Girona: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 52 - 85 Hotel Ultonia
 Hotel cèntric situat al costat dels jutjats i de l´oficina de correus i a 10 minuts de les estacions de tren i autobús, així com del recinte … MoreEUR 52 - 69 Ibis Girona
 L´Ibis Girona ofereix una bona relació qualitat-preu, una zona Wi-Fi gratuïta, aparcament gratuït i un bar obert les 24 hores del dia. És a … MoreEUR 92 - 219 Hotel Llegendes de Girona Catedral
 El Llegendes de Girona Catedral està ubicat en un edifici restaurat del segle XVIII. És a 100 m de l´església de Sant Feliu i dels banys àra… MoreEUR 97 - 1,130 Hotel Historic
 L´Hotel Historic, de gran encant i estil rural, es troba al centre històric de Girona, a només 100 metres de la catedral de Girona. Ofereix ha… MoreEUR 72 - 550 Hotel Gran Ultonia
 El Gran Hotel Ultonia és a 500 m de la catedral de Girona i del barri històric del Barri Vell. Totes les habitacions disposen d´aire condicion… MoreEUR 56 - 185 Melia Girona
 El Meliá Girona està situat a 10 minuts a peu de l´estació de tren i autobús de Girona. Ofereix un gimnàs, sauna, bany turc i jacuzzi. Les … MoreEUR 59 - 219 NH Girona
 L´NH Girona es troba al costat del parc de la Devesa, a 5 minuts a peu de la Fira de Girona. L´hotel és modern, té una piscina al terrat… MoreEUR 32 - 80 Pensió Margarit
 La pensió Margarit és al costat del riu Onyar, al centre de Girona. Aquesta pensió ofereix un allotjament bàsic a 300 m del Barri Vell.
Les habit… MoreEUR 65 - 97 Suites Ressort Hap-Dreams
 Aquests apartaments elegants estan situats al centre històric de Girona, en una casa restaurada davant de les antigues muralles medievals. L´in… MoreEUR 60 - 70 Pensió Bellmirall
 El Bellmirall es troba situat al centre del nucli antic de Girona, a només 100 metres de la catedral. Les seves senzilles habitacions disposen de ban… MoreEUR 50 - 119 Peninsular
 L´hotel és al centre de la bonica ciutat de Girona, a 2 minuts de l´estació de tren i del centre històric i comercial.
Disposa de 48 h… MoreEUR 85 - 380 Nord 1901 Suites & Apartments
 El Nord 1901 Suites & Apartments es troba a 5 minuts a peu de la catedral de Girona. Ofereix una terrassa amb jardí i amb una piscina petita. Les hab… MoreEUR 37 - 110 Hotel Europa
 L´hotel Europa és petit i acollidor. Té una ubicació ideal a 800 m del nucli antic pintoresc de Girona i a 40 m de l´estació de tren i… MoreEUR 39 - 69 Hotel Condal
 L´Hotel Condal és al casc antic de Girona i a pocs metres de l´església de Santa Caterina. L´establiment disposa de Wi-Fi gratuït… MoreEUR 80 - 398 Ciutat de Girona
 L’hotel Ciutat de Girona està situat al centre històric i cultural de la ciutat, rodejat d´edificis emblemàtics i botigues exclusives.
L&a… MoreEUR 47 - 126 Costabella Girona
 L´Hotel Costabella es troba als afores del centre de la ciutat de Girona, a prop del parc de la Devesa. Ofereix una piscina exterior, internet W… MoreEUR 86 - 216 Casa Cundaro
 El Casa Cundaro està situat al barri jueu de Girona, a menys de 100 m de la catedral de la ciutat. Ubicat en una tradicional casa jueva, ofereix habi… MoreEUR 75 - 203 Carlemany Girona
 El Carlemany de Girona està situat a 600 m de l´històric barri Vell i a 400 m de l´estació de tren i d´autobús de Girona. Les ha… MoreEUR 42 - 136 Apartaments Els Quimics
 Els Apartaments Els Químics estan situats en una zona residencial tranquil·la, a 700 metres del Campus Montilivi de la Universitat de Girona. Aquest… MoreEUR 18 - 95 Equity Point Hostel Girona
 Aquest alberg, situat a l´emblemàtica plaça de Catalunya, al cor de la bonica i monumental ciutat de Girona, és a pocs passos del casc antic.… MoreEUR 45 - 45 Etap Alojamiento
 L´Etap Alojamiento, situat als afores del centre històric de Girona, és un alberg modern i elegant, que ofereix habitacions amb bany privat i … MoreEUR 50 - 110 Girona Medieval Suites Apartments
 El Girona Medieval Suites es troba en un edifici del segle XIV, a 200 metres de la catedral de Girona i el riu Onyar. Tots els apartaments tenen un ba… MoreEUR 55 - 125 Girorooms s.l.
 El Girorooms Scp es troba al centre medieval de Girona, a tan sols 250 m de la catedral. Aquests apartaments amb estil disposen de televisors de panta… MoreEUR 42 - 75 Girona Loft Apartments
 Aquests apartaments amplis i lluminosos estan situats al centre històric de Girona i ofereixen internet Wi-Fi.
Els Girona Loft Apartaments disposen … MoreEUR 65 - 76 Girona Apartments
 El Girona Apartaments es troba en una zona tranquil·la de Girona, a prop del parc de la Devesa i del centre esportiu de Fontajau. Ofereix un allotjam… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Girona: Guide
Girona és una ciutat del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la Província de Girona|província de Girona. Tenia 86.672 habitants l'any 2005.
Geografia i clima
La ciutat de Girona és situada a la confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, a l'anomenat pla de Girona.
Girona limita al nord amb els municipis de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter; a l'est, els de Celrà i Juià; al sud-est, amb el de Quart; al sud-oest, amb els de Fornells de la Selva i Vilablareix; i a l'oest amb els de Salt i Sant Gregori.
}
Història
Època antiga: ibers i romans
=Fundació de Gerunda=
Roma. És aleshores, per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans fundaren l'originària Girona, que s'anomenava en aquells moments llengua ibera l'actual riu Onyar.
La nova ciutat de Gerunda es nodrí dels antics habitants del poblat de Sant Julià de Ramis que, segons sembla, foren obligats a traslladar-se a l'oppidum gironí. Doncs, la Girona romana s'erigí com a baluard defensiu de l'entrada de la Via Augusta a Hispània i esdevingué un centre important de la regió, amb l'articulació d'un ager romà al voltant de l'urbs gironina. En suma, ambdues unitats formaven la ciuitas de Girona, la peça essencial i bàsica de l'organització territorial romana. Tot i que Gerunda es trobava a l'interior i allunyada de la costa, disposava d'una bona connexió amb el port romà d'Empúries, primer bastió romà al nord-est peninsular, colonitzat en el si de la Segona Guerra Púnica al costat de l'assentament grec que ja hi existia.
=Estructura urbana, econòmica i política de Gerunda=
L'estructura de la ciutat de església catedral de Santa Maria de Girona. La distribució de la ciutat sobre terrasses paleofluvials dificultava la mobilitat dins el centre i s'hagueren de transformar tots els decumani (carrers alineats d'est a oest) en escales. La majoria encara es conserven a l'actualitat, amb les reformes i modificacions fetes al llarg dels anys. L'altre gran element de la ciutat era la muralla. Aquesta s'edificà en dues fases: una s'executà en fundar la ciutat i l'altra vers les darreries del segle III dC. Les diferències morfològiques permeten d'identificar-les fàcilment, atès que empren pedres de composicions i formes distintes. La segona fase s'executà arran de les necessitats defensives que les incursions germàniques a Hispània provocaven. Les muralles no solament s'usaven per a fins militars, sinó que servien per definir els límits de l'urbs (anomenats pomerium) i separar-la de l'ager.
L'estructura política de la ciutat seguia els paràmetres estàndards de qualsevol ciutat romana. Cal no oblidar que Roma. La ciutat es regia probablement pel dret llatí, que no era exactament el mateix que el dret romà. A la pràctica, els habitants lliures de les ciutats de dret llatí disposaven d'una ciutadania més restringida que els habitants de ciutats amb dret romà. El mecanisme per obtenir una ciutadania plena era el cursus honorum, la carrera política o pública. Era per aquest motiu que les magistratures romanes eren cobejades pels ciutadans ambiciosos, per bé que eren càrrecs molt cars, per tal com totes les despeses públiques que eren competència d'una magistratura eren assumides pels fons privats del magistrat de torn. Gerunda, en tant que ciuitas romana, disposava de les institucions habituals, com l'ordo decurionum (el senat municipal, amb poder legislatiu), el duumvirat (dos magistrats col·legiats amb el poder executiu, d'elecció anual) i l'edilat (dos magistrats subordinats encarregats dels serveis públics de la ciutat). Cal no oblidar d'esmentar els càrrecs religiosos que, en el fons, també eren càrrecs polítics. El centre de la política municipal era l'ordo decurionum.
Finalment, per cloure aquest apartat, hom no pot deixar d'esmentar l'altra part de la ciuitas de Gerunda: l'ager. Era l'àmbit de producció agrícola i manufacturera on es concentraven les uilae, això és, els centres agricolaramaders de proveïment de la ciuitas, la majoria de les vegades, propietat d'hisendats que vivien a l'urbs i delegaven l'administració als seus subordinats (uillicus). A la ciuitas de Gerunda s'hi concentraven activitats de cereal, olivera i vinya, ramat oví, boví i cabrum i una moderada quantitat de bòbiles ceràmiques.
=L'arribada del cristianisme i la fi de la Girona romana=
La primer comunitat cristianisme|cristiana de Gerunda apareix documentada vers el 304-305 dC, en el si de les persecucions de l'emperador Dioclecià, en les quals es creu que morí en martiri a la ciutat un dels difusors de la religió a la zona, arribat per mitjà de les rutes comercial marítimes: Sant Feliu d'Scil·la (Mauritània). Doncs, Sant Feliu es convertí en el primer i únic màrtir de la ciutat i sant primigeni, fins que fou desplaçat per l'apòcrif Sant Narcís, de tradició importada en època altmedieval. L'erecció d'un martyrium (tomba d'un sant màrtir) a l'actual burg de Sant Feliu i les restes trobades, com les del possible sarcòfag del sant (segle IV dC), palesen l'existència d'una comunitat cristiana primigènia, forta i poderosa (els marbres del sarcòfag són de gran qualitat i fets a Roma per les millors escoles de relleus). Pel que fa a l'existència d'un bisbe, hi ha ha documentada una referència del 404 dC en la qual es parla del bisbe de Gerunda, reprovat fortament pel I Concili de Toledo. Igualment, hi ha documentada l'existència d'un palau episcopal i una basílica, tot i que l'emplaçament no ha pogut ésser definit.
Girona no s'escapà als esdeveniments: s'embarcà a les reformes de Dioclecià (284 - 305 dC), patí les incursions germàniques (segles segle IV|IV-segle V|V dC) i a la fi veié com el Poder romà es desfeia sobre el territori i s'instal·lava un nou Poder que, en algunes característiques, seguí unes polítiques de continuïtat. L'únic Poder que no es desféu i que s'adaptà al canvi fou l'Església, que perdurà i s'expandí durant aquells anys (segles segle IV|IV-segle VI|VI dC). Girona continuà existint, conservà el bisbat lligat a la seu metropolitana de Tarragona. A l'ager s'observaren alguns canvis de poblament bruscs que, en alguns casos, poden ésser considerats veres regressions en relació al període romà. El canvi més notable, fou l'erecció en ple segle III d'un castellum sobre les antigues ruïnes del poblat iber de Sant Julià de Ramis per protegir el pla de Girona i la ciutat dels nombrosos atacs als quals es veié exposat el territori amb la descomposició política i militar de l'Imperi.
Època medieval
Període altmedieval
=Dominació visigòtica i musulmana=
A inicis del segle V, la fragmentació de l'Caiguda de l'imperi romà|Imperi Romà d'Occident es consumava. La Tarraconense|província Tarraconense passà a domini de l'oligarquia militar visigot|visigòtica establerta a la Gàl·lia a finals del darrer terç de segle. Aquesta oligarquia era fortament romanització|romanitzada i articularen el nou Poder que ells representaven amb el poder preexistent de la noblesa autòctona. En conseqüència, la ciutat de Girona entrà dins l'òrbita visigòtica. Tanmateix, aquesta substitució del Poder polític i militar no afectà tan negativament l'existència de la ciutat, com ocorregué amb d'altres antigues ciutats romanes que quedaren abandonades o en notable decadència. Tot i les plagues i calamitats que assolaren Girona durant els segles segle VI|VI i segle VII|VII, la ciutat es convertí en un punt important del nord-est peninsular. Semblantment, Girona hagué de patir el procés de ruralització que es desencadenà arreu de l'antic Imperi Romà|imperi a causa de la general ruïna i pèrdua de pes de les ciutats. Això no obstant, Girona es convertí en una seca dels Llista dels reis gots|reis visigots de rellevància dins l'antiga Tarraconense|província Tarraconense, ara enquadrada dins el Regne visigot. La difusió de la moneda gironina fou àmplia i se n'han trobat mostres arreu de la península. Pel que fa als afers polítics del nou regne, Girona participà a la revolta de Pau (673), en el si de les lluites pel poder entre faccions oligàrquiques visigòtiques, inici de la descomposició del Poder visigot. El rei Vamba assetjà la ciutat abans de passar al centre de Pau a Narbona, la qual cosa palesa que Girona, acabat l'Imperi Romà|Imperi romà d'occident i la seguretat de les fronteres, tornà a tenir el caràcter defensiu i estratègic que ja havia tingut a la seva fundació.
Un altre àmbit en el qual Girona es veié a bastament enfortida fou el de l'organització eclesiàstica. El 517 la ciutat fou seu del concili provincial, presidit pel bisbe metropolità de Tarragona i que comptà amb l'assistència dels bisbes de Girona, Empúries, Barcelona, Egara, Lleida i Osca. En aquesta etapa d'esplendor gironina, el culte al màrtir de la ciutat, Sant Feliu, s'expandí força pel territori, fins al punt d'assentar-se fins a Bierzo (Bisbat de Saragossa).
L'any 711 s'inicià la Al-Àndalus#Història|conquesta musulmana de la península ibèrica. Davant la descomposició absoluta del Poder visigot, l'expansió musulmana fou molt ràpida i ben aviat va atènyer Girona, possiblement vers el 715. Sembla que la ciutat fou ocupada sense cap resistència i no patí, doncs, cap mena de destrucció. Les elits locals capitularen i el nou Poder musulmà imposà un tribut personal i territorial. Els musulmans iniciaren la construcció d'una mesquita ben aviat i expropiaren tots els béns de l'Església i de la noblesa visigòtica. Tanmateix, l'empremta musulmana a la ciutat fou molt lleu, quasi inexistent, atès que al 785 les mateixes elits locals que havien capitulat al 715 als musulmans, lliuraren la ciutat a Carlemany. La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. L'historiador Catalunya|català Ramon d'Abadal i de Vinyals|Ramon d'Abadal ho ha vist com l'inici del procés que duu cap al naixement de la Catalunya posterior, la qual cosa palesa encara més la importància que Girona havia obtingut al llarg del temps.
=La Girona carolíngia=
Durant llarg temps es pensà que la musulmans que volien recuperar la ciutat; un dels més famosos fou el d'Abd-al-Malik del 793.
L'organització carolíngia del territori causà que la ciutat es convertís en seu del Comtat de Girona. El comtat fou el model elegit per l'administració de Carlemany per organitzar els nous territoris de frontera. El comte era el personatge que es trobava al capdavant d'aquesta entitat. Era un càrrec nomenat pel monarca, sense independència i no hereditari. Tanmateix, al llarg del temps, els comtats catalans|comtes catalans anaren adquirint més independència, convertiren el càrrec en hereditari i fins i tot es desvincularen de fet dels monarques francs. Girona, com a centre comtal acomplí el seu paper i superà les etapes més difícils del perill musulmà. El vell recinte romà fou reestructurat i ampliat i aconseguí de resistir els successius setges. Les noves muralles d'estil carolingi reforçaren la plaça forta i ampliaren la superfície de la ciutat.
Període baixmedieval
A finals del segle XIII, Felip II l'Ardit assetjà la ciutat.
El segle XIII també és l'època de màxim esplendor de la comunitat jueu|jueva de Girona. Cal destacar la importància de l'escola Càbala|cabalística de Girona, destacant-ne el rabí Nahmanides o Bonastruc ça Porta, que va arribar a ser Gran Rabí de Catalunya. La comunitat jueu|jueva va entrar en decadència al segle XIV, sobretot després del prògrom de 1391, fins que els jueus foren expulsats d'Espanya pels Reis Catòlics. Avui en dia, el Call de Girona és un dels més ben conservats d'Europa i una de les atraccions turístiques de Girona.
El 1385 s'autoritzà la Fundació del Consolat de Mar a Girona. El 10 d'agost de 1391 tanquen els jueus de la ciutat a la Torre Gironella per obligar-los a convertir-se al cristianisme. El 19 de febrer de 1416 Ferran I d'Antequera converteix el títol de duc de Girona en el de príncep de Girona a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragonès, el futur Alfons IV el Magnànim. El 1417 el capítol catedralici de Girona decideix construir la catedral amb una sola nau.
Època moderna
Durant els segles segle XV|XV, segle XVI|XVI i segle XVIII|XVII la ciutat continuà creixent i s'anaren millorant i realitzant petites ampliacions de les muralles, que serviren a la ciutat per resistir els diversos setges que va patir a finals del segle XVII i principis del XVIII per part de les tropes França|franceses, en el context de les nombroses guerres Europa|europees.
Època contemporània
Tanmateix, els setges més famosos són els que l'exèrcit Napoleó Bonaparte|napoleònic féu entre 1808 i 1809, durant l'anomenada Guerra del Francès. Foren els darrers setges que la ciutat ha patit fins ara, però també foren els més mortífers i colpidors de la seva història. Tot i que els exèrcits Napoleó Bonaparte|napoleònics havien assetjat i bombardejat la ciutat dos cops, el més llarg, virulent i important fou elSetge de Girona (1809)|setge de maig-desembre de 1809, comandat pel Augereau|mariscal Augereau. El Mariano Álvarez de Castro|general Álvarez de Castro fou el defensor de la plaça forta de Girona i prohibí tota capitulació o feblesa, sota amenaça d'execució sumària. A la seva mort, després de set mesos de setge, una població i una guarnició exhausta i devastada comandada per la Junta militar de Julián de Bolívar capitulà a l'exèrcit assetjant.
Vers el 1898, l'Estat major de l'exèrcit espanyol suprimí la categoria de plaça forta per a Girona i es permeté l'enderroc parcial de les muralles del sud de la ciutat. Girona començà a agafar la forma que coneixem actualment. El 4 de febrer de 1939 les tropes franquistes ocupen la ciutat. El 1960, Girona es converteix amb la primera Ciutat pubilla de la sardana amb missatge de Josep Mainar i Pons.
El 21 d'abril de 1990 Felip de Borbó pren possessió del títol de Príncep de Girona, propi de l'hereu de la Corona d'Aragó, sense cap cerimònia oficial d'investidura; als carrers alguns ciutadans el reben amb estelades, la qual cosa provoca incidents policials amb detencions.
L'alcaldessa actual és Anna Pagans i Gruartmoner|Anna Pagans (Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE), que va substituir Joaquim Nadal i Farreras|Joaquim Nadal (PSC-PSOE), primer alcalde de l'època democràtica actual.
Podeu consultar la llista d'alcaldes de Girona per a conèixer-los tots i accedir a les seves biografies respectives
Demografia
}
Barris i entitats de població
La Catedral de Girona
La plaça de la Independència –que fa referència a la guerra de la independència d'neoclàssics austeres i idèntiques, amb unes porxades als baixos, en un estil similar al de la plaça reial de Barcelona. Al centre de la plaça hi ha un dels pocs grups escultòrics vuitcentistes, dedicat als defensors de la ciutat de Girona durant els setges de 1808 i 1809. Amb tot, la plaça de proporcions simètriques i racionals de l'actualitat es correspon més a intervencions actuals, més que no pas a l'herència de propassades actuacions arquitectòniques. L'arquitecte municipal de Girona Martí Sureda fou el primer qui ideà una plaça closa i porxada amb voltes neoclàssiques i amb edificis que guardessin les mateixes proporcions i estètiques. Tanmateix, la urbanització de la zona solament seguí parcialment els seus esquemes i la construcció dels primers cinemes de la ciutat estroncà aquesta idea. No fou fins als anys 80 del segle XX que es pogué completar el que havia imaginat Martí Sureda al 1855. Doncs, aquest indret de gust noucentista i romàntic és una creació intemporal, d'un segle a un altre, que avui captiva habitants i visitants de Girona i que bull de vida gràcies a la progressiva instal·lació a l'espai de cafès i restaurants.
Un dels principals problemes al llarg de la història de la ciutat ha estat la unió de les dues parts separades pel riu Onyar: la riba dreta (Barri Vell) i la riba esquerra (barri del Mercadal). És per això que els ponts han jugat un paper important en el desenvolupament de la ciutat. Actualment no roman cap dels ponts medievals que creuava l'Onyar i la majoria de les construccions són contemporànies. D'entre ells en destaquen quatre: el pont de pedra, el pont de ferro, el pont d'en Gómez i el viaducte del ferrocarril. El pont de pedra (o d'Isabel II) data de 1849 i substituí el pont medieval que unia els dos barris de la ciutat; el pont de ferro (o pont de les peixateries velles, o pont d'Eiffel, en honor a Gustave Eiffel, l'empresa del qual construí el pont) data de 1876 i significà un gran avenç en la unió i cohesió de la ciutat; el pont d'en Gómez (que pren el nom de la persona a qui expropiaren la casa per construir el pont) data de 1916 i trencà amb l'estil vuitcentista dels ponts anteriors, amb una estructura de ciment, moderna i austera; finalment, el quart pont és el viaducte del ferrocarril, construït al 1876 i que representà l'arribada de la modernitat i el progrés a una Girona encara emmurallada.
Recentment, ha aparegut un projecte de construcció d'un tramvia urbà als municipis de Salt i Girona. A partir del projecte de final de carrera de l'enginyer de camins, canals i ports Jordi Alegre i Sala, s'ha articulat una proposta de tramvia axial a l'àrea esmentada. El traçat aprofitaria a l'eix nord-sud la desaparició de l'actual viaducte ferroviari d'ADIF que travessa la ciutat, i a l'eix est-oest les vies urbanes de l'Avinguda de Montilivi, el carrer Emili Grahit, el Passeig d'Olot i, ja al municipi Salt, a l'Avinguda dels Països Catalans.
El municipi de Girona no disposa de cap accés o enclavament marítim i, en conseqüència, no té cap port dins el terme municipal. Ara bé, històricament Girona disposà de drets sobre el port de Sant Feliu de Guíxols, a 40 km de la ciutat. En època medieval, Girona aconseguí que es vagi reconèixer la seva jurisdicció sobre el port ganxó, la qual cosa suposà el control de tots els imposts que se'n derivaven i la garantia de l'ús en ple dret sobre un petit port al mar Mediterrani. Modernament, Girona no té cap dret sobre el port de Sant Feliu de Guíxols, que ha estat substituït en importància pel port de Palamós, que és la principal infraestructura portuària de la Província de Girona, situada també a uns 40 km de la capital gironina.
La infraestructura aeroportuària que serveix la ciutat de Girona i la resta de la província és l'Aeroport Internacional Girona Costa Brava, situat al municipi de Vilobí d'Onyar, a 12 km de la ciutat. Després de la seva creació al 1969, l'aeroport ha passat d'ésser una infraestructura de segon ordre, de pocs vols domèstics i charters a ésser una infraestructura de primer ordre per l'arribada de les companyies aèries de baix cost al 2003. És per aquest motiu que l'Aeroport Internacional Girona Costa Brava ha deixat d'ésser un aeroport de la Província de Girona, per convertir-se en un aeroport d'abast nacional i estatal important, per tal com és la central al sud d'Europa d'una de les majors companyies aèries de baix cost, la irlandesa Ryanair.
Girona disposa d'una estació de ferrocarril d'ADIF (antiga RENFE) connectada a la xarxa estatal de ferrocarrils amb ample de via de 1668 mm. Hi ha tres tipus de trens que serveixen la ciutat. D'una banda, hom troba els trens regionals, que uneixen Portbou, Girona i Figueres amb Barcelona; d'una altra, hi ha els trens estatals que uneixen Girona amb València, Múrcia, Saragossa i Madrid; finalment, hi ha els trens internacionals, que uneixen Girona amb Perpinyà, Montpeller, París, Zuric i Milà. Les infraestructures ferroviàries circulen per Girona mitjançant un viaducte que travessa la ciutat de nord a sud. Actualment, amb l'arribada del Tren de Gran Velocitat a la ciutat, s'ha redactat un projecte que preveu soterrar tot el ferrocarril, desmantellar l'estació de mercaderies de Girona (situada al límit del municipi, a tocar del municipi de Vilablareix) i construir una nova estació de viatgers al mateix indret on s'erigeix l'actual.
Antigament, Girona era el centre de tres línies de tren regional de via estreta: el Ferrocarril econòmic de Sant Feliu de Guíxols (750 mm), el tramvia de Banyoles-Palamós (750 mm) i el Ferrocarril d'Olot (1000 mm). Totes elles foren suprimides per l'Estat franquista en contra de la voluntat popular que, malgrat la manca de llibertat, expressà el seu malestar en veure com al 1969 desapareixien les dues línies d'Olot i Sant Feliu de Guíxols.
Un gran nombre d'infraestructures viàries travessen el municipi de Girona, atès que és un lloc de pas obligat vers la Costa Brava centre des de l'interior, i vers la frontera amb França. Dins les carreteres de l'Estat, hi ha l'autopista de peatge AP-7, que és la via de gran capacitat que comunica Catalunya amb la frontera francesa, i l'A-2 (antiga N-II), que és una antiga carretera nacional d'Espanya que lentament s'està convertint en una autovia lliure de peatges. Aquesta via travessa el municipi de Girona pel paratge natural protegit de la Vall de Sant Daniel. La construcció d'aquesta infraestructura en una zona d'alt valor natural i paisatgístic generà vers els anys 1990 i 1992 una forta oposició popular contra el projecte. Les carreteres de la Generalitat de Catalunya que travessen Girona són la C-65, la C-66, la N-141 i, indirectament, la C-25. La C-65 uneix Girona amb la ciutat gironina costanera de Sant Feliu de Guíxols; la C-66 uneix Palafrugell i la Bisbal d'Empordà amb Girona, Banyoles i Besalú, on connecta amb l'autovia de l'Estat A-26; la N-141 uneix Girona amb Bescanó i Anglès, seguint el curs del riu Ter; finalment, la C-25, l'anomenat Eix transversal, uneix Girona, amb Santa Coloma de Farners, Vic, Manresa i Cervera, on enllaça amb l'autovia de l'Estat A-2. En un darrer terme, hi ha les carreteres provincials, mantingudes per la Diputació de Girona i que connecten petites poblacions amb la capital.
Sobre tota aquesta xarxa viària hi ha una xarxa d'autobusos metropolitans, regionals i nacionals que connecten Girona amb la resta de poblacions. Hi ha línies regulars que connecten Girona amb Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Manresa, Santa Coloma de Farners, Olot, Lloret de Mar i totes les petites i mitjanes poblacions del recorregut. L'estació d'autobusos central d'on surten totes aquestes línies és al centre de Girona, al costat de l'estació RENFE|ADIF de ferrocarril. Igualment, aquesta estació d'autobusos també s'usa com a parada dels autobusos urbans de la ciutat.
Museu Arqueològic de Girona
Museu D'Art
Museu Capitular-Tresor de la Catedral
Museu del Cinema
Museu de la Història dels Jueus
Hi ha diverses llegendes relacionades amb la ciutat de Girona:
Diari de Girona
L'equip de bàsquet de Girona és l'CB Girona|Akasvayu Girona (CB Girona SAD) que actualment juga la lliga ACB de bàsquet. Disputa els seus partits al Pavelló Girona-Fontajau. La base del Club Bàsquet Girona la conformen el Sant Josep Girona fins a la categoria d'infantil (menys de 14 anys), i a partir de cadet (14 anys en amunt) la Unió Gironina. Altres club representatius són La Salle Girona o Vedruna Girona.
També hi ha un equip de hoquei, el Club Hoquei Girona. Els equips d'handbol més importants són l'Handbol Girona (UDG) i el Club Esportiu Maristes. Com a equip de tennis hi ha el Club Tennis Girona. El voleibol té com a club més important el Club Voleibol AVAP.
Finalment, el GEiEG (Grup Excurisonista i Esportiu Gironí) té representació en quasi totes les disciplines esportives, destacant sobretot en el rugbi, l'atletisme i el bàsquet (especialment femení).
En el si del programa de relacions exteriors de l'Ajuntament de Girona, la ciutat s'ha agermanat amb diverses ciutats del món. En negociacions avançades es troben Nueva Gerona (Cuba) i Nashville, Tennessee|TN (Estats Units d'Amèrica). A continuació s'ofereix una llista de les ciutats agermanades amb Girona.
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Girona". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
Girona està dividida en 9 districtes i 31 barris:
barri Vell, el Mercadal (Girona)|Mercadal i el Carme-Vista Alegre (Girona)|Carme-Vista Alegre.
Sant Narcís, l'Eixample Nord de Girona|Eixample Nord i l'Eixample Sud de Girona|Eixample Sud.
Sant Daniel, Torre Gironella, les Pedreres, Font de la Pòlvora, Vila-roja i les Gavarres (Girona)|Gavarres.
Districte de Mas Xirgu|Mas Xirgu: Mas Xirgu.
Montjuïc.
Districte Nord de Girona|Nord: Pedret, Pont Major, Muntanya de Campdorà i Pla de Campdorà.
Sant Ponç, Fontajau, Taialà, Germans Sàbat, Domeny Nord i Domeny Sud.
Hortes, Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla.
Creu de Palau, l'Avellaneda, Montilivi i la Creueta.Llocs d'interès
construïda entre els segles segle XII|XII i segle XVIII|XVIII, té elements romànic|romànics, gòtic|gòtics i Barroc|barrocs. Té la nau gòtica més ampla del món (22,98 metre|m).
L'Església de Sant Feliu de Girona
El monestir de Sant Pere de Galligants
El Call jueu
().
Els Banys Àrabs
().
El Barri Vell (Girona)|Barri Vell
està envoltat per la muralla la qual es pot recórrer per el Passeig Arqueològic i el Passeig de la Muralla, amb un bell mirador sobre la ciutat.
La muralla
Les cases de l'Onyar
característiques cases del barri vell penjades sobre el riu Onyar al seu pas per la ciutat. Totes elles tenen les seves façanes fluvials pintades seguint una paleta cromàtica confegida pel pintor gironí Narcís Comadira.
La Farinera Teixidor i la Casa de la Punxa
L'edifici de la Farinera Teixidor (1910 - 1911), obra de l'arquitecte gironí noucentista Rafael Masó i Valentí.
El parc de la Devesa (Girona|parc de la Devesa
La rambla de la Llibertat
Antiga espina dorsal de la Girona medieval, barroca i vuitcentista, és l'espai públic més concorregut i emblemàtic de Girona. Això no obstant, l'existència de la Rambla és força nova, atès que la seva configuració data del 1885 quan l'arquitecte municipal Martí Sureda unificà la plaça de les cols amb el carrer d'abeuradors i les voltes d'esparters, que féu enderrocar. Tot l'espai es convertí aleshores en un passeig arbrat amb til·lers i bancs que passà a anomenar-se Rambla de la Llibertat, en honor a l'arbre de la Llibertat que s'hi plantà al 1869, durant el sexenni democràtic. Encara que l'espai fou molt intervingut per Sureda, conservà una part de les porxades medievals i alguns dels palaus de la mateixa època. Això no obstant, la construcció d'immobles vuitcentistes fou força elevada i transformà en part el caràcter medieval de l'espai. Actualment la Rambla és l'eix d'entrada al Barri Vell per als turistes que arriben a la ciutat i un lloc de passeig per als gironins "de tota la vida", que mantenen els costums de comprar flors les floristeries ambulants que cada dissabte estableixen la seva parada o "fer el vermut" en algun dels cafès de la Rambla.
La Plaça de la Independència
Els ponts sobre l'OnyarTransports
Transport urbà
La ciutat de Girona té actualment un sol mitjà de transport públic urbà: l'autobús. El Consorci del Transport Metropolità (CTM) gestiona els Transports Municipals del Gironès (TMG), que només disposa de la modalitat de transport públic esmentada. El consorci atorga concessions a companyies d'autobús privades per tal que duguin a terme l'explotació de les línies. Actualment hi ha 11 línies urbanes que actuen més enllà dels límits administratius del municipi de Girona i engloba els municipis de Salt, Sarrià de Ter, Quart, Fornells de la Selva i Vilablareix, que és el que es considera l'àrea urbana de Girona. Actualment hi ha dues companyies que disposen de les concessions d'explotació de les línies d'autobús urbanes de Girona: TMG i TEISA.Port i aeroport
Ferrocarril
Xarxa viària
Cultura i tradicions
Festes tradicionals
Festes de Sant Narcís
Les festes de Girona se celebren durant la setmana en la qual cau el 29 d'octubre el dia dedicat a Sant Narcís, patró de la ciutat. L'inici de les festes sol ésser el dia anterior, el 28 d'octubre, amb una cercavila i la lectura del pregó des del balcó de l'ajuntament de la ciutat. El dia de Sant Narcís se celebra una solemne missa major dedicada al sant a l'església de Sant Feliu de Girona, on hi ha la capella del sant amb les suposades restes de les seves relíquies. Paradoxalment, la missa de l'actual patró de Girona se celebra a l'església dedicada a l'antic patró, Sant Feliu. Pel que fa a l'apartat més lúdic, el Parc de la Devesa de Girona|parc de la Devesa acull totes les barraques de fires, els concerts musicals i tota la resta d'espectacles diversos. Al llarg del temps, les festes de Sant Narcís s'han anat convertint en unes festes que abasten tots els municipis de les comarques baixes de la Província de Girona, tot perdent el seu caràcter més urbà i tradicional, per explotar la natura més lúdica.
Girona, temps de flors
Es tracta d'una festa recent, amb un caràcter promocional, turístic i comercial molt fort que se celebra la tercera setmana de maig. Aquesta festa començà al 1955 com una simple exposició de flors a l'església de Sant Domènec de Girona, organitzada per la Sección Femenina de la FET i de les JONS. Al llarg dels anys la mostra anà evolucionant, fins que es convertí en una mostra de creacions florals a l'església esmentada. Vers mitjans dels anys 90 del segle XX, l'ajuntament presidit per Joaquim Nadal i Farreras decidí de convertí aquella mostra focalitzada a Sant Domènec en una mostra que abastés tota la ciutat. Doncs, s'organitzà una mostra floral escampada arreu de la ciutat. Els monuments de la ciutat s'engalanaren i es convencé els propietaris de patis particulars al Barri Vell perquè els obrissin durant la mostra. Així nasqué l'actual Girona, temps de flors, després d'haver sofert una profunda transformació. Actualment, els creadors florals omplen la ciutat de mostres de flors, més clàssiques o més experimentals. Una gran quantitat de monuments i espais públics destacats allotgen creacions florals. Semblantment, els propietaris de patis i jardins particulars al Barri Vell continuen obrint-los i mostrant-los als visitants. Tot i la deriva comercial i turística que ha patit la mostra, continua essent un moment en el qual la ciutat obre les seves portes i s'omple de flors. Museus
Museu d'Història de la Ciutat
Situat al cor del Barri Vell, a l'antic convent dels Caputxins (segle XVIII i posterior institut provincial (1845 - 1968), el museu repassa tota la història de la ciutat de Girona des dels primers pobladors prehistòria|prehistòrics, passant per l'esplendor medieval fins a arribar als nostres dies. Les col·leccions acullen fons arqueològics, objectes històrics i tot d'il·lustracions d'època i mapes i maquetes explicatives. Semblantment, hom pot visitar el claustre i el cementiri de l'antic convent. L'edifici també allotja l'Arxiu històric Municipal.
L'antiga església i l'antic convent de Sant Pere de Galligants allotgen les col·leccions de la secció gironina del Museu d'Arqueologia de Catalunya, abans anomenat Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts. Emprats com a magatzem de les excavacions arqueològiques d'Empúries d'ençà el 1846, el museu provincial s'hi instal·là al 1857 i el 1992 es féu el projecte de modernització de les instal·lacions, ja com a secció del Museu d'Arqueologia de Catalunya. El museu acull tot el material arqueològic de temps prehistòrics i d'època antiga (ibèric, grec i romà) trobat a la província de Girona i que no fou enviat als magatzems de Barcelona, com és el cas de l'estàtua d'Esculapi d'Empúries. Hom hi pot trobar mil·liaris, làpides, mosaics i material d'ús quotidià. El museu també cobreix l'època medieval, amb conjunts d'epigrafia.
Fundat al 1976, el museu se situa a l'antic palau episcopal de Girona, al costat de la Catedral de Girona|catedral. El museu allotja col·leccions d'art de tots els períodes, des del art romànic|romànic fins a l'època contemporània, amb obres de Ramon Martí Alsina o Joaquim Vayreda. El tipus de peces van de l'art sacre a les arts decoratives. Les principals col·leccions són les medievals, d'on en destaca l'ara del monestir empordà|empordanès de Sant Pere de Rodes.
Museu dedicat a les relíquies i objectes de valor acumulats pel capítol de la Catedral de Girona. Hom hi pot trobar col·leccions d'art sacre, objectes litúrgics i obres d'orfebreria. D'entre les seves peces destaquen el Beat de Lièbana, fet a Saragossa el 975, i el Tapís de la Creació, del segle XI o segle XII|XII.
Inagugurat el 1998, és un museu únic en la seva categoria. Creat a partir de la donació dels fons particulars del director de cinema Catalunya|català Tomàs Mallol, acull una gran varietat de material cinematogràfic, com màquines de projecció, bobines, material original de pel·lícules i un fons molt notable de cartells.
Museu dedicat a la història de la comunitat jueu|jueva gironina d'època medieval, del segle XI al progrom de 1391, fins a l'expulsió de 1492. Conté objectes de la cultura jueva i un ric fons de làpides procedents del cementiri jueu de Girona a Montjuïc (Girona)|Montjuïc. Teatre
Teatre Municipal de Girona
El primer teatre municipal de la ciutat apareix documentat al isabelins que en aquell moment apareixien arreu d'Espanya. Fins al 1900, la sarsuela i l'òpera italiana dominaren l'escena del teatre, tal com a la resta de teatres provincials espanyols. A partir de 1900 aquest monopoli es trencà i es programaren òperes Richard Wagner|wagnerianes d'escàs o nul èxit. L'augment de les companyies catalanes, la consolidació de la sarsuela i l'auge del teatre d'Àngel Guimerà, Serafí Pitarra, Echegaray i Benavente marcaren el període fins al 1936, any en el qual el teatre deixà d'ésser privat i Socialització (Socialisme)|se socialitzà per part de la CNT. La programació canvià radicalment i es representaren obres de caràcter pedagògic, socialisme|socialista, anarquisme|anarquista, i que enaltien la revolució. Amb la victòria franquisme|franquista, el teatre passà a mans de l'ajuntament (que posava a subhasta la gestió), i recuperà l'antiga programació. Durant l'època compresa entre 1955 i 1975 l'activitat teatral fou molt baixa i de mala qualitat, atès que l'ajuntament, en assumir la gestió directa, preferí de tenir tancat la sala, per la qual cosa els grups intel·lectuals de l'època propers al setmanari gironí Presència (setmanari)|Presència ho anomenaren els anys grisos. Dins aquest grup, s'emprengué una renovació teatral de la mà de Joan Ribas i el grup Proscènium. A partir de 1975 el teatre recuperà l'activitat perduda i ha canviat substancialment la línia que tradicionalment ha seguit. Les sarsueles, operetes i òperes han perdut el seu espai a la sala i el teatre –predominantment en català–, clàssic i modern, ha ocupat tot el programa. Actualment, el teatre municipal es troba en ple procés de renovació, d'ençà el 1999 i preveu obrir de nou les portes per la temporada alta de teatre del 2006-2007.
Sala La Planeta|La Planeta
La sala de teatre independent La Planeta fou creada al 1987 pel director de la companyia gironina de teatre Proscènium, Joan Ribas. És la segona sala de teatre de la ciutat i acull espectacles de petit format i independents, fora dels grans circuïts teatrals.Universitat de Girona
L'actual Universitat de Girona és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Creada al 1992 a partir de l'Estudi General de Girona, una secció depenent de la Universitat Autònoma de Barcelona, significà la recuperació dels estudis universitaris a Girona, d'ençà el 1717, any en el qual es clausurà la institució universitària de Girona per part de Felip V. Les instal·lacions de la universitat actual es troben disperses en dos campus: el del Barri Vell (Girona)|Barri Vell i el de Montilivi. Llegendes
La llegenda de la trona de Carlemany.
La llegenda de la torre de Carlemany i la seva espasa.
Tot bon gironí que vol ser un bon gironí i que vol tornar sa i estalvi d'un viatge ha de fer un petó al cul de la lleona.
La llegenda de Sant Narcís i les mosques.
La llegenda de la Cocollona.
La llegenda de Gerió (o Geríon), fundador mític de la ciutat.
La llegenda del Tarlà de l'Argenteria.Mitjans de comunicació
Girona edita mitjans de comunicació d'àmbit de barri, local, comarcal i regional:
El Punt
Revista de Girona
Televisió de Girona
El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (periòdic-e) Esports
L'equip de futbol de Girona per exel·lència és el Girona Futbol Club que es troba situat a la tercera divisió de la lliga espanyola de futbol, dins el grup V. Fills i filles il·lustres de la ciutat
Narcís-Jordi Aragó i Masó (1932), periodista i escriptor.
Domènec Balmanya (1914 - 2001), futbolista i entrenador.
Aurora Bertrana|Aurora Bertrana i Salazar 1892 – 1974 escriptor|escriptora.
Lluís Borrassà (1375? - 1425), pintor català.
Narcís Comadira (1942), escriptor i pintor.
Xavier Cugat (1900 - 1990), compositor, dibuixant de vinyeta comica, cantant, arranjador i conductor d'orquestra.
Francesc Eiximenis (1332? - 1409), fou un frare franciscà i escriptor.
Francesc Ferrer i Gironès (1935 - 2006), polític i escriptor.
Rafael Masó i Valentí (1880 - 1935), arquitecte, artista i polític.
Carles Rahola (1881 - 1939), escriptor i historiador.
Joaquim Ruyra|Joaquim Ruyra i Oms (1858 - 1939), escriptor.
Santiago Sobrequés i Vidal (1911 - 1973), historiador
Ramon Turró i Darder (1854 - 1926), fisiòleg i filòsof català. Ciutats agermanades
} Vegeu també
Comtat de Girona
El Gironès
Gerunda, nom romà original de la ciutat de Girona
La Girona, vaixell de l'armada espanyola
Llista d'alcaldes de Girona
Nueva Gerona (Cuba)
Pla de Girona
Província de Girona
Riu Girona del País ValenciàEnllaços Externs
Institucions
Museus
.
Espectacles
Mitjans de comunicació