Palma: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 175 - 513 Palacio Ca Sa Galesa
 Aquest hotel, situat en un edifici del segle XVI del Barri Gòtic de Palma, és a 100 m de la catedral. Disposa d´un spa i la terrassa de l&acut… MoreEUR 84 - 495 Nixe Palace
 El luxós Nixe Palace és al costat de la platja de Cala Major i el palau de Marivent. Ofereix una piscina exterior, un spa i habitacions amb aire con… MoreEUR 103 - 184 Palau Sa Font
 Aquest edifici del segle XVI és al centre històric de Palma, a prop de la catedral i de la platja. Ofereix habitacions lluminoses amb internet gratu… MoreEUR 34 - 133 Playa Calamayor
 El Playa Calamayor, situat davant de la platja de sorra de Cala Major, està completament equipat amb una piscina exterior, rodejada d´una terra… MoreEUR 140 - 524 Puro Hotel
 Aquest hotel urbà i elegant està situat en un palau del segle XVIII al barri de la Llotja, a 200 m de la catedral de Palma. Disposa d´habitaci… MoreEUR 36 - 205 Mirablau
 El Mirablau és a només 600 metres de la platja de Cala Major, davant del palau de l´Almudaina i just al costat de la Fundació Pilar i Joan Mi… MoreEUR 85 - 225 Melia Palas Atenea
 Aquest magnífic hotel té un spa, una piscina exterior i una terrassa amb vista sobre el mar i la badia de Palma. Les habitacions tenen aire condicio… MoreEUR 108 - 167 Hotel San Lorenzo
 Aquest hotel boutique ocupa una casa senyorial mallorquina tradicional amb una piscina exterior. Ofereix habitacions espaioses i decorades individualm… MoreEUR 67 - 120 Hotel Palladium
 L´Hotel Palladium està situat a prop de l´avinguda de Jaime III de Palma. Ofereix habitacions amb aire condicionat i vista sobre la ciuta… MoreEUR 160 - 275 Hotel Tres
 L´hotel Tres té una ubicació fantàstica al centre històric de Palma, la capital de Mallorca.
Situat en un antic palau del s. XVI, l´h… MoreEUR 95 - 170 Isla Mallorca & Spa
 L´Isla Mallorca & Spa està situat en una zona tranquil·la de Palma de Mallorca. Ofereix una piscina exterior, spa i unes habitacions elegants … MoreEUR 58 - 133 La Cala
 Situat a Palma de Mallorca, l´hotel és al costat de la platja de Cala Major, de sorra fina i blanca, i a 5 km del centre de la ciutat.
L´… MoreEUR 50 - 113 Santa Ana
 L´hotel Santa Ana té una ubicació fantàstica a Palma, davant de la platja de Cala Major, en una zona tranquil·la plena de botigues i restaur… MoreEUR 100 - 1,000 Santa Clara Urban Hotel & Spa
 El Santa Clara és un hotel modern situat a 200 metres del mar i la catedral de Palma. Té una terrassa a l´última planta, Wi-Fi gratuït, aire… MoreEUR 63 - 200 UR Azul Playa
 L´UR Azul Playa, situat a primera línia de platja amb una vista sobre la badia de Palma, ofereix habitacions insonoritzades amb aire condiciona… MoreEUR 49 - 164 Tryp Palma
 Aquest hotel de disseny ofereix accés gratuït al seu centre de benestar, que inclou sauna, jacuzzi i bany turc. Les habitacions del Tryp Palma dispo… MoreEUR 68 - 300 UR Mision de San Miguel
 Aquest hotel boutique està situat a 100 m de la plaça d´Espanya i l´estació de tren de Soller, a Palma de Mallorca. Les habitacions dis… MoreEUR 49 - 249 UR Palacio Avenida
 El Palacio Avenida ocupa una cinema famós, construït el 1942. Ofereix Wi-Fi gratuït i una vista fantàstica sobre el castell de Bellver, la plaça … MoreEUR 32 - 137 UR Portofino
 L´UR Portofino es troba a 2 km de l´aeroport de Palma de Mallorca i a 200 m de la platja. Disposa d´una piscina gran, un bar i inter… MoreEUR 49 - 103 Tryp Bosque
 El Tryp Bosque és al costat del passeig marítim de Palma i del parc de Bellver i ofereix una vista sobre el castell de Bellver. Disposa de 2 piscine… MoreEUR 69 - 167 Tryp Bellver
 El Tryp Bellver està situat al passeig marítim de Palma de Mallorca i gaudeix de vista sobre la badia de Palma i el port esportiu. Ofereix accés gr… MoreEUR 107 - 375 Saratoga
 El luxós hotel Saratoga, situat a Palma, a 60 m de l´exclusiva avinguda comercial de Jaume III, disposa d´una piscina al terrat amb una v… MoreEUR 44 - 350 Sercotel Hotel Dalí
 El Sercotel Dalí és a primera línia de mar de Palma, a 600 metres de la platja de la Cala Major. Disposa d´una gran piscina exterior i d&acut… MoreEUR 60 - 200 Sercotel Hotel Zurbarán
 El Sercotel Hotel Zurbarán, situat en una zona residencial tranquil·la, a poca distància a peu del nucli antic de Palma, és un hotel modern i comp… MoreEUR 199 - 600 Sheraton Mallorca Arabella Golf Hotel
 El Sheraton Mallorca Arabella Golf Hotel està situat al club de golf Son Vida, als turons dels afores de Palma de Mallorca. Les tarifes inclouen els … More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Palma: Guide
Palma, o la ciutat de Mallorca, és la capital de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Quan Quint Cecili Metel Baleàric|Quint Cecili Metel va fundar la ciutat, l'anomenà Palma. Durant el període islàmic s'anomenà Madina Mayurqa. Amb el rei Jaume I s'anomenà Mallorca. Amb el Decret de Nova Planta es recuperà oficialment el nom romà, que, també oficialment, al segle XIX es transformà en Palma de Mallorca; des de 1998 i oficialment només Palma. Per antonomàsia tradicionalment també s'anomena Ciutat.
Geografia
El terme municipal de Palma té una superfície de 21.355,844 hectàrees i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Algaida, Llucmajor i el mar mediterrani.
Correspon al terme municipal de Palma l'arxipèlag de Cabrera, format per les illes de Cabrera, Conillera, els Estells, l'Imperial, Rodona, Foradada, Plana, Pobra i altres illots menors.
Nuclis de població
Aquests són els nuclis de població presents a Palma:
Districtes
A causa de l'aplicació de la "Llei de grans ciutats" des de març de 2005 Palma està dividida en cinc districtes, regit per un regidor responsable, popularment anomenat "batlle de barri". Cada un d'aquests districtes s'ha instal·lat una oficina de districte des d'on els ciutadans poden fer qualsevol tipus de gestió amb el govern municipal. D'aquesta manera s'ha aconseguit descentralitzar el govern municipal. Els districtes són els següents:
Districte Nord (Palma)|Nord
Hom creu que l'actual ciutat de Palma era ocupada embrionàriament per un poblat Almudaina, els jaciment arqueològic de l'avinguda Antoni Maura .
El 1115 fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada per Ramon Berenguer III|Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provença, que aplegà sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit. D'aquesta expedició, se n'han trobat restes també a l'jaciment arqueològic de l'avinguda Antoni Maura (Palma)|avinguda Antoni Maura.
El 1229 fou conquerida pel rei Jaume I, que l'anomenà Mallorca, la mantingué com a capital del Regne de Mallorca i li atorgà una municipalitat que abarcava tota l'illa (per això el seu òrgan de govern s'anomenà Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca).
Des de la mort de Jaume I, Palma compartí la capitalitat del Regne de Mallorca amb Perpinyà. Aleshores, el primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II, promogué alguns dels principals monuments, com el castell de Bellver, les esglésies conventuals de Sant Francesc de Palma|Sant Francesc i Sant Domingo, aquesta desapareguda a hores d'ara, reformà el castell |palau de l'Almudaina i començà la catedral de Palma|seu de Mallorca.
L'especial distribució de la ciutat, travessada per una riera, travessada per diversos ponts, i navegable fins ben endins durant gran part de la història, donà lloc, des de l'època musulmana, a la "Vila de Dalt" i a la "Vila d'Avall" com a nuclis de població urbana situats a cadascuna de les voreres de la riera. Aquesta riera sortí de mare diverses vegades durant la història, amb la qual cosa provocà milers de morts. Els seus sediments al darrer tram navegable de la riera haurien aportat molta d'informació, però s'han perdut a l'avinguda Antoni Maura.
La seva privilegiada situació geogràfica va permetre a Palma un intens comerç sobretot amb Catalunya i el País Valencià, però també Provença, els pobles del Magrib, els ducats i ciutats-estat Itàlia|italians i els dominis del Gran Turc, que van propiciar una edat d'or de la ciutat. A Llotja de Palma|Llotja, un dels principals monuments de la ciutat, l'actual obra de Guillem Sagrera, s'hi feia un actiu mercat de contractació i el Consolat de Mar vetllava pel respecte de la legalitat en el comerç marítim.
A principi del segle XVI, la revolta de les Germanies i els freqüents atacs dels pirata|pirates Turquia|turcs i magrebins van provocar una reducció de les activitats comercials i importants despeses de fortificació. Com a conseqüència d'això, la ciutat entrà en una època de decadència que s'allargà fins a les acaballes del segle XVII. Mentrestant, la riera fou treta de la ciutat al vall de ponent, es construí el bastíó poligonal del Moll i la murada renaixentista substituí la medieval al costat de terra. També es construí un col·lector per l'antic llit de la riera, anterior al de moltes ciutats continentals, destruït al jaciment arqueològic de l'avinguda Antoni Maura (Palma)|jaciment d'Antoni Maura, com les restes del bastió del Moll.
El segle XVII es caracteritzà a Mallorca per les banderies i els bandolers i la ciutat quedà dividida en els bàndols anomenats Canamunt i Canavall, amb greus repercussions socials i econòmiques. El port de la ciutat tingué una revifalla a la segons meitat del segle amb l'expansió del corsarisme mallorquí. El darrer quart del segle es produí a la ciutat un agreujament de la persecució per la Inquisició dels descendents dels jueus conversos, anomenats xuetes.
Al segle XVIII, la derrota de la Corona d'Aragó en la Guerra de Successió, o d'Ocupació, es plasmà en l'ocupació militar per unitats i autoritats militars castellanes i en el Decret de Nova Planta de Felip V (1715). Aquest decret modificà el règim de govern de l'illa i el separà del govern municipal de Palma. Aleshores la ciutat es tornà denominar oficialment Palma i, al darrer quart del segle XIX, es generalitzà, només per escrit, el nom de Palma de Mallorca (en castellà). En el segle XVIII Carles III liberalitzà el comerç amb Amèrica i cresqué l'activitat comercial i portuària de la ciutat.
Al començament del segle XIX, Palma esdevingué refugi d'un gran nombre d'exiliats de l'ocupació napoleònica de Catalunya i el País Valencià; en aquest període hi florí la llibertat d'expressió fins a la restauració absolutista. Amb la creació de l'estat-nació espanyol, Palma es convertí (1833) en la capital de la nova província de les Balears. L'ocupació França|francesa d'Algèria al segle XIX va posar fi al perill dels atacs magribins a Mallorca, la qual cosa afavorí l'expansió de les línies marítimes i navilieres i, per tant, el creixement econòmic de la ciutat, que es va veure demogràficament ampliada amb el naixement de nous nuclis de població.
Des del començament de la segona meitat del segle XX l'aparició del turisme de masses canvià radicalment la fesomia de la ciutat i de tota l'illa, la transformà en centre d'atracció de visitants i atragué una important immigració d'altres zones de l'estat cap al sector de serveis i de la construcció, i tot plegat produí una gran transformació en els costums, en el mapa sociolingüístic, en l'urbanisme i en el nivell de vida.
A partir de l'esclat del turisme de masses, el seu creixement a les Balears fou absolutament espectacular i també les seves repercussions en la immigració: dels 500.000 visitants que rebé Mallorca l'any 1960 passà a més de 6.739.700 l'any 1997, amb un moviment de viatgers a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma el 2001 de 19.207.045 persones i de 1.410.709 per vies marítimes.
En el canvi de segle, les reformes urbanístiques, en l'anomenat Pla Mirall, i la inversió pública en obres públiques, atragueren una important immigració de fora de la Unió Europea, africana i, sobretot, centro i sud-americana, aquesta afavorida per les autoritats. Aquests canvis demogràfics feren palesa la insuficiència del finançament per a mantenir les despeses socials i provocaren una davallada de la renda per càpita a la ciutat.
La ciutat compta amb un aeroport destinat a l'ús civil de passatgers situat a uns 5km a l'est del centre de la ciutat, l'Aeroport de Son Sant Joan, depenent d'AENA, i també amb una base militar. Es tracta del tercer aeroport d'Espanya en nombre de passatgers, només per darrere del de Aeroport Internacional del Prat|Barcelona i el de Aeroport Internacional de Madrid-Barajas|Madrid. Aquest aeroport té connexions regulars amb les ciutats més importants d'Espanya, com Madrid i Barcelona, així com als altres aeroports de les Illes Balears (Aeroport d'Eivissa|Eivissa i Aeroport de Maó|Maó) i Alemanya, a través de la companyia Air Berlin que hi té la base. Igualment un bon nombre de vols xàrter cap a ciutats europees operen a Palma, especialment amb destí al Regne Unit i Alemanya.
Per a vols privats amb avioneta resta operatiu l'antic aeroport de passatgers, l'Aeroport de Son Bonet al municipi de Marratxí.
El Port de Palma és el port més gran i important de les Illes Balears. Actualment cobreix una extensa línia de costa compresa entre el Moll vell (enfront del Parc de la Mar) i el Dic de l'oest (vora el barri de Portopí). Fan ús del port tant embarcacions de mercaderies, com de pescadors, com d'esbarjo, com de transport de passatgers, com militars. En concret, existeixen dues Estacions marítimes en servei al Moll de Peraires. Des d'allà operen els vaixells regulars de passatgers en destí a Barcelona, València, Eivissa i Maó.
La demanda del Port de Palma com a lloc d'atracament de creuers de plaer ha augmentat els darrers anys. Aquesta classe de vaixells solen utilitzar el Dic de l'oest, on hi ha una tercera Estació Marítima.
Els grans eixos viaris de Mallorca conflueixen a la ciutat. Aquests darrers anys s'ha fet un gran esforç per millorar els accessos a la ciutat per carretera, tradicionalment col·lapsats a les hores punta. A més, el 1990 es creà la Via de Cintura, autovia de circumval·lació que desvia el trànsit fora del casc urbà. Actualmente, s'està considerant l'opció de construir el segon cinturó que voltegi la ciutat de Palma, encara que hi ha una forta oposició social que hi veu interessos especulatius immobiliaris.
Les línies regulars d'autobusos amb destinació a tots els pobles de Mallorca són operades per companyies privades d'adjudicació pública a través del TIB (Transports de les Illes Balears). Totes operen des de l'Estació d'autobusos oberta al carrer Eusebi Estada, i en pocs mesos serà l'estació intermodal de la Plaça d'Espanya, ara en construcció, que utilitzarà aquest servei.
Palma disposa de dues Estacions de ferrocarril operades per dues companyies diferentes i ambdues situades a la plaça d'Espanya.
L'Estació del ferrocarril d'Inca és operada per la companyia pública SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca). Des d'allà operen els ferrocarrils de les línies Palma-Inca-Sa Pobla i Palma-Inca-Manacor. Actualment aquesta estació està efectuant importants obres de soterrament de les vies i instal·lacions que el 2007 la convertiran en una estació intermodal on operaran, a part d'aquestes dues línies de tren, els autobusos i la primera línia de Metro de Palma|metro que arribarà fins al campus universitari.
L'Estació del ferrocarril de Sóller és operada per la companyia privada Ferrocarril de Sóller SA. La utilitza el tren de la línia Palma-Bunyola-Sóller. El tren de Soller està en funcionament des de l'any 1912. `Des de la construcció del túnel com a alternativa al trajecte del Coll de Sóller, ara l'utilitzen sobretot els turistes.
Les línies d'autobusos urbans són operades per l'empresa de titularitat municipal EMT (Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca). Aquests autobusos són identificables pel seu color blau i realitzen rutes que uneixen el centre de la ciutat amb les barriades i els suburbis.
Els taxis necessiten llicència municipal per a operar per la ciutat. Actualment són de color blanc.
És previst que el 2007 entri en servei la primera línia del Metro de Palma que unirà la plaça d'Espanya amb la Universitat de les Illes Balears, passant pel barri de Son Oliva, el Polígon de Son Castelló i el nucli perifèric de Son Sardina. Igualment està en estudi la implantació d'un tramvia que uneixin S'Arenal|s'Arenal amb l'Aeroport de Son Sant Joan, passant per la Platja de Palma.
Han nascut a la ciutat els següents personatges:
Ramon Llull, filòsof i escriptor.
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Palma". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
Districte Centre (Palma)|Centre
Districte Ponent (Palma)|Ponent
Districte Llevant (Palma)|Llevant
Platja de PalmaBarris
:Vegeu la llista de barris de PalmaClima
Palma gaudeix de clima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de 17ºC i amb una mitjana anual de precipitacions de 450 l/m2.Història
Transports
Aire
Mar
Carretera
Ferrocarril
Transports urbans
Palmesans il·lustres
Anselm Turmeda, escriptor.
Jafudà Cresques, cartògraf.
Abraham Cresques, cartògraf.
Valerià Weyler, militar.
Antoni Barceló, capità de marina.
Antoni Maura Montaner, polític.
Llorenç Villalonga, escriptor.
Carme Riera Guilera, escriptora.
Eusebi Estada, enginyer.
Joan Torrendell, escriptor, periodista.
Joan Alcover i Maspons, poeta.
Gabriel Alomar i Villalonga, escriptor i polític.
Marià Aguiló i Fuster, escriptor i filòleg.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta.
Bartomeu Ferrà i Perelló, arquitecte, periodista, poeta.
Miquel Ferrà i Juan, poeta, crític, traductor.
Ferran Valentí, llatinista, diplomàtic, traductor.
Guillem Roca i Seguí, poeta i autor dramàtic.
Tomàs Forteza i Cortès, poeta i filòleg.
Jeroni Rosselló, poeta i editor de textos.
Josep Maria Llompart de la Peña, crític i poeta.
Gabriel Llompart i Moragues, historiador, folklorista.
Josep Massot i Muntaner, historiador.
Lluís Martí i Xamena, polític.
Emili Darder i Cànaves, polític.
Joan Maria Thomàs, músic.
Antoni Pons i Pastor, historiador.
Mateu Malferit, humanista.
Arnau Descós, humanista.
Gregori Genovard, lul·lista, humanista.
Nicolau de Pacs i Sureda, lul·lista i poeta.
Isabel Cifre, pedagoga.
Agnès de Pacs, lul·lista, mecenes.
Esperandéu Espanyol, humanista.
Guillem de Torrella, poeta.
Pere Joan Campins i Barceló, bisbe.
Vicenç Cuyàs i Borés, compositor.Articles relacionats
Catedral de Palma
Castell de BellverEnllaços externs