beautif… MoreEUR 59 - 173 Parador Hotel la Muralla
 Housed in a modern building attached to Ceuta´s old Royal Walls, this hotel provides magnificent panoramic views of the sea and peninsula. Cool … MoreEUR 50 - 120 Hostal Plaza Ruiz
 This stylish, value property is located in Ceuta’s city centre, facing the city’s museum and near the beautiful Marítimo del Mediterráneo Park.
… MoreEUR 35 - 86 Hostal Central
 This stylish-yet-value property is located in Ceuta’s city centre, 100 metres from the beautiful Marítimo del Mediterráneo Park.
Blending minimal… More | ||||||||||||||||||||||||||||||
Ceuta: Guide
}
|-----
| style="background:#c6c6c6;" align="center" colspan="2" |
|-----
| Capital || Ceuta
|-
| Idioma oficial
| Castellà
|-
| Superfície
- total
- % de Espanya
| 18,5 Kilómetre quadrat|km²
n/d %
|-
| Densitat
| Llista de comunilals autònomes espanyoles per població|Lloc núm 17
75.276
0,2 %
4.068,97 hab./km²
|-
| Gentilici || Ceutí
|-
| Estatut d'autonomia || 14 de març de 1995
|-
| ISO 3166-2 || CE
|-
| Congrés
- Senat espanyol|Senat
|
1 escó
2 escons
|-
| Alcalde-President de Ceuta|Alcalde-President
| Juan Jesús Vivas (PP)
|-
| align="center" colspan="2" |
|}
Ceuta és una ciutat autònoma d'Espanya, reconeguda per la constitució espanyola de 1978.
La ciutat antiga és situada al centre de l'istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s'ha estès al voltant d'una àmplia badia.
Població
Ceuta compta actualment amb 75.276 habitants. La població espanyola inclou la d'origen espanyol. La població d'origen magrebí parla també àrab|àrab, en una varietat lingüística|varietat local anomenada Dariya d'ús exclusivament oral del àrab marroquí del nord. Aquesta llengua no té reconeixement oficial. Gentilici: Ceutí. Col·loquialment als ceutíes se'ls dit "verats", nom que es deriva del peix cridat verat o verdel
Economia
El port és de tràfic intens (importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta) i, juntament amb l'activitat pesquera, representa la base econòmica de la població. Té indústria derivada d'aquesta darrera activitat (conserves de peix), a més de l'artesana tradicional (cuir, tapissos).
Govern i administració
La Constitució Espanyola de 1978 estableix en la seva disposició transitòria cinquena que les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitat autònoma|Comunitats autònomes si així ho decideixen les seves respectius Ajuntaments mitjançant acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i així ho autoritzen les Corts Generals, mitjançant una Llei Orgànica (Espanya)|llei orgànica, en els termes previstos en l'article 144.
Ceuta té la denominació de Ciutat Autònoma de Ceuta, arran de l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia, que és la Llei Orgànica 1/95, publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (B.O.E.) de data 14 de març de 1995, i entrà en vigor l'endemà de la seva publicació.
Des de finals de 2005 està en projecte la reforma de l'Estatut d'Autonomia, on a més d'assumir majors competències, la Ciutat Autònoma de Ceuta passaria oficialment a denominar-se Comunitat Autònoma, equiparant-se completament a la resta de comunitats espanyoles.
Història
Etimologia
L'origen del nom de Ceuta pot remuntar-se a la designació donada pels fenicis, Grècia Antiga|grecs, Cartago|cartaginesos, romans, vándals, visigots, Imperi Bizantí|bizantins i musulmà|musulmans, trobant-se, almenys des del segle XIII, com ho proven les Cantigas de Santa María de Alfons X de Castella|Alfons X el Savi, en la mirada de Regne de Castella|Castella dintre de l'àmbit d'un projecte expansionista d'aquesta Corona de Castella|Corona, els primers passos de la qual remunten al regnat de Ferran III de Castella|Ferran III el "Sant".
.
Evolució històrica
La ciutat va ser fundada per colons fenicis i ocupada per grecs de Focea que la renomenaren "Hepta Adelphoi". El 319 adC, Cartago recobraria la ciutat, que va tornar a ser púnica.
En 201 Cartago fou derrotada i reconeix al Regne de Numídia com a senyor de la ciutat. En el 47 adC, aquesta passarà a domini Mauritània (antiguitat)|maurità.
En l'any Justinià). La dominació seria breu, tornà en mans visigodes. El 709 la ciutat va caure en mans musulmanes, a causa de les disputes internes entre els visigots. De fet, algunes llegendes parlen de la revolta del Comte de Ceuta, Julià, com la causa de la seva caiguda.
El 788 va ser envaïda per l'emirat Idrisí. Sota el califa dinastia dels Omeyas|omeia Abderraman III la ciutat va ser conquistada pel califat hispà. La divisió que no gaire després va sofrir el Califat de Còrdova|Califat en Regnes de Taifes dóna una breu independència a la ciutat, quan el 1061 Suqut al-Bargawati proclama la Senyoria Independent, fins que patí els moviments islàmics almoràvit, almohade i benimerins.
En 1084 Yusuf ibn Tashfin instaura la dinastia almoràvit. En 1227 s'hi produí el martiri de Sant Daniel i els seus companys. En 1249 la dinastia dels azafins es va fer amb el poder a Ceuta. Segons el Tractat de Monteagudo de les Rectories (1291, entre Castella i Corona d'Aragó|Aragó) la ciutat romandria en mans de Castella. En el segle XIV, sent part del Regne de Granada, la ciutat entra en el joc de la política mediterrània de Castella. No obstant això en el 1309 és conquistada pel Regne de Fes amb ajuda aragonesa.
El Fes, aquest reconegué Ceuta com a portuguesa. La ciutat va ser reconeguda com portuguesa pels Tractat de Alcaçovas i Tractat de Tordesillas.
Després de la mort de Sebastià I de Portugal|Rei Sebastiá el Regne de Portugal s'incorpora a la monarquia hispànica. El 1640 Ceuta no segueix a Portugal en la seva secessió, preferint mantenir-se sota la sobirania de Felip IV d'Espanya|Felip IV. En 1656, es concedeix a la ciutat Carta de Naturalesa i afegix el títol de Fidelísima als quals ja ostentava de Noble i Leal.
En 1668 un Tractat amb Portugal reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i la seva jurisdicció. En 1704 voltada per terra, resisteix el setge britànic que va prendre Gibraltar. També va resistir el setge (1694-1720) del soldà Muley Ismail.
En 1812 la Junta de Ciutat passa a ser Ajuntament Constitucional. En 1859-1860 la Guerra d'Àfrica li va donar una nova delimitació territorial. En 1912 fou suprimit el Penal i es va insraurar el Protectorat. En 1956 la independència del Marroc la va posar sota el punt de mira d'aquest país, qui des d'aleshores la va reivindicar. Però el 1960 l'Organització de les Nacions Unides|ONU estudià la descolonización sense incloure a Ceuta. En 1978 la Constitució Espanyola confirma l'espanyolitat de Ceuta i Melilla.
L'any 1995 es va aprovar a les Corts Generals (Parlament) un estatut específic, que tot i que no els concedeix capacitat legislativa, sí que els permet proposar a les Corts les iniciatives legislatives que considerin oportunes.
A diferència de les comunitat autònoma|comunitats autònomes, no té assemblea legislativa autònoma pròpia.
Enllaços externs
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Ceuta". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.