Elda: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 49 - 95 Hotel Residencia Elda
 L´Hotel Residencia Elda és al centre d´Elda, a la vall del Vinalopó i a 30 km d´Alacant. Totes les habitacions tenen aire condicio… MoreEUR 55 - 119 AC Elda
 L´hotel està situat al centre d´Elda i ofereix unes magnífiques sales polivalents i completament equipades, ideals per a reunions de neg… More | ||||||||||||
Elda: Guide
Elda és la capital de la comarca País Valencià|valenciana del Vinalopó Mitjà. A la vora del riu Vinalopó, compta amb una població de 55.571 habitants (2005) en un terme municipal prop de 45 quilòmetre quadrat|km2. Forma amb Petrer una conurbació metropolitana de 87.959 habitants. La ciutat viu fonamentalment de la indústria del calcer i dels serveis com a capçalera de comarca. Des de 1983 es duen a terme treballs de reconstrucció de la fortalesa, i a l'any 2004 es commemorà el centenari de l'atorgament de carta de ciutat.
Història
Els primers indicis d'assentament humà en l'antiga Idella es remunten al Neolític i s'han trobat al paratge del Xop; d'èpoques posteriors s'han trobat pintura rupestre|pintures rupestres al barranc del Gavilà , les úniques al Vinalopó; un soterrament a la serra de la Torreta; poblats i jaciments del Edat del bronze|Bronze arreu del terme; els fenicis passaren pels Alts de Camara i el Monastil; també al Monastil I a més en la serra del Bolon i el paratge del Chorrillo deixaren empremta els cultura ibèrica|ibers; els Imperi romà|romans la denominaren Ello, encetaren els cultius organitzats i el comerç i fundaren el nucli de l'actual població; cap el 590 dC es va instaurar un episcopat visigots|visigot de què hi ha restes d'una basílica al Monastil, aleshores era coneguda com Elo.
A partir del segle VIII comença la islamització, amb el consegüent canvi de nom, llavors Illa, que culmina el XII amb la construcció del Castell d'Elda|castell, en aquella època formava part de la corona de Tudmir; en l'any 1243 passa, mitjançant el tractat d'Almizra, a Formar part del Regne de Castella, un any després Ferran III donà el castell y la població, ara cridada Ella o Etlla a Guillem, l'Alemany; en 1257 Alfons X el Savi ho cedeix a son germá Manel, aquest al seu fill Joan Manel, senyor de Villena, aquest a sa germana, Violant; en 1265, el 1264 Jaume I recupera la vila per a Alfons X, qui li havia sol·licitat la seua ajuda davant una sublevació sarraïna; el 1296 durant la guerra entre Corona d'Aragó|Aragó i Castella, l'infant Alfons de la Cerda cedí el Regne de Múrcia a Jaume II, la qual cosa va obligar a rectificar els límits territorials de la frontera sud, mitjançant arbitratge; l'any 1305 Ferran IV de Castella i Jaume II de València signaren un acord a la Sentència Arbitral de Torrelles pel què es ratificaren els acords assolits mitjançant l'arbitratge del 1296, que deixava Elda inclosa en el Regne de València des d'aleshores ençà; malgrat d'això mai ha perdut la seua parla castellà-murciana; malgrat tot i en atenció l'amistat que unia l'aragonés i el rais de Crevillent, Muhammad ben Hudayr, als moros que hi romangueren se'ls va concedir el privilegi de parlar la seua llengua i practicar el seu culte.
Durant el segle XIV els propietaris de la vall d'Elda van ser la Corona, fins 1336 en què Pere II el Cerimoniós va cedir castell i vila a Bertran Duguesdin; en 1383 retorna a la monarquia; en 1424 Alfons IV va vendre Elda al noble valencià Ximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, el descendents del qual detentaren el senyoriu fins el 4 de setembre de 1513, en què, per necessitats econòmiques alienaren el lloc a favor del noble, d'origen jueu, Joan Coloma i Fernàndez, descendent de l'antiga noblesa catalano-provençal dels Folch de Cardona; el títol senyorial de comte d'Elda --el qual comtat incloïa Petrer i Les Salines-- fou concedit per Felip II, l'any 1577, a Joan Coloma i de Cardona, fill de l'anterior; l'expulsió dels moriscos obligà a exiliar-se a 2.000 eldenses àrabs que deixaren la vila amb 600 cristians vells; davant aquesta situació el comte va atorgar carta pobla amb unes condicions duríssimes que feren que la recuperació demogràfica fos molt lenta; en 1698 es va sustituir la presa per una gran pantà.
