Sant Joan d\'Alacant: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 38 - 70 Hotel Villa San Juan
 The hotel Villa San Juan, has 52 fully equiped rooms allowing you to have a comfortable stay.
The rooms have Air Conditioning for the summer and Heat… MoreEUR 47 - 127 Hotel Torre Sant Joan
 Hotel petit i de gestió familiar situat en una finca antiga, en una zona residencial tranquil·la, rodejat de jardins extensos i de terrasses.
La pr… MoreEUR 35 - 60 Hotel Santa Faz
 Situat als afores d´Alacant, l´hotel Santa Faz és al costat del monestir del mateix nom i a 10 minuts de les platges més properes.
Des … MoreEUR 45 - 198 Almirante
 L´únic hotel situat davant de la coneguda platja de Sant Joan d´Alacant, a 10 minuts del centre de la ciutat. La majoria de les habitacio… More | ||||||||||||||||||||||||
Sant Joan d\'Alacant: Guide
Sant Joan d'Alacant és una població valenciana situada a la comarca de Alacantí|L'Alacantí i és el centre geogràfic de l'antiga Horta d'Alacant. Delimita amb les poblacions d'Alacant (a 7 km), Mutxamel (a 1 km) i El Campello (a 3 km). Es troba dins de l'àrea metropolitana d'Alacant amb què comparteix serveis com el de bombers o els transports urbans. El seu creixement demogràfic és en un principi a la seua funció de ciutat-dormitori, si bé en els últims anys està assolint un espai propi amb al turisme, i activitats culturals i acadèmiques, a causa de tindre campus universitari adscrit a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Està format per dues zones: el poble de Sant Joan i Benimagrell, actualment junts per l'expansió urbanística
Història
Es tenen fosques notícies de l'aparició de restes romans en el seu terme. Alguns autors l'atribueixen origen àrab, ja que existeixen topònims en el seu terme d'aquesta procedència (partida Beniali, caseriu de Benimagrell). L'església és mencionada des del 1338. Reconstruïda de nova planta el 1601 va sofrir importants reformes el 1862. Conserva interessants restes epigràfiques. La capella dedicada al Santíssim Crist de la Pau data de la primera meitat del segle XVIII. El caseriu de Benimagrell conserva una ermita gòtica dedicada a Sant Roc. Situada al cor de l'anomenada Horta d'Alacant, a la qual sort va unida la seua història, la població comptava amb uns 200 habitants a finals del segle XV i uns 1.035 a mitjan segle XVI. Després de l'expulsió dels moriscos, sortiren de Sant Joan al voltant de 70 famílies de repobladors, de sort que el 1646 comptava amb uns 972 habitants. Ràpidament recuperat, cap el 1735 ja sumava aproximadament 3.055 habitants, i el 1794, uns 4.765. Durant el segle XIX, les dificultats de l'agricultura obligaren la població a emigrar, sobre tot al Nord d'Àfrica, la qual cosa, juntament amb les contínues epidèmies, va provocar un descens en el nombre d'habitants, que no recuperarà el nivell del 1704 fins la dècada de 1950: 3.773 habitants cap el 1845; 2.685 el 1920, i a partir d'aquesta data inicia una recuperació continuada que s'accelera degut a l'alta tasa d'immigració a partir de les dècades del 1.950 i 1.960. El 1994 tenia 10.522 habitants i tan sols 9,6 km2 d’extensió i en 2000 abasta ja els 16.895 moradors, el 2005 va sobrepassar els 21.000. El lloc estigué inclòs en els termes generals de la ciutat d'Alacant, de la qual es va separar el 1593 per a constituir la "Regia Universidad de San Juan y Benimagrell", i es va afegir de bell nou el 1614, per a independitzar-se definitivament el 1779, amb els termes que ara té. El 1885 adquirí el títol de vila. Durant la Guerra de Successió el lloc es va destacar per les seues simpaties austracistes: en ell trobà auxili el capitost García d'Àvila, per la qual cosa va sofrir la repressió de l'exèrcit borbò del bisbe de Cartagena, Lluís Belluga. El 1812 va sofrir l'acció de les tropes franceses, que assassinaren 29 veïns. A partir dels anys 40 experimenta un fort desenvolupament urbanístic. La tradició residencial, que hi data del segle XVIII, coneix actualment un fort desenvolupament. Els últims governs socialistes han aprovat plans urbanitzadors que afecten a la quasi totalitat del terme.
Població
Cap a 1845, la població rondava els 3.800 habitants. Al final del segle XIX i principis del XX, el municipi va ser un lloc d'emigració, especialment cap a les colònies franceses del nord d'Àfrica. Així, en 1900 la població havia descendit als 3.326 habitants; en 1920 era de 2.907. A partir de la dècada de 1920, la població va augmentar gradualment, fins a presentar unes altes taxes de creixement demogràfic a partir de la dècada de 1950-1960, degudes a l'assimilació de Sant Joan a l'àrea metropolitana d'Alacant com principalment zona residencial: 3.912 habitants en 1950, 5.062 en 1960, 7.162 en 1970; en 1994, tenia 10522 habitants; l'any 2000 la xifra ascendia a 16.895, que passen a ser 19.711 habitants segons el padró de gener del 2005, convertint-se en el 21è municipi per ordre de població de la província d'Alacant.
Economia i serveis
El sector econòmic principal del poble era originàriament agrícola, les activitats econòmiques s'han anat concentrant cada vegada més cap al sector terciari.
El municipi presenta una important xarxa de centres comercials i d'oci. Al casc urbà es troben nombrosos comerços i restaurants, i en els marges de la carretera a València (la N-332) s'ha creat una avinguda comercial: grans superfícies, productes d'alimentació, roba, mobles, decoració, i un ampli espai dedicat a l'oci i l'entreteniment.
La seua proximitat a Alacant (amb la que es comunica per la N-332 i la AP-7) i a la platja de Sant Joan (a 2 km), fa que l'activitat econòmica de Sant Joan siga inseparable de la de la ciutat d'Alacant i de la de la resta de municipis de l'àrea metropolitana corresponents. Un gran nombre de ciutadans de Sant Joan treballen a Alacant, en els comerços situats al terme municipal treballen habitants de poblacions pròximes, i ales grans superfícies vénen consumidors de tota la comarca.
En el terme municipal de Sant Joan (al marge de la N-332), es troba l'Hospital Universitari de Sant Joan, un dels més importants de la província pel seu centre d'oncologia, que es troba formant un complex amb el Centre de transfusions de la Comunitat Valenciana i el campus de Ciències de la Salut de la Universitat Miguel Hernández d'Elx. En aquest últim es troben les Facultats de Farmàcia i de Medicina i en ell s'imparteixen les carreres de Medicina, Farmàcia, Fisioteràpia, Teràpia ocupacional i Podologia; ací es troben diversos centres investigadors com l'Institut de Neurociències UMH-CSIC i l'Institut d'Investigació de Drogodependències.
A proximitat del campus i l'Hospital Universitari, i també en el terme municipal de Sant Joan, es troba el Centre Psiquiàtric, dependent de la Diputació d'Alacant.
Activitats
El Poliesportiu Municipal es converteix en dinamitzador de les activitats esportives, a través de la Fundació Esportiva Municipal, amb la realització d'Escoles Esportives per als més menuts, així com el desenvolupament de diferents lligues esportives d'àmbit provincial i autonòmic. Disposa d'àmplies instal·lacions per a la pràctica de multitud de disciplines esportives.
Sant Joan d'Alacant disposa d'un ampli ventall d'activitats culturals, sent la Casa de Cultura el lloc de trobada de bona part d'elles. L'oferta cultural es renova mensualment en les seues activitats teatrals, dansa, etc.
Entre els seus programes anuals més importants destaca “La Nit Jove” (un programa d'oci alternatiu que compta amb una participació de milers de jóvens cada any).
Clima
Sant Joan d'Alacant gaudeix de 180 dies clars a l'any i gaudeix d'un clima de privilegi amb mitges superiors als 11 graus a l'hivern i al voltant de 20 a l'estiu, amb una màxima mitja a l'agost inferior a 30 graus i una mínima mitjana al gener superior als 6 graus, sent la de novembre a febrer superior a les de Múrcia i València.
Gastronomia
La gastronomia típica de Sant Joan està basada en els orígens d'un poble que tradicionalment va ser agricultor, per la qual cosa va emprar els productes de la seua horta en l'alimentació diaria de les seues gents i que amb el temps s'ha convertit en la "Cuina" de sempre. Els plats més típics són la Paella o Arròs a l'alacantina, l'Arròs amb ceba, l'Olleta i el Bollitori. Quant a rebosteria, ens trobem amb la Coca de Sant Joan o "Coca amb tonyina", Coca amb sardines, tomaques i pimentons, "Coca amb molles", rotlles i pastís d'ametles. D'altra banda, les begudes més típiques, corresponen als refrescos estiuencs com són l'orxata d'ametles, el "café gelat" (café granissat), "aigua llimó" (llima granissada) o llet merengada.
Festes
Les festes majors se celebren en Honor al Santíssim Crist de la Pau, que se celebren del 12 al 16 de setembre:
El dia 12 té lloc la gran desfilada d'entrada de penyes que transcorre per l'Av. Jaume I, La Rambla i finalitza a la plaça d'Espanya, davant de l'Ajuntament. A les 12 en punt de la nit tradicional Alba i a continuació pregó anunciador de les festes a càrrec de la Reina de l'any anterior. Tot seguit es dispara un ramell de focs artificials.
Altres dies relacionats amb la Festa són:
, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Sant Joan d\'Alacant". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
El dia 13 es realitzen activitats i jocs per als xiquets durant tot el dia. A poqueta nit comença l'ofrena de flors al Santíssim Crist de la Pau. A la nit un espectacle de llum i so amb elements de foc i una mascletà nocturna.
El dia 14 és el Dia Major. Al migdia es dispara la gran mascletà. A la vesprada es realitza la solemne processó en què el Santíssim Crist de la Pau va acompanyat per milers de devots en triomfal recorregut pels carrers de la vila, disparant-se focs artificials a l'eixida i a l'entrada del Santíssim Crist.
El dia 15 segueixen les activitats per als més menuts, realitzant-se un concurs de disfresses a la vesprada, en el que tots els xiquets que participen es porten un regal. Igualment a la nit hi ha un gran desfilada de disfresses per a majors, organitzat per la Junta de Penyes de Sant Joan.
El dia 16 culminen les Festes amb la grandiosa desfilada de carrosses.
L'organització de la festa va a càrrec de la regidoria de festes, de la comissió de festes i de la junta de penyes, la qual representa a totes les penyes del poble.
Elecció de les Reines i Dames del Crist majors i infantils en les mes de Març.
Concurs nacional del cartell anunciador del llibre de festes al maig.
El segon dissabte de juliol se celebra el dia de les penyes fent una banyà i després un sopar.
Coronació i presentació de les Reines i Dames de les Festes l'últim cap de setmana d'Agost.
Concurs de paelles entre les penyes el diumenge anterior a les festes. Enllaços externs
, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
.
.
.