Granollers: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 40 - 454 Hotel Granollers
 Aquest hotel elegant està situat al centre de Granollers, a mitja hora de Barcelona, i ofereix una sauna, un gimnàs, una terrassa, un bar de còctel… MoreEUR 54 - 70 Hotel Iris
 Hotel modern situat al centre de Granollers, a 3 km del Circuit de Catalunya i a 5 km de La Roca Village Outlet.
L´hotel disposa de 53 habitaci… MoreEUR 34 - 206 Hotel Sidorme Barcelona - Granollers
 Hotel modern i funcional situat a la zona comercial de Ramassar, a 25 km al nord de Barcelona.
Situat a prop de l´autopista AP7, que uneix Cata… MoreEUR 49 - 220 Ibis Montmelo Granollers
 Situated next to the Circuit de Catalunya Race Track, Ibis Montmeló Granollers is a 30-minute drive from Barcelona. It offers a 24-hour snack bar and… MoreEUR 30 - 200 Hotel Classic Valles
 Aquest hotel rural, situat al mateix recinte que l´Hostal del Vallès, forma part d´una masia catalana als afores de Granollers.
El Villa… MoreEUR 49 - 123 Holiday Inn Express Barcelona - Montmeló
 L’hotel està situat al costat del Circuit de Catalunya, on se celebra el campionat de fórmula 1, i disposa d´uns interiors moderns i d´… MoreEUR 76 - 380 Augusta Valles
 Situat en un bonic emplaçament amb vistes a l´entorn natural de la zona del Vallès, aquest hotel ofereix un allotjament luxós i uns interiors… MoreEUR 80 - 85 Casa Fonda Europa
 La Casa Fonda Europa, amb més de 300 anys d´història, està situada al centre històric de Granollers. Ofereix unes habitacions elegants i mod… MoreEUR 55 - 199 Ciutat Granollers Hotel & Spa
 El Ciutat Granollers Hotel & Spa ofereix accés gratuït a la piscina coberta i a l´aire lliure, a la sauna i als banys de vapor. Les habitacion… MoreEUR 55 - 330 Aparthotel Atenea Valles
 L´Aparthotel Atenea Valles està situat al centre de Granollers, a 400 m de l´estació de trens de Granollers Centre. Ofereix internet Wi-… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Granollers: Guide
Granollers és la capital de la comarca del Vallès Oriental i la ciutat més poblada de la comarca.
La Porxada, edifici renaixentista que servia de llotja de gra, és l'edifici més emblemàtic. Al carrer de Corró trobem l'antic hospital de Sant Domènec, ara sala Francesc Tarafa, un exemple d'arquitectura gòtica restaurada. Granollers viu del comerç i de les indústries. Però a la part sud del terme, el paratge de Palou encara conserva zones agrícoles.
Els vestigis més antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l'època romana. Fins l'any 944 no apareixerà la primera referència del topònim Granollers, citat com a Granularios Subteriore.
A partir de l'any 1040 ja s'esmenta el mercat granollerí .
Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta continua situació de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.000 florins que van posar en mans del rei Alfons IV perquè comprés la vila i la incorporés definitivament a la Corona. Des d'aquest moment, Alfons IV declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).
Durant deu anys, entre 1462-1472, es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de Joan II i la Generalitat. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la Corona catalano-aragonesa. Tot i que Granollers va prendre posició contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418.
El segle XV encara havia de dur més conflictes a Granollers, a causa de la Segona Guerra Remença.
L'estabilitat del segle XVI, l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova església parroquial gòtica de Sant Esteve, sobre la romànica del segle XI; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la Porxada. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle XVI, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles . Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la tercera carlinada (1875) va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins van assaltar Granollers i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.
A mitjan segle XIX l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va anar evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicació i va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola. La inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876) van ser-ne les causes principals. Al principi el nostre segle, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès i el municipi de Palou (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal amb l'actual carretera com a eix principal.
Durant la Segona República, la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els Fets d'Octubre de 1934. La Guerra Civil (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviació italogermana, el primer dels quals, el 31 de maig de 1938 , va causar centenars de ferits, morts i molts estralls. Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l'àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa principalment de l'immigració i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.
D'altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, un dels trets destacats de l'economia granollerina.
La mort del general Franco, el novembre de 1975, comporta la legalització de diversos partits polítics que concorreran a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, després, que guanya Rafael Ballús, del PSC, el qual serà alcalde fins al 1986, quan serà substituït per Josep Pujadas. El 1988 es constitueix a Granollers el Consell Comarcal, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.
L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de 1992|Jocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat d'handbol.
Esport
Els principals clubs esportius de la ciutat de Granollers són:
Esport Club Granollers (futbol)
Club Balonmano Granollers (handbol)
Club Bàsquet Granollers (bàsquet)
Club Natació Granollers (natació)
Club Atlètic Granollers (atletisme)
Club Tennis Granollers (tennis)
Club Ciclista Granollers (ciclisme)
Club Voleibol Granollers (voleibol)
Club Atlètic del Vallès (futbol)
Club Futbol Americà Granollers Fènix (futbol americà)
Enllaços externs
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Granollers". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.