El Prat de Llobregat: Guide

El Prat de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Població

La població del Prat és de 63.111 habitants, segons les dades del padró d'habitants a 1 de gener de 2006. Després de viure forts augments demogràfics a partir de mitjans segle XX, la població del Prat resta més o menys estable des de 1980.

Clima

El clima del Prat és el característic del domini marítim mediterrani, amb estius calorosos i hiverns temperats i relativament humits.
La temperatura mitjana:
anual és de 15,6 ºC.
de les màximes és de 19,8 ºC
de les mínimes és d’11,3 ºC

Precipitacions
- dos punts mínims:
a l’hivern (febrer)
a l’estiu (juliol)
- dos punts màxims:
a la primavera (maig)
a la tardor (setembre-octubre).

La precipitació anual se situa al voltant del 600 mm, però les oscil·lacions són notables.

Història

Quan, al disset de gener de l’any 965, una mà monacal assentava a Sant Cugat del Vallès una escriptura de donació -tan freqüent aleshores- a favor del cenobi, obria sense saber-ho el llibre de la nostra història. Martí, fidel cristià, donava al monestir la terra que posseïa a la vila d’Àlcala -Sant Boi-, prop de l’estany de Llanera i altres estanys. Aquella part del Delta, a l’apèndix del Llobregat, era, mutatis mutandis, el nostre Prat. Naixia a la història amb l’escaient nom de Llanera, en llatí Lannaria, derivat de Lacunaria, terra d’estanys o llacs. Això mateix era al segle X, en efecte: un al.luvió continuat, un terreny encara en formació fecundat pel pare Llobregat, ple d’estanyols i aiguamolls, irregular, amb d’altres lannas citades al mateix document. Però ja amb cases camperoles i amb una incipient agricultura en la part més allunyada del mar. Lògicament hagué de ser primer contrada ramadera, probablement formant part d’aquells agri provinciales romans. Més tard arribaria l’agricultura, que en aquesta alba de la nostra història se’ns mostra ja amb cert vigor; terres cultivades, sense que sapiguem de què, la major part pervingudes a les mans poderoses de la Seu de Barcelona o als monestirs de Sant Cugat i Sant Pere de les Puelles.
Jaume Codina: Delta del Llobregat. La gent del fang (El Prat, 965-1965)

- La primera aparició documental de la vila data de l’any 965.
- Els primers segles van ser una dura pugna entre l’home i un territori hostil, insalubre i perillós
- Les primeres ordinacions municipals daten de 1689.
- L’any 1724 arriba el primer mestre d’escola.
- A finals del segle XIX es construeix el primer pont sobre el Llobregat, arriba el ferrocarril i es descobreix l’aigua artesiana.
- A principis del segle XX arriben les primeres indústries (la Papelera i la Seda) i es construeixen els primers aeròdroms.
- Del 1950 al 1975 la població passa de 10.000 a 50.000 habitants.

Evolució de l'urbanisme

Les terres del Prat comencen a ser habitades molt abans de la creació del nucli urbà, i durant segles, fins al XX, hi haurà un clar domini del camp sobre la ciutat. El creixement del nucli urbà s’havia produït anàrquicament tot i que des del 1858 l’ajuntament havia intentat ordenar i controlar l’edificació de cases.
El 1916 l’Ajuntament aprovà un pla general d’ordenació dels vials existents i de planificació de nous, a partir d’una xarxa de carrers en forma de quadrícula, inspirat en l’Eixample de Barcelona. El pla abastava la totalitat del nucli urbà, delimitat entre el carrer del Pont (l’actual Nicolás M. Urgoiti), el Canal de la Dreta al seu pas pel Fondo d’en Peixo i les projectades Ronda del Sud (actual carrer Lleida) i Ronda de l’Est (actual avinguda del Pare Andreu de Palma de Mallorca).

El projecte no es va dur a terme en la seva totalitat, però en van resultar, entre d’altres, el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, que havia de ser el gran centre comercial i de serveis, i l’avinguda de Josep Anselm Clavé, la nova via d’accés a la població per substituir la tradicional pel carrer del Pont.

El Prat viurà en aquest període importants millores. L’any 1916 es pavimenta la plaça, posant fi a l’estat secular d’abandonament. Entre el 1918 i el 1919 s’estableix l’enllumenat elèctric públic, s’instal·la el telèfon i es construeix un escorxador municipal i una bàscula pública. L’any 1921 es construeix el primer mercat de la població.

El Prat, però, continuarà creixent a un ritme lent fins a la consolidació del procés industrialitzador, un procés llarg i complex que es realitzarà en diferents etapes. Aquest procés comportarà l’arribada d’importants contingents de població procedents de tota Catalunya i de la resta de l’Estat. Per fer front a les noves necessitats d’habitatges cal destacar la iniciativa de La Seda de Barcelona que entre 1955 i 1958 aixecarà cases per als seus treballadors (el barri de les cases jardí) i la creació de la Cooperativa Obrera de Viviendas, que al llarg dels anys seixanta construirà pisos per a preus assequibles per als treballadors.

L’any 1965 es comença a construir el barri de Sant Cosme. Aquest barri, com d’altres creats durant el franquisme, es va planificar, bàsicament, per eliminar el barraquisme de Barcelona. El resultat del procés, però, serà la creació d’un nou barraquisme vertical promogut per l’Estat.

L’any 1976 s’aprova el Pla General Metropolità que ordena les grans línies de desenvolupament urbanístic del Prat. A partir del qual s’ha anat configurant l’actual teixit urbà de la ciutat.

En els anys 80 el creixement continua. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment al barris més densificats i amb més mancances, en un intent de racionalitzar l’urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.

El Prat dels noranta ha fet front als grans reptes motivats per l’evolució més recent de la població: la terciarització de la seva economia que contrasta amb la imatge industrial tradicional. En aquest context, el Pla Delta obra un ventall d’expectatives de creixement que fan del Prat un dels municipis de tot Catalunya amb majors potencialitats, tant des del punt de vista econòmic, com des del social, territorial o mediambiental.

Ciutats germanes

Garrovillas de Alconétar (Cáceres, Espanya)
Gibara (Cuba)
Kukra Hill (Nicaragua)
Fingal (Irlanda)

Copyright © 2006 Ajuntament del Prat · Plaça de la Vila, 1 - 08820 El Prat de Llobregat · Tel 933 790 050
NIF: P-0816800G - Registro de Entidades Locales (MAP) núm: 01081825

Vegeu també