La Vila Joiosa: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 18 - 63 Pension Rosa
 Pensión Rosa is located just 200 metres from the beach in Villajoyosa, 9 km from Benidorm on the Costa Blanca. It offers rooms with private bathroom,… MoreEUR 52 - 120 Residencial Terramar
 Set between Villajoyosa and Benidorm, these private apartments boast stunning views of the Mediterranean Sea, and enjoy direct, private access to Torr… MoreEUR 33 - 108 JM La Cala Sun Apartments & Hotel
 El JM La Cala Benidorm Apartments & Hotel està situat a la zona tranquil·la de Cala de Finestrat, a 3 km de l´animat centre de Benidorm i a no… MoreEUR 74 - 737 Hotel Servigroup Montíboli
 Aquest hotel luxós, amb una ubicació fantàstica dalt d´un penya-segat, té accés directe a una platja pintoresca i ofereix una vista impress… MoreEUR 54 - 250 Hotel Allon Mediterrania
 Allon Mediterrania is situated on the seafront promenade in Villajoyosa, on the Costa Blanca. It offers rooms with balconies and sea views, an outdoor… MoreEUR 41 - 191 Hotel Eurotennis
 Situated on the sea front of Playa de La Caleta, Hotel Eurotennis features an outdoor swimming pool surrounded by palm trees and gardens. It also offe… MoreEUR 52 - 54 Gemelos 24
 Els apartaments són a 100 m de Cala de Finestrat, a Benidorm, i són perfectes per passar uns dies relaxants a la Costa Blanca.
Hi ha 2 dormitoris c… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Vila Joiosa: Guide
La Vila Joiosa és un municipi País Valencià|valencià situat en la costa de la província d'Alacant, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat de Alacant. Compta amb 27.983 habitants (cens 2005) i és la capital de la comarca de la Marina Baixa i cap de partida judicial.
Història
El seu origen, segons alguns autors, sembla remuntar-se a temps anteriors a la Imperi romà|romanització, però no existeixen fonts documentals que recolcen aquesta teoria. En canvi si que s'han trobat restes arqueològiques del període romà, com la Torre d'Hèrcules, nom popular que rep un sepulcre de torre romana de l'Alt Imperi, i deixalles d'un pont romà sobre el riu Amadòrio. Una tradició sens fonament pretén que dita torre siga la tomba de Sertori, la qual cosa ve contradita pel tipus de monument, que és d'època imperial i datada possiblement dintre del segle II. Població conquistada pels cristians el 1251, la necessitat d'aquests d'assegurar aquesta zona front el poder d'Al-Azraq, va fer que hi predominaren els assentaments col·lectius, tant de genets com de peons, concedint-se als primers doble extensió de terres que als segons. Amb tot, a penes si comptà amb repobladors, per la qual cosa la seua població va continuar, per molt de temps, sent majoritàriament musulmana. Rere l'aixecament i desfeta del cabdill musulmà Al-Azraq, restà pràcticament despoblada. Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264, s'hi produí la intervenció militar de Jaume I, que tingué com a conseqüència l'inici d'una repoblació catalano-aragonesa. El 1300 Bernat de Sarrià va concedir carta pobla -- per tal que hi hagués una localitat íntegrament cristiana ben fortificada en un país gairebé plenament musulmà-- i el 1452 fou elevada a la categoria de vila reial. Durant les Revolta de les Germanies|Germanies (1521), encara que primerament va prendre partit pels agermanats, més tard tornà a l'obediència del rei, el qual, i en agraïment, va mantenir els seus privilegis. El 1600 comptava amb una població de 370 habitants (vilers), però després de l'expulsió dels moriscos|expulsió morisca del 1609, es va veure molt minvada. En el segle XVIII, segons Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, donava un total de, aproximadament, 5.000 habitants, augmentant progressivament en els anys posteriors, fins el 1900, que amb l'emigració vers el Nord d'Àfrica, va tornar a disminuir. Però fou en la dècada dels 1970, i a causa del turisme, quan el creixement de la població fou notori, passant a 25.073 habitants en 2002, en un terme de 59,2 km².
El 1911 Alfons XIII, va concedir-li el títol de ciutat. La llegenda compta que el 29 de juliol de 1538 es va produir un fort atac per part de pirates, que pogueren ser derrotats pels cristians, gràcies a una fort tormenta que va destrossar la seua flota, ancorada en la desembocadura del riu Sella. La tormenta fou atribuïda a una intervenció miraculosa de santa Marta. Aquesta vila ha tingut sempre una fort tradició marinera. La seua activitat pesca|pesquera està documentada des del segle XVI, i en ella s'ha basat gran part de la seua economia.
Geografia
Pel nucli urbà de La Vila Joiosa passa el riu Amadorio, provinent del pantà de Relleu. El terme municipal compta amb 15 km de costa i limita amb els municipis de El Campello, Orxeta, Finestrat i un xicotet pic amb Aigües.
Ciutat de gran tradició pesquera, actualment en la seua economia destaquen les indústries de xocolate (com Xocolates Valor o Clavileño) i el turisme.
Demografia
Amb 27.983 habitants segons el cens de l'1 de gener del 2005, La Vila Joiosa és el 13è. municipi de la província d'Alacant per població. Segons aquest cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'altres nacionalitats de la UE).
}
Festes
Les seues festes de Moros i Cristians, celebrades en honor a Santa Marta del 24 al 31 de juliol, van ser declarades d'interés turístic internacional pel Ministeri de Treball i Afers socials l'any 2003. Aquestes festes, que a La Vila Joiosa tenen una antiguitat de 250 anys, rememoren un important atac realitzat pels pirates barbarescos en 1538 que va ser repel·lit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarcament (El Desembarc) en la platja.
Agermanaments
Vitré (França) 1989: La ciutat de Vitré ha anomenat a una plaça del seu nucli antic la Place Villajoyosa.
Enllaços externs
, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
.
.
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "La Vila Joiosa". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.