Durant la guerra de Successió el comte va recolzar l'arxiduc Carles, qui va atorgar-li la grandesa d'Espanya, mentrimentre els nobles es decantaven pel Felip V|borbó; finalment el tron va ser assolit per Felip d'Anjou, el qual despullarà el comte dels seus béns i possessions; el títol passarà a la família Arias-Dàvila, després als comtes de Cervelló i, per últim als Falcó, ducs de Fernan-Núñez; al llarg dels segles XVIII i XIX s'hi coneix una etapa de prosperitat a la que ajuda el pas del camí reial de Madrid a Alacant i posteriorment del ferrocarril; en 1904 va obtenir el títol de ciutat.
Demografia
Elda comptava amb 6.131 habitants en 1900 i en 1940 havía crescut fins els 20.050 va continuar fins als 41.511 en 1970 i 52.185 en 1981. Des d'aleshores viu un estancament demogràfic degut a la crisi industrial i al trasllat a la veïna Petrer de part de la seua població degut principalment pel poc espai urbanitzable. No obstant als últims anys ha tornat a recuperar-se degut a la immigració i ha passat de 51.501 en 2000 als més de 54.000 de 2003.
Economia
La indústria del calcer, instaurada a finals del XIX i consolidada durant la Primera Guerra Mundial, quan es va subministrar calçat a les tropes aliades, ha estat el motor dinamitzant de la demografia, l'economia i el creixement urbà (d'aquí l'esmentada conurbació Elda-Petrer) que ha col·locat Elda en l'avantguarda europea d'aquest producte. La creació en 1960 de la FICIA (Fira Internacional del Calcer i Indústries Afins) va suposar l'empenta definitiva, fira que posteriorment va ser traslladada a Madrid.
Geografia
El seu territori, 45,8 km2, es troba ubicat en l'anomenada Vall d'Elda, al curs mitjà del Vinalopó, limitat pels conjunts muntanyosos de la Torreta-Monastil, serra de las Pedrizas , serra de l'Umbria, serra del Cid i mont de Bateig i els seus paratges més cridaners són el parc de Sant Crispí, el pantà d'Elda; reserva de protecció ecològica i el mont de Camara (838 metre|m.).
Edificis d'interès
Quant al patrimoni esmentarem:
Compta Elda amb un equip en l'èlit de l'handbol internacional, el Elda Prestigio i el segon diumenge de novembre se celebra la Mitja Marató d'Elda.
Fills il·lustres són Evelio Esteve, tenor de fama internacional, Antonio Gades, gran ballarí, recentment desaparegut i, encara que no nascut a Elda, Emilio Castelar .
El PSPV obtingué una ajustada victòria sobre el PP de l'exalcalde Camilo Valor per un estret marge d'aproximadament 500 vots, que representaren 11 regidors socialistes i 10 de populars. UPE|Unió pel Progrés d'Elda i l'Entesa obtingueren dos escons cadascun.
A la sessió d'investidura del 13 de juny, Juan Pascual Azorín Soriano|Azorín fou reelegit alcalde amb els únics vots del PSPV|Partit Socialista, envers onze vots del candidat popular, que obtingué el suport d'un regidor d'UPE. El no vot del regidor Emiliano Bellot a la candidatura de Camilo Valor|Valor suposà la seva expulsió del partit i el seu pas a la condició de regidor no adscrit.
El desembre de 2004, Emiliano Bellot|Bellot i l'Entesa entraren al govern municipal, que acabaren amb la sortida dels dos regidors de l'Entesa del govern local el 5 d'agost de 2005, tornant a deixar el govern de PSPV i Emiliano Bellot|Bellot en minoria, amb 12 escons.
Des de llavors s'ha rumorejat amb una moció de censura de PP, Entesa i UPE que, tot i això, encara no han arribat a cap acord.
, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Elda". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
Museu del Calcer.
Museu Etnològic.
Museu Arqueològic Municipal. Conserva la Sirena de Monastil, important peça ibera.
Jaciment Ibero-Romà de Monastil.
Castell d'Elda.
Església de santa Anna.
Casa Gran del Jardí de la Música.Festes
Les festes més significatives són les de Moros i Cristians, les Falles, el Corpus i l'espectacular Cavalcada de Reis.Gastronomia
De la seua gastronomia, igual que la resta de poblacions d'aquesta comarca, destaca l'arròs amb conill i caragols; ajo y levas, el fandango, les fassegures , i els gaspatxos.Cultura i esports
Les manifestacions culturals més importants són, el premi de pintura "Pintor Sorolla", el premi de contes "Ciudad de Elda", la setmana de titelles i putxinel·lis i la setmana de cinema "Elda de Estreno".Política
Les eleccions municipals del 25 de maig de 2003 donaren de nou la victòria al PSPV de l'alcalde Juan Pascual Azorín Soriano, aquest cop, però, sense la majoria absoluta que havia obstentat els darrers quatre anys. Enllaços externs
.
.