Elx: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 64 - 170 Huerto del Cura
 El Huerto del Cura gaudeix d´una ubicació única als jardins del palmerar d´Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L&acut… MoreEUR 49 - 49 Ibis Elche
 The Ibis Elche is under 10 minutes’ drive from central Elche and 10 km from Alicante Airport. The hotel features a bar and rooms with satellite TV a… MoreEUR 55 - 136 Jardín Milenio
 El Jardín Milenio disposa d´una piscina i d´una sauna al bonic palmerar d´Elx. Aquest jardí tropical ha estat declarat Patrimoni d… MoreEUR 49 - 119 Tryp Ciudad de Elche
 Aquest establiment modern és l´hotel més cèntric de la ciutat, ja que està situat a l´avinguda principal que travessa Elx i enllaça a… MoreEUR 44 - 151 Hotel Areca
 L´Areca és a menys d´1 km de l´aeroport d´Alacant i a 20 minuts en cotxe de la ciutat d´Alacant. Ofereix accés gratuï… MoreEUR 32 - 39 Hostal Madruga
 Hostal Madruga provides affordable accommodation, with free Wi-Fi internet access and a nice garden. It is set just outside Elche, an ideal base for v… MoreEUR 50 - 81 AC Elche
 L´hotel té una ubicació fantàstica, molt a prop del palmerar d´Elx i la Universitat Miguel Hernández, i està ben comunicat amb l&acut… MoreEUR 40 - 50 Campanile Hotel Elche
 Hotel modern de 3 estrelles situat a Elx, a l´interior de la Costa Blanca.
Les habitacions de l´hotel Campanile Elche són confortables i… MoreEUR 49 - 132 Holiday Inn Elche
 The Holiday Inn Elche boasts excellent location, with the port city of Alicante and its sandy beaches, Alicante airport, and business installations al… MoreEUR 44 - 68 A.S Express Elche
 Hotel de 2 estrelles de construcció recent situat al costat de l´autopista A7, entre l´aeroport d´Alacant i el centre d´Elx. … More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Elx: Guide
Elx (en palmerar més gran d'Europa amb més de 200.000 palmera|palmeres, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. També ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat, el Misteri d'Elx, un drama sacro-líric medieval, que tracta de la mort i Assumpció de la Mare de Déu. Segons els especialistes està datat al segle XV, en la seua part més antiga, i és cantat en Valencià medieval. Segons el darrer cens lingüístic de la Generalitat Valenciana, datat el 2001, Elx té, a hores d'ara, un 40% de valencianoparlants mentre que el Valencià és parlat per un 75% de les entitats menors de població de la zona sud del terme municipal,com el barri Pla de Sant Josep.
Història
La història d'Elx comença a romans no hi romanen testimonis arqueològics però sabem que en temps d'August establiren a la ciutat ibèrica una colònia de veterans i llavors es va dir Iulia Illici Augusta, i era colonia immunis amb ius italicum; a la ciutat s'encunyava moneda de bronze, i a la costa (bastant propera) tenia un port anomenat Illicitanis Sinus (Santa Pola), just al centre d'una badia formada pel promontoris Saturni i Dianium (Denia).
Elx també fou seu d'un bisbat en temps bizantins, visigots i el primer període mossàrab, els àrabs s'establiren ja en l'actual emplaçament, concretament en el que ara es coneix com la Vila Murada i construïren un complex sistema de reguiu; la conquesta cristiana, en 1265, obligà als moros a instal·lar-se en el Raval de Sant Joan i als jueus en el que ara és la parròquia del Salvador; en època de les taifa|taifes, pertangué, adés al regne de Dénia, adés al de Múrcia; Jaume I fou qui realment conquistà Elx, en virtut dels pactes que va fer amb el seu gendre Alfons X, de Regne de Castella|Castella, als sarraïns i procedí a la seua repoblació amb catalans, cosa que explica que aquesta comarca tan meridional parle català; en 1304, en acompliment de la Sentència Arbitral de Torrelles, Cartagena, Oriola, Elx, Guardamar del Segura i altres poblacions passaren a formar part de l'antic Regne de València, hi havia amplis territoris francs i àmplies àrees comunals i municipals que limitaren moltíssim els drets senyorials territorials, i que es concentraven bàsicament en les partides denominades les Quatre Alqueries, avui desparegudes, i en el terme del raval, significativament denominat Magram; aquest fet és essencial, perquè va contribuir a desenvolupar un ampli procés de privatització de terres, dut a terme per una complexa gamma d'agents socials que explicaria la feblesa estructural del nou senyoriu que hi emergirà el 1470 quan la reina Isabel de Castella cedisca a Gutiérrez de Càrdenas les viles de Crevillent i Elx, prèviament cedides a aquesta per Ferran d'Aragó; i tanmateix el relatiu desenvolupament de l'agricultura, en connexió amb la important institució de les aigües de reg, organitzades des del Consell, així com el mercat urbà.
Els segles XVI i XVII són conflictius socialment, d'una banda en les Germanies la vila va aprofitar l'ocasió que li brindava la revolta agermanada per tal d'impedir la presa de possessió a Didac de Càrdenas i proclamar la seua vinculació a la Corona; el fracàs de dita revolta, militarment esclatada per tropes de l'aristocràcia al front de les quals anava el propi senyor d'Elx i el marquès de Vélez, va suposar, una vegada més l'esclafament de l'ideal de municipi reial baix-medieval; d'altra l'expulsió dels moriscos|expulsió morisca que no sols va significar la pèrdua d'un terç de la població, ja que investigacions recents mostren que la població musulmana del raval no era una simple comunitat camperola unívocament sotmesa al poder dels Càrdenas, sinó una col·lectivitat que practica una agricultura comercialitzada sobre l'àrea de l'antic Magram; la repoblació duta a terme per Jordi de Càrdenas entre 1609-1611, intentava no només refer una greu situació econòmica que, potser vinguera d'abans, però s'accelerà ràpidament amb l'expulsió, sinó recompondre una situació de feblesa política, que fou en aquell moment parcialment compensada a l'entrar les oligarquies propietàries urbanes entre els beneficiaris de la repoblació, juntament amb altres molts veïns d'extracció social artesana i camperola; d'altra el naixement d'una complicada organització social que començava a produir una poderosa oligarquia propietària composta per cavallers, ciutadans, rectors dels municipi, advocats, metges notaris, una burgesia de comerciants, bona part de la qual era d'origen estranger; un artesanat molt heterogeni organitzat en gremis i una sèrie de capes de treballadors, llauradors i camperols que establia ja les bases d'intercanvi i explotació; tot plegat amb la baixada de rendiments productius del camp propiciat per l'expulsió morisca, la delinqüència, el bandolerisme i la resistència senyorial, en 1644, a la pressa de possessió de Jaume de Cárdenas, germà i hereu del recent mort Jordi, són el detonant d'una sèrie de conflictes traduïts en un tira i arronsa entre la vila i la institució senyorial que acabaren amb la consecució favorable a aquesta de la sentència del plet de reversió a la Corona el 1697.
Altre aspecte cridaner del segle es l'increment en les activitats urbanes relacionades amb l'oli i el sabó per part de l'oligarquia propietària local, especialment els nobles, en plena crisi del segle; el XVIII comença marcat pel l'abolició dels Furs en 1707, la qual cosa dóna l'oportunitat d'aplicar sense entrebancs la jurisdicció senyorial, que crea la figura de l'Alcalde Major, nomenat personalment pel senyor, per damunt dels alcaldes ordinaris i aliena erms comunals i propis i que torna a xocar amb l'oposició de la vila una vegada que aquesta recupera el seu dinamisme social a partir dels anys trenta; a partir d'aquesta dècada hi ha un creixement econòmic basat en l'agricultura orientada a la producció d'oli, barrella i gra que, comercialitzada a través del port d'Alacant possibilita l'aparició de noves fortunes i retalla les possibilitats dels estrats més baixos; aquesta situació, més l'estructura administrativa i fiscal de naturalesa feudal actuant en conjuntures de baixa producció i retraïment comercial, provocà crisis com la dels anys 60, amb el punt àlgid de l'any 1766, en què la revolta antisenyorial a favor del lliure comerç i dels antics usos comunals, al mateix temps que denunciava una situació estructural, marcava un canvi de ritme en el creixement capitalisme|capitalista estructuralment unit a l'activitat agrària tal com aquesta quedà configurada pels processos revolucionaris burgesos.
L'agricultura, però, no trigaria a entrar en crisi, la qual circumstància donà pas al sorgiment de la moderna indústria espardenya|espardenyera, el cànem fou substituït parcialment pel jute; segons Pere Ibarra, la primera fàbrica fou creada per Josep Maria Buch, el qual aglutiná una sèrie de telers dispersos que simplement treballaven a canvi de matèries primeres.
