Sant Sebastià: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 47 - 99 Pensión Gárate
 Aquesta pensió moderna es troba a 50 metres de la platja de La Concha i de la badia de Sant Sebastià. Totes les habitacions elegants del Gárate ofe… MoreEUR 50 - 86 Pensión Atxiki
 Pensión Atxiki is set less than 100 metres from San Sebastián’s Gros Beach. This guest house features rooms with flat-screen TV’s, private bathr… MoreEUR 40 - 105 Pensión Gran Bahía 2
 La pensió Gran Bahía 2 és una petita fonda situada al cor del nucli antic de Sant Sebastià. Es troba a poca distància a peu del Teatro Principal … MoreEUR 70 - 174 Pensión Gran Bahía Bernardo
 Situada al centre de Sant Sebastià, aquesta pensió moderna i elegant és l´allotjament ideal per conèixer els punts d´interès d´… MoreEUR 55 - 150 Pension Alameda
 Aquesta pensió, situada a prop de la platja de La Concha i del centre, està molt ben comunicada amb els bars de tapes locals i ofereix un allotjamen… MoreEUR 34 - 84 Pensión Ametzagaña
 Aquest establiment està situat al costat del parc nacional de Lau Haizeta, a 4 km de la platja de La Concha. La pensió Ametzagaña està rodejada de… MoreEUR 42 - 93 Pensión Altair
 La Pensión Altair està situada al barri de Gros de Sant Sebastià, a 250 metres de la platja de la Zurriola i del centre de convencions Kursaal. Ofe… MoreEUR 41 - 255 NH Aranzazu
 L´hotel NH Aranzazu està situat a la costa de la badia de Biscaia. Es troba a 300 m de la platja de La Concha. Les habitacions disposen d´… MoreEUR 63 - 260 Mercure Monte Igueldo
 Aquest hotel impressionant és dalt del mont Igueldo i ofereix vistes a la badia de Sant Sebastià. L´hotel és en una zona verda, a 3 km de San… MoreEUR 60 - 184 Palacio de Aiete
 L´hotel Palacio de Aiete té una ubicació privilegiada a dalt d´un turó que domina la ciutat. Els clients poden accedir fàcilment a la … MoreEUR 55 - 120 Pensión Ab Domini
 Aquesta pensió és al centre històric de Sant Sebastià, molt a prop de la platja i del centre de congressos Kursaal. Hi ha internet gratuït a tote… MoreEUR 49 - 190 Pensión Aldamar
 Petit establiment amb encant situat al centre de Sant Sebastià, al costat del nucli antic i amb vistes al teatre Victoria Eugenia.
La Pensión Aldam… MoreEUR 49 - 137 Pension Bikain
 Aquesta pensió, situada a poca distància a peu del centre històric de Sant Sebastià i a 50 m de la platja de La Concha, és ideal per descobrir aq… MoreEUR 58 - 400 Pension Iturriza
 La Pensión Iturriza ocupa un edifici de disseny situat a prop de l´ajuntament i el passeig marítim de Sant Sebastià. Ofereix unes habitacions… MoreEUR 40 - 128 Ss Surfcamp
 SS Surf Camp is located 50 metres from Zurriola Beach in San Sebastián. It is a modern guesthouse offering free Wi-Fi and a lounge with a large flat-… MoreEUR 20 - 259 Silken Amara Plaza
 El Silken Amara Plaza gaudeix d´una ubicació tranquil·la al costat del riu Urumea, a la plaça de Pío XII de Sant Sebastià. Disposa d´… MoreEUR 75 - 278 Tryp Orly
 El Tryp Orly està situat al centre de Sant Sebastià, a 150 metres de la platja de La Concha. Ofereix habitacions àmplies i lluminoses equipades amb… MoreEUR 133 - 362 Villa Soro
 El Villa Soro ocupa 2 edificis clàssics, un dels quals va ser construït el 1898 i ha estat declarat Patrimoni Històric de Sant Sebastià. Hi ha int… MoreEUR 40 - 128 Zurriola Waves
 Pensión Zurriola Waves is located in the centre of San Sebastián, 60 metres from Zurriola Beach. It offers free Wi-Fi throughout the building and mo… MoreEUR 70 - 204 Sercotel Codina
 El Sercotel Codina és a 250 m de la platja d´Ondarreta, amb una vista panoràmica sobre el mar. Ofereix internet Wi-Fi gratuït i habitacions m… MoreEUR 75 - 308 San Sebastian
 Situat a 200 metres de la platja d´Ondarreta, aquest hotel ofereix unes habitacions amb estil equipades amb aire condicionat, connexió a intern… MoreEUR 55 - 602 Pension Joakina
 La Pensión Joakina és un establiment per a adults assequible. Es troba al centre de Sant Sebastià i disposa d´internet Wi-Fi gratuït. És a … MoreEUR 38 - 115 Pension San Ignacio Gros
 La pensió San Ignacio ofereix un allotjament amb bona relació qualitat-preu al centre de Sant Sebastià. Totes les habitacions són modernes i elega… MoreEUR 45 - 135 Punta Monpás
 El Punta Monpás està situat a la bonica platja de Zurriola, al centre històric de Sant Sebastià. Totes les habitacions disposen d´internet W… MoreEUR 80 - 80 Residencia Manuel Agud Querol
 This residence is located on the Ibaeta Campus, near San Sebastian’s Miramar Palace and a 10-minute walk from Ondarreta Beach. It offers free parkin… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sant Sebastià: Guide
Sant Sebastià (Donostia en basc i oficialment Donostia-San Sebastián) és una ciutat costera eminentment turística i comercial del País Basc, capital del territori foral històric de Guipúscoa.
Situada a la vora de la mar Cantàbrica, és envoltada per turons i té moltes zones verdes. Compta amb uns 180.000 habitants.
Història
Si bé es desconeix de manera exacta la seva fundació, la primera dada ho aporta un fals document de l'any 1014 de Sanç III de Navarra|Sanç III, segons el qual el monestir de Sant Sebastià es posa en mans de l'abat de Leyre i bisbe de Pamplona. Aquest document serà confirmat, en 1101, pel rei (Pere I d'Aragó|Pere I, rei de Navarra i Aragó).
Als segle XI|segles XI i segle XII|XII, el monestir de Sant Sebastià L'Antic, al mateix temps que era centre espiritual, ho era de la naixent vida social i administrativa de la població d'aquesta zona, que, amb el temps, de no ser per diversos avatars que tindran lloc posteriorment, hauria cristal·litzat en un municipi.
Sant Sebastià va ser fundada cap al 1180 per Sanç VI de Navarra (el sabi), rei de Navarra, rebent el títol de Ciutat al 1662 pel rei Felip IV de Castella|Felip IV. Fins a la seva fundació només hi havia petites zones residencials al barri de l'Antic, a la Part Vella i a la vall del Urumea, emprenent fins al segle XV un lent procés de creixement.
Fins al segle XIX, que marcarà un abans i un després en la història de la ciutat, la ciutat continua un procés de consolidació i creixement.
Després d’un breu període entre 1821 i 1844, és la capital del territori històric de Guipúscoa des de 1854. Sobre aquestes dates, i amb l'enderrocament de les muralles que tancaven la Part Vella, es dóna inici al desenvolupament dels eixamples, fruit d’això es crearà l'Àrea Romàntica de la ciutat. Així mateix, i com a conseqüència de la Revolució Industrial, es dóna pas a un procés industrialitzador, si bé el principal atractiu i força de l'economia donostiarra serà el comerç. El procés d'expansió cap al sud, mitjançant el citat eixample (Eixample de Cortázar) serà el qual configuri l'arquitectura donostiarra de la Belle Époque i dota a la ciutat del seu actual atractiu arquitectònic.
D'aquesta etapa són tots els edificis destacats de la ciutat (a part dels presents a la Part Vella, els més antics), com la catedral del Bon Pastor, l'Escola d'Arts i Oficis (actual seu de Correus) i l'Institut Peñaflorida (després ocupat per l'Escola d'Enginyers Industrials i avui dia pel centre Cultural Koldo Mitxelena), el Palau de Miramar, el Teatre Victoria Eugenia, l'Hotel María Cristina, les viles del Passeig de França o l'estació del Nord, així com la resta d'edificis de l'Àrea Romàntica, tots ells amb un marcat estil francès que va fer creditora a Sant Sebastià de l’alies de Petita París o París del Sud.
Gràcies a la renovada i elegant estètica de la ciutat, en el període comprès entre 1880-1950, Sant Sebastià va ser la ciutat d'estiueig per excel·lència de l'aristocràcia: la Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Reina Maria Cristina, Victòria Eugènia de Battenberg|Victòria Eugenia, el Alfons XIII d'Espanya|Rei Alfons XIII, la Duquessa d'Alba..., el que la va convertir en una de les ciutats turísticament més importants del nord de la península i amb cert renom a nivell Europa|europeu.
Al 1955 es va iniciar el segon i més important procés d'eixample de la ciutat, aquest es va denominar Eixample d'Amara, donant lloc a un barri del mateix nom (que al·ludia a les marismes que hi havia en aquest terreny abans de la seva construcció). Un dels primers passos en la construcció de l'eixample va ser el trasllat de l'Escola d'Arts i Oficis i Comerç, situada al centre, a unes escoles de nova construcció, així com el de l'Institut Peñaflorida, passat a denominar-se Institut Usandizaga en la seva secció femenina. Pot considerar-se que el procés de consolidació del barri d'Amara va finalitzar l’any 1993, amb la construcció de l'Estadi d'Anoeta i la renovació total de la ciutat esportiva de la ciutat (situada a Amara).
Després d'ambdós eixamples, la ciutat va consolidar el seu eix principal, al voltant del qual continua expandint-se encara que a un ritme molt menor. Avui les prioritats de la ciutat són la millora de les infrastructures (potenciació de l'aeroport de San Sebastià|aeroport, millors comunicacions ferroviàries, millora de les carreteres) i el mantenir i potenciar el turisme, principal font d'ingressos.
Denominacions
San Sebastia ha tingut diverses denominacions al llarg de la seva història, i encara avui existeixen diverses formes d’anomenar-la:
Donostia: És el nom de la ciutat en èuscar. Deriva del llatí, de Domini Sebastiane, vocatiu de Dominus Sebastianus, altra forma usual de referir-se als sants. Donostia ha estat una denominació tradicional però no oficial i està molt estesa, prova d'això és que el gentilici dels habitants de la ciutat és precisament donostiarra (tant en castellà com en èuscar).
Donosti: Variant de Donostia. Com la -a final del èuscar és un article, aquesta vocal es perd al referir-se a substantius indeterminats, com en noms de pobles i ciutats. Tot i això, existeix un grup de substantius (comuns i propis) que la -a final es considera orgànica, com en el cas de Donostia. Per això, en principi és incorrecte eliminar la -a final, encara que Donosti sigui molt habitual, i especialment al parlar en castellà.
Sant Sebastià: És el nom de la ciutat en castellà. El seu origen es deu a un monestir consagrat a Sant Sebastià que es trobava a l'actual ubicació del barri de L'Antic. Com ja s'ha dit, la vila medieval va ser fundada pel rei navarrès Sanç III de Navarra|Sanç III, cap al 1180 a les proximitats del monestir i aquest va establir en la carta-poble que la vila s’anomenés per això Sant Sebastià. Com el document estava redactat en llatí el nom que apareix esmentat és el de Sanctus Sebastianus, que evolucionaria en fins a donar el nom de Sant Sebastià. Sant Sebastià ha estat el nom oficial de la ciutat fins al 1980. És el nom més conegut internacionalment i del que deriven les denominacions de la ciutat en altres idiomes; però no ha estat la denominació més usada pels seus habitants al llarg de la història.
Donostia-Sant Sebastià: És la denominació oficial de la ciutat des de l’any 1980. Està present en els documents i indicacions oficials.
Irutxulo o Hirutxulo: Significa «tres forats» en èuscar i és el nom que els pescadors donaven a Sant Sebastià, ja que des del mar la ciutat es veia com tres entrades o forats (el format entre el mont Igueldo i l’Illa de Santa Clara; el situat entre Santa Clara i el mont Urgull; i el situat entre Urgull i el mont Ulía).
Sanse: és una forma col·loquial de denominar a la ciutat que deriva de Sant Sebastià.
Sant Sebastià, que posseeïx un Clima atlàntic, és una de les ciutats més plujoses e la península ibèrica. Les pluges són abundants durant totes les estacions de l'any, especialment a la tardor, sent els problemes de subministrament d'aigua inexistents. Les precipitacions en forma de neu són escasses (menys d'una a l'any). Són relativament habituals les galerna|galernes. A principis d'octubre solen donar-se el que els donostiarres anomenen «Marees Vives», marees de gran onatge.
Les temperatures són suaus i temperades (amb una mitjana de 15ºC), encara que en els mesos de juny a setembre la gran quantitat d'humitat (situada entorn d'un 65%-70% la major part dels dies de l'any) provoca sensacions tèrmiques de major calor.
La població de Sant Sebastià va créixer de manera progressiva al llarg del segle XX. Entre 1900 i 1930 el creixement va ser regular, passant a duplicar-se en tot just 35 anys (1930] - [[1965). Aquest destacat creixement demogràfic es va veure atenuat per un menor creixement a partir de la dècada dels anys 70, arribant a reduir-se la població per primera vegada al segle a la fi dels Dècada del 1980|anys 80, com a conseqüència de la caiguda generalitzada de la natalitat.
El creixement actual de la població és lent, si bé el fenomen de la immigració, encara incipient a la ciutat (els immigrants, al 2006, arriben al 5% dels empadronats, segons la Societat de Foment de l'Ajuntament de Sant Sebastià), pot incidir en un repunt del creixement demogràfic. Segons les últimes dades, del 1 de gener del 2005, la població total es situa en 182.930 habitants, dels quals 96.822 són dones (53%) i 86.108 homes (47%).
Alça: És el barri més densament poblat de la ciutat. D'origen rural, va experimentar un gran creixement durant els anys 60 a causa de la immigració. Es va integrar a Sant Sebastià com barri al 1939. El seu nucli de població més important és la zona d'Herrera, que limita amb el municipi de Passatges.
Amara nou: Principal barri residencial de la ciutat, es va construir mitjançant un eixample cap a la dècada dels 60. Al sud d'aquest barri es troba la ciutat esportiva de Anoeta, que inclou l'Estadi d'Anoeta|Estadi Municipal d'Anoeta (Real Sociedad de Fútbol|Real Societat)
Amara vell: Barri sorgit a la fi del segle XIX amb el desenvolupament del ferrocarril. Els veïns d'aquest barri presenten una de les edats mitges més altes de la ciutat.
Antic: En aquest barri va sorgir el primer assentament humà de la ciutat. Inicialment poblat per obrers, avui compleix funcions de barri residencial, així com d'allotjament turístic en la seva zona més propera a la Badia de la Conquilla.
Añorga: Barri situat en la perifèria de Sant Sebastià, a mig camí del municipi de Lasarte. Està separat del nucli urbà i les comunicacions amb el mateix són problemàtiques a causa de la carretera N-1.
Ategorrieta-Ulia: Barri residencial compost de viles senyorials, ocupades quan sorgien per la població acomodada de la ciutat.
Bidebieta: Es tracta d'un dels barris més nous de la ciutat. Limítrofa amb Passatges, és objecte de diverses reformes estructurals destinades a millorar la seva qualitat de vida i serveis.
Centre: Neix a mitjans del segle XIX (després de l'enderrocament de les muralles al 1864) i és fruit de la fusió de dos projectes signats pels arquitectes Cortázar i Saracibar. Del primer es va prendre el plànol general i del segon el Boulevard d'unió entre la part vella i el nou eixample. Sobre aquest primer projecte es van realitzar nombroses variacions (com la plaça del Bon Pastor, per a donar recer a la nova església de la mateixa denominació; el carrer Prim, el carrer Easo, etc. En aquesta zona es va situar el centre de la ciutat i el Km 0 de les carreteres guipuscoanes (en l'encreuament de l'Avinguda de la Llibertat, una dels carrers més importants de la ciutat i el seu centre econòmic, amb el carrer Hernani). El seu plànol ortogonal o en quadrícula és típic del Modernisme, que organitza els edificis en quadrícules i carrers perpendiculars. De fet, es considera que el centre de Sant Sebastià és comparable, en termes arquitectònics, amb el de Barcelona, Bilbao o París.
Egia: Separat del centre de la ciutat per les vies del ferrocarril, en ell es troben el parc de Cristina Enea i el Cementiri de Polloe. L'antic Estadi d'Atotxa|camp de futbol d'Atocha estava situat en aquest barri.
Gros: Barri amb molta activitat comercial situat en la riba aquest del riu Urumea. L'ampliació de la platja de Gros (Zurriola) i la creació del Palau de Congressos i Auditori Kursaal ho han revitalitzat econòmica i socialment.
Ibaeta: Zona en expansió, tant per a usos industrials com d'habitatge. En aquest barri se situa el campus universitari de la Universitat del País Basc i el campus tecnològic (Tecnun) de la Universitat de Navarra.
Igueldo: Barri allunyat del nucli urbà i situat en el mont del mateix nom. Un autobús urbà regular ho comunica amb el centre de la ciutat. En el seu vessant existeix un parc d'atraccions del mateix nom, construït a principis del segle XX. Des de l'alt del barri s'obté la més cèlebre i completa vista de la badia.
Intxaurrondo: Dividit en les seves parts vella i nova, concentra gran part de la població donostiarra.
Loiola: En aquest barri es troba la Caserna Militar. Les riberes del riu Urumea a l'altura de Loiola es troben en procés de construcció d'una ampliació del seu nucli residencial.
Martutene: Barri en el qual es troba la presó del mateix nom. Està sent, juntament amb Loiola, objecte de reformes i millores.
Miraconcha: El privilegiat marc en el qual es troba (enfront de la Badia de la Conquilla) ha condicionat la seva configuració, des de finals del segle XIX, com una zona residencial de luxe. Està ocupada, en la seva major part, per palauets envoltats d'espais verds. La seva creació respon a la demanda de residència secundària de qualitat de la població que estiuejava en aquestes dates a Sant Sebastià i de les seves classes nobiliarias. En aquesta zona es troba el Palau Municipal de Miramar.
Miramón: Limitant amb el municipi de Hernani, en aquest barri es troba el Parc Técnològic de Sant Sebastià.
Part Vella: És el segon barri més vell de la ciutat després de l'Antic i on es troba el port pesquer. Segons una antiga tradició, els seus habitants es divideixen en joxemaritarras (els nascuts al costat de l'Església de Santa María) i Koxkeros (els nascuts al costat de l'Església de San Vicente). Des d'aquest barri es té accés al mont Urgull.
Zubieta: Aquest barri es troba dividit entre els termes municipals de Sant Sebastià i Usúrbil. En ell es troben les instal·lacions esportives de la Real Sociedad de Fútbol|Real Societat de Futbol, així com el Hipódrom de Sant Sebastià.
Urdaburu: Situat al costat de la frontera Navarra|navarresa.
Zubieta: Barri compartit amb Usurbil.
Landarbaso: Terreny situat al costat d'Astigarraga, on s'està planificant construir una incineradora de residus sòlids.
A més, d'aquets enclaus, l'Ajuntament de Sant Sebastià posseeix la finca de Artikutza, situada en territori navarrès, dintre del terme municipal de Goizueta. En ell hi ha un embassament (és el punt més plujós de la península Ibèrica) i té un gran valor ecològic, siguent la seva superfície pràcticament igual a la de la resta de Sant Sebastià.
Autobusos interurbans: Per a arribar a Sant Sebastià existeixen nombroses línies, la majoria privades amb concessió pública, des de qualsevol punt de Guipúscoa. Així mateix, el mitjà de transport més emprat pels turistes que van exclusivament a Sant Sebastià és l'autobús. Diverses línies nacionals uneixen Sant Sebastià amb destinacions molt variades. L'estