6 hotels trobats, Llistat 1 – 6:
Veure disponibilitat
Data d'arribada:
Data de sortida:
Ordenar resultats per
Moneda(Prices include tax):
EUR 35 - 90

Hotel Urpí

Avinguda 11 De Setembre, 40, 08208 SabadellEUR 35 - 90

puntuació del comentari del client: N/A
L´hotel Urpí té 120 anys d´història i està rodejat dels principals carrers comercials i de negocis de Sabadell. És a 17 km de Barcelo… More
EUR 80 - 480

Loft Sabadell

Calle Turull, 37, 08201 SabadellEUR 80 - 480

puntuació del comentari del client: N/A
Aquest establiment modern i elegant disposa d´apartaments amplis i ben il·luminats, per als qui visiten la zona per negocis o vacances. Tots e… More
EUR 45 - 219

Hotel Arrahona

Carretera de Barcelona, 446, 08203 SabadellEUR 45 - 219

puntuació del comentari del client: N/A
L´Hotel Arrahona és un establiment elegant situat a Sabadell, a 20 km del centre de Barcelona. Ocupa una antiga fàbrica reformada. L´Ho… More
EUR 49 - 222

Catalonia Sabadell

Plaza Catalunya, 10 - 12, 08206 SabadellEUR 49 - 222

puntuació del comentari del client: N/A
El Catalonia Sabadell és un hotel modern que ofereix tots els serveis i instal·lacions que espereu d´un hotel de 4 estrelles. L´hotel, r… More
EUR 46 - 222

Catalonia Gran Hotel Verdi

Avenida Francesc Macià, 62, 08206 SabadellEUR 46 - 222

puntuació del comentari del client: N/A
Aquest hotel està ben equipat i és al centre comercial de Sabadell. Ofereix internet Wi-Fi gratuït i unes habitacions confortables i molt lluminose… More
EUR 39 - 194

Aparthotel Vallès

Milena Jesenska, 40-60, 08206 SabadellEUR 39 - 194

puntuació del comentari del client: N/A
Aquest hotel modern està situat en una zona residencial tranquil·la de Sabadell, a menys de 20 km de Barcelona. Ofereix aparcament gratuït i 2 ampo… More
Page 1
 

Sabadell: Guide



Sabadell és una ciutat del Vallès Occidental. Comparteix la capitalitat de la comarca amb Terrassa.
Sabadell se situa a uns 20 km al nord-oest de Barcelona, al centre de la comarca, al costat del riu Ripoll. Limita amb els municipis de Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Barberà del Vallès, Badia del Vallès i Matadepera.

Altres dades


Els sabadellencs també són coneguts com a ceballuts.


Festes Locals


Dilluns després del segon diumenge de maig: Aplec de la Salut
Cap de setmana després del primer divendres de setembre: festa major

Mobilitat i Accessibilitat


Tren


A Sabadell hi arriba la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que comunica la ciutat amb Barcelona a través de Sant Cugat del Vallès i té a Sabadell dues estacions: Sabadell - Estació (al barri de Gràcia) i Sabadell - Rambla (al centre), i la línia 4 de Rodalies de RENFE, que fa el recorregut de Manresa a Sant Vicenç de Calders i es comunica amb Barcelona passant a prop de les poblacions per on passa el riu Ripoll. La línia 4 de rodalies té tres estacions dintre de Sabadell: Sabadell - Sud, Sabadell - Centre i Sabadell - Nord.

Autobús


Es pot arribar a Sabadell, amb línia interurbana des de les següents poblacions:
Barcelona
Badalona
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Caldes de Montbui
Castellar del Vallès
Cerdanyola del Vallès - Campus Universitari
Martorell
Matadepera
Palau de Plegamans
Polinyà
Ripollet
Rubí
Sentmenat
Sant Llorenç Savall
Sant Quirze del Vallès
Terrassa

Autobús urbà


La ciutat compta amb 11 línies urbanes d'autobús. L'empresa que ofereix aquests serveis es diu Transport Urbans de Sabadell ():
Línia 1: Can Deu - Estació Sud
Línia 2: Can Deu - La Creu de Barberà
Línia 3: Can Deu - La Romànica
Línia 4: Castellarnau - el Poblenou
Línia 5: Can Rull - Les Termes
Línia 7: La Roureda - Can Deu
Límia 8: La Roureda - Zona Industrial
Línia 10: Sant Julià - Plaça de Barcelona
Línia 23: Can Roqueta - Sant Bernat
Línia 45: Can Roqueta - Can Llong
Línia 80: Plana del Pintor - Plaça de Picasso

Divisió administrativa


La ciutat està dividida en set districtes. Cada districte compta amb un o més sectors, que a la vegada estan formats per un o més barris.

Districte primer (44.354 habitants al 2002)
Sector Centre
Centre
Hostafrancs
La Cobertera
Sector Sant Oleguer:
Laietana
Sol i Padrís
Avinguda-Eixample
Districte segon (23.809 habitants al 2002)
Sector La Creu Alta
La Creu Alta
Sector Can Puiggener
Can Puiggener
Sector Togores
Districte tercer (34.999 habitants al 2002)
Sector Ca n'Oriac
Ca n'Oriac
Torreguitart
Torrent del Capellà
Sector Nord
Sant Julià
La Plana del Pintor
Can Deu
La Roureda
Sector Sant Julià
Districte quart (32.056 habitants al 2002)
Sector La Concòrdia
La Concòrdia
Can Borgonyó
Sector Can Rull
Can Rull
Cifuentes
Via Alexandra
Sector Berard
Can Llong
Districte cinquè (16.472 habitants al 2002)
Sector Gràcia
Gràcia
Sector Can Feu
Can Feu
Els Merinals
Sector Oest
Districte sisè (28.898 habitants al 2002)
Sector La Creu de Barberà
La Creu de Barberà
Les Termes
Sector Sud
Espronceda
Campoamor
Sector Sant Pau
Districte setè (7.303 habitants al 2002)
Sector La Serra
El Poblenou
Torre-romeu
Sector Est

Història


El nom Sabadell


Són diverses les teories sobre l'origen del topònim de Sabadell:
S'ha dit que el nom es deu a la instal·lació d'un hostal per part d'un hostaler originari de Collsabadell (Vallès Oriental). Aquest hostal va donar origen, posteriorment, al nucli habitat.
Durant molts anys s'ha pensat que el nom de la ciutat podria venir de la ceba, ja que apareix dibuixada en l'escut de Sabadell|escut de la ciutat, però aquesta teoria ha estat descartada. De fet es creu que la ceba apareix al segle XV a partir del nom de la ciutat, i no el nom a partir de la ceba.
Existeix també la teoria que el nom es deu al dia de la setmana en què tenia lloc el mercat: el dissabte, en llatí sabbatum (sabbatellum n'és un diminutiu).
Alguns estudiosos han proposat la teoria que:
El nom prové de l'església de Sant Salvador (passant de Salvadorell a Salvadell i a Sabadell).
Que ve del llatí vadum o badallum, en referència al gual per travessar el riu Ripoll.
Que sorgeix de l'expressió ipso uadell (també llatina), extreta d'un document on es parla de la zona de Sant Julià d'Altura.

Els primers pobladors


Els primers habitants de la comarca del Vallès són agricultors i ramaders que es van establir a la zona fa 7.000 anys. De fet a la zona de Can Roqueta s'hi han descobert restes que fan de Sabadell l'assentament més important de pagesos i pastors de fa entre 3.800 i 2.700 anys.

L'època romana


Amb la romanització desapareix de la zona la cultura ibèrica, que és substituïda per la romana en només 150 anys. Al Vallès, a partir del segle I aC, comencen a aparèixer els primers assentaments romans, alguns sobre antics establiments ibèrics ja existents (com el de la Salut).

El segle I, amb August com a emperador, va ser un moment de prosperitat econòmica i moment també en què es van fundar uns conjunts industrials i residencials anomenats villae, la majoria dedicades a la producció de vi. D'entre les villae del Vallès destaca la de la Salut. Tradicionalment, s'ha associat aquesta vil·la amb el nom de la mansió Arragonem (Arraona), tot i que cap evidència arqueològica ho demostra. Arragonem era un lloc de parada per a l'avituallament de les cavalleries i dels viatgers que transitaven per la Via Augusta.

L'edat mitjana


Durant l'edat mitjana el nucli de població es va produir al marge dret del riu Ripoll, amb unes primeres edificacions construïdes al costat de la capella de Sant Salvador (actual església de Sant Fèlix), documentada des de l'any 1076. A la llera del riu també s'hi construeixen els primers molins fariners.

Les primeres referències a un mercat proper a Sant Salvador daten del 1069. La primera ocasió en què apareix el nom de Sabadell és al 1050, quan s'esmenta una via que anava de Sabadell a Sant Cugat del Vallès.

Segle XIV


Durant el segle XIV, Sabadell passa a ser vila reial i aconsegueix privilegis que revitalitzen la vida social i econòmica. El 1369, a Sabadell hi havia 162 focs (durant aquesta època es comptaven les llars per focs). En aquesta època baixmedieval la vila està rodejada de muralles, fossats i portals.

Segle XV


Al segle XV Sabadell pateix un descens demogràfic i passa de 800 habitants a uns 500, que es concentraven a l'actual centre històric, una important cruïlla de camins. En aquest moment la frontera amb el terme de Terrassa arribava fins al carrer de les Valls.

A més de les activitats agrícoles i comercials, a Sabadell s'hi desenvolupava també la indústria. A la vora del riu Ripoll s'hi comencen a construir els primers molins drapers.

Segles XVI - XVIII


Entre els segles XVI i XVIII Sabadell comença a créixer més enllà de les muralles. D'una superfície de 37.900 metres quadrats al segle XVI, s'arriba als 78.272 m2 al segle XVIII.

La indústria tèxtil més important durant els segles XVI, XVII i XVIII va ser la llanera, seguida -a força distància- per la del tissatge de lli. El 1559 es va crear el Gremi de Paraires (més tard anomenat Gremi de Fabricants) per tal d'establir les regles de l'ofici i afavorir el creixement de l'activitat tèxtil. Al llarg del segle XVIII Sabadell tenia altres activitats industrials importants, com la terrissera i la paperera.

Segle XIX


Durant el segle XIX la vila passa a convertir-se en ciutat industrial; destaca la instal·lació de la primera màquina de vapor en una fàbrica tèxtil (1838) i la fundació de la Societat d'Amants de l'Agricultura i la Indústria de la Vila de Sabadell, que es preocupava de l'abastament d'aigua per a la indústria i la població, tema sempre greu a Sabadell.

Dels 2.000 habitants que hi havia a principi de segle es passa als 23.294 (cens de 1900). El terme municipal creix i s'amplia des del carrer de les Valls fins a l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Vilarrúbias.

Pel que fa a infraestructures, durant la segona meitat del segle va arribar a la ciutat la línia de tren que la connectava amb Barcelona, es va instal·lar l'enllumenat públic als carrers cèntrics (primer de gas i més tard elèctric) i es van fer les primeres clavegueres.

Dues institucions financeres neixen durant la segona meitat del segle: la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc de Sabadell (1881).

En l'àmbit cultural, cal destacar la renovació del Teatre Principal (1866) i la fundació de l'Acadèmia de Belles Arts (1880).

L'any 1877 Sabadell obté el títol de ciutat. En aquell moment compta amb uns 18.000 habitants, un nombre que s'anirà incrementant amb la immigració provinent de la resta de Catalunya, d'Alacant, Múrcia i València. L'activitat econòmica es mou bàsicament a l'entorn de la indústria tèxtil. L'especialització en la producció de teixits de llana converteixen Sabadell en el primer centre tèxtil llaner d'Espanya, fet pel qual la població es va arribar a conèixer popularment amb el sobrenom de la "Manchester catalana".

1900 - 1979


El segle XX és el del gran creixement. La població es multiplica per vuit i la ciutat experimenta un gran impuls industrial, sobretot en el tèxtil i la metal·lúrgia i modernitza la seva economia amb els serveis. La gran activitat industrial provoca una allau migratòria durant les dècades del 50, el 60 i començament dels 70, provocant una expansió urbana sense ordre ni concert de la que neixen nous barris com el de Ca n'Oriac i el de Torre-romeu.

Edificis emblemàtics com els edificis modernistes de l'Hotel Suís (1902), del Despatx Lluch (1908) i de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1915), i també la Torre de l'Aigua (1918) i el Mercat Central (1930), es construeixen durant la primera meitat del segle.

La fi del franquisme és un període de gran turbulència a Sabadell. Les entitats, els moviments veïnals i els grups polítics i sindicals de la ciutat s'impliquen fortament en la lluita democràtica. La crisi econòmica dels setanta afecta nombroses empreses a la ciutat, que acaben tancant. Amb la recuperació de la democràcia al 1979, es planteja la necessitat d'un nou model de ciutat.

1980-2000


El nou ajuntament democràtic té com a gran repte urbanitzar la ciutat i crear equipament públics. El creixement descontrolat dels últims anys havia generat barris que no comptaven amb les infraestructures urbanes necessàries (enllumenat, clavegueram, pavimentació de carrers, etc.).

El 1992 s'inauguren dos nous parcs públics: el de Catalunya i el del Taulí.

La terciarització de l'economia fa que les principals activitats del sector serveis augmentin el nombre de treballadors. Les tres principals activitats són el comerç a la menuda, institucions financeres i comerç a l'engròs. L'Eix Macià -via urbana que uneix la plaça de Catalunya amb la plaça d'Espanya- ha esdevingut un centre de serveis que agrupa l'oferta comercial i de negocis. El canvi urbanístic del centre històric de la ciutat ha propiciat la seva reactivació econòmica.

La ciutat incorpora un barri de nova creació -Can Llong- i comença a recuperar l'entorn del riu Ripoll amb la creació d'un parc fluvial.

Segle XXI

Sabadell es proposa assumir el repte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Gran Via Digital pretén afavorir la instal·lació d'empreses vinculades a les noves tecnologies; el Parc de Salut serà un macrocentre de formació i investigació en temes de medicina i farmàcia; el Centre Cultural i de Congressos oferirà a la ciutat nous equipaments, com un espai per acollir congressos, un nou teatre, una nova escola de música i un nou hotel.

Esports


L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de 1992|Jocs Olímpics de Barcelona'92.

Les entitats esportives més rellevants de la ciutat són el Club Natació Sabadell (CNS), amb més de 30.000 socis, i la Unió Excursionista de Sabadell (UES), amb gairebé 3.000. L'equip de futbol més representatiu de la ciutat és el Centre d'Esports Sabadell.

Enllaços externs





`

This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Sabadell". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.