El 1875 s'hi instal·la la primera màquina de cosir i es comença a importar lona del Principat -Mataró- progressivament substituïda per la pròpia producció local, a través de l'ús del teler mecànic per a lones i la màquina de trenar; tot plegat va provocar una nova ocupació que bàsicament descansava sobre el treball a domicili, tant a la ciutat com al camp; així, en vespres de la gran guerra hi existien unes cent fàbriques d'espardenyes, jute i trena, que absorbien prop del 80 per cent de la població obrera; el breu regnat d'Amadeu I suposà, en una curta visita a l'aleshores vila, el 1871, l'atorgament del títol de ciutat; el procés industrialitzador donà pas a l'aparició d'una nova oligarquia, composta pels fabricants d'espardenyes i calcer en general, amb interessos en l'agricultura i que comença a formar les seues entitats financeres – caixes d'estalvis— i patronals – Centro Industria Alpargatera — entre els quals destaca Manel Gómez Valdívia.
Durant la dictadura de Primo de Rivera a la qual es van unir les classes burgeses i mitjanes (metges, funcionaris, advocats, etc) entre els quals destaquen Dídac Fernández Ripoll, alcalde en diverses ocasions, i el banc|banquer Raimon Peral Torres, es va produir un impuls regeneracioniste que impulsaria millores per a la ciutat, clavegueram, escoles, escorxadors, etc; els Obrers conseqüentment comencen a organitzar-se i creen les primeres unitats de socors mutu, sindicats i partit polític|partits polítics; en 1903 es coneix la primera vaga a Elx.
La Segona República Espanyola fou un període convuls amb vagues, tancaments patronals, confiscació per part de les grans centrals sindicals, aleshores UGT i CNT, de 231 finques, amb una superfície de 3.356 ha per a la seua explotació col·lectivista; la guerra Civil Espanyola|guerra de 1936-1939 deixà una difícil situació que es va començar a recuperar a partir dels 50 mercès a la indústria i es va consolidar entre 1965-1975 amb una important recuperació demogràfica propiciada per la immigració.
Població
}
El 2003 el municipi d'Elx comptava amb 207.163 habitants. Un 85% viu a la ciutat d'Elx i la resta a les nombroses partides rurals amb que compta el municipi. La distribució de la població per nuclis és la següent:
El 1900 Elx comptava amb 27.308 habitants i era la quarta ciutat de la província d'Alacant per darrere d'Alacant, Alcoi i Oriola. Fins a 1940 va créixer al mateix ritme que Alcoi i Oriola però a partir d'esta data va despuntar amb la industrialització i va rebre molts immigrants pel que passà de 46.596 el 1940 a 73.320 el 1960 i 162.873 el 1981. Elx no ha deixat de crèixer als últims anys encara que ha sigut més lent degut al descens de la natalitat i ha passat de 188.062 el 1991 a 194.767 el 2001 i 201.731 en el 2003. Als últims anys el creixement demogràfic s'ha reforçat per l'arribada d'immigrants iberoamericans i magrebins.
Economia
L'agricultura que ha perdut pes últimament continua sent un sector important que els darrers anys s'orienta cap al productes d'ús no alimentari, com ara vivers; el turisme, la qual cosa fa que el litoral encara conserve àmplies zones verges; el comerç ocupa un 20% de la població; però el sector econòmic per excel·lència és l'industrial i gira en torn al calcer, de què Elx és principal productor a nivell estatal i un dels més importants d'Europa. Compta la ciutat amb el Centre de Congressos “Ciutat d'Elx”, el palau fira|ferial IFA , en què se celebra "Expocalzado Internacional", que constitueix la principal fira del sector, aeroport internacional a Torre del Pla. També hi ha la Universitat Miguel Hernández, de recent creació.
Geografia
L'ampli terme municipal, 326,1 Km2, s'estén per una planície creuada per les serres del Molar, Tabaià i Castellar, farcida de palmeres; compta amb 12 km de plages on duna|dunes i pins conformen un peculiar paissatge; en l'interior del municipi hi ha el pantà d'Elx, construït en 1632 i La Llacuna del Fondo, d'alt valor ecològic; també hi ha el Clot de Galvany, l'Hort del Cura, amb la palmera Imperial, i el parc natural de Les Salines.
Edificis d'interés
El patrimoni, com no pot ser menys en una ciutat amb tanta història, és enorme i d'ell esmentarem:
La Vila Murada, recull d'edificis civils i religiosos que compendien la història de la ciutat.
La Calaforra. Del segle XIII però amb moltes modificacions. Albergà a les primeries del segel XX una lògia francmasònica .
Alcàsser de la Senyoria o Palau d'Altamira. Construït en el segle XV pel primer senyor de la ciutat. Alberga el Museus Arqueològic Municipal “Alejandro Ramos Folques ”.
Ajuntament. De 1141, amb llotja art gòtic|gòtica i façana Renaixement|renaixentista. En la torre de la Vetlla hi ha un rellotge amb dos autòmats (Calendura i Calendureta).
Convent de la Mercè , amb façana renaixentista, església gòtica, claustre del XVIII i uns importants banys àrabs, del XVI.
Basílica de Santa Maria. Una de les més belles representacions del barroc valencià. Lloc de representació del Misteri d'Elx.
Ermita de sant Sebastià. Annexa a la basílica, alberga la Casa de la Festa, seu del Misteri.
Església de sant Josep. Declarada BIC .
L'Alcúdia. Parc arqueològic i museu que ens acosten a la civilització ibera i a la romana.
Palau de Jorge Juan. Declarat BIC .
Museu d'Art Contemporani. En l'antic ajuntament del Raval.
Museu Agrícola de Puçol. En la partida del mateix nom.
Muralles de l'Alcúdia.
Muralles d'Elx. Hi ha abundants restes de la muralla i les torres de santa Llúsia , del Consell, la torre Cova i la torre VIII, entre d'altres.
Convent de les Clarises. Segle XVI.
Pont gòtic de santa Teresa.
Torre d'Asprillas. A la partida de Les Baies, fora part d'una casa particular.
Torre de Carrús. De 1701, adossada a un caseriu de construcció posterior.
Torre de Ressemblanc. Segle XV. Inclosa en l'Hort de la Torreta. Actualment Institut de Formació Professional .
Torre Palombar. Molt restaurada i afegida a un edifici posterior.
Torre de l'Hort dels Vaillos . Segle XV. Completament restaurada i en excel·lent estat.
Torre Estanya. Possiblement musulmana. Propietat particular i en ruïna absoluta.
Dates d'actes festius i d'interés popular
3 de febrer: Sant Agatàngel, patró d'Elx, nascut a l'antiga Illici el segle IV d.c.
Setmana Santa Il·licitana
Diumenge de Rams, Processó amb les Palmes Blanques. Festa d'Interés Turístic Internacional.
Diumenge de Resurrecció, Processó de Glòria, de les Al·leluies.
4 d'agost: Aniversari del descobriment de la Dama d'Elx.
Del 10 d'agost|10 al 15 d'agost: Festes en honor a la patrona, la Assumpció de Maria|Verge de l'Assumpió
Moros i Cristians
13 d'agost: Nit de l'Albà.
14 d'agost: Nit de la roà.
14 d'agost|14 i 15 d'agost: Misteri d'Elx, Festes d'Interés Turístic Internacional. Patrimoni de la Humanitat.
28 de desembre: Festa de la Vinguda de la Verge de l'Assumpció, patrona d'Elx.
Cultura
Com a mostra de la variada oferta cultural esmentarem:
Festival Internacional de Cinema Independent. Que se celebra des de 1978.
Festival Medieval d'Elx. Se celebra des de 1990
Setmana Internacional de Música i Cultura Ètnica i Mestissatge . Se celebra des de 1996
Gastronomia
Acabarem amb els menjars on sobreeixen els arrossos, especialment l'arròs amb costra, els guisats amb peix, com ara les pipes i carasses (bacallà amb nyora|nyores), La llisa de la Llacuna del Fondo, i el putxero amb terongetes (bullit amb pilotes i carn). De dolç, com no, els dàtils de les seues palmeres, el pa de figa, la tortà d'Elx, a base d'ametla i per a acompanyar-los el cantueso, licor originari de les terres del sud, elaborat des de 1897.
Política
En l'actual etapa democràtica els alcaldes d'Elx han sigut:
Ramón Pastor Castell (PSPV|PSPV-PSOE) 1979-1987
Manuel Rodríguez Macià (PSPV|PSPV-PSOE) 1987- ?
Diego Macià Anton (PSPV|PSPV-PSOE) ?-2007
Les eleccions de 2003 donaren l'alcaldia al PSPV, amb 15 regidors, el PP compta amb 11 i Esquerra Unida - L'Entesa|l'Entesa amb 1. Aquestos comicis van revalidar el mandat de l'alcalde Diego Macià Anton.
Esports
La ciutat d'Elx compta amb diversos clubs esportius patrocinats majoritàriament per empresaris del calcer locals.
Futbol
, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Elx". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
Elx Club de Futbol, i el seu filial Elx CF Il·licità|Esportiu Il·licità.
Rugbi
Elx R.C.
Voleibol
J'Hayber Elx Entitats locals
La vida cultural d'Elx té diversos vessants, com l'ecologisme, el catalanisme, o les actives associacions de veïns.
Casal Jaume I
Associació per la Llengua El Tempir Personatges il·lustres
Sixto Marco Marco, pintor i escultor.
Gaspar Jaén i Urban, poeta i arquitecte.Ciutats agermanades
Tolosa de Llenguadoc,
Orà (Ciutat agermanada amb Elx abans de 1939)
Enllaços externs
.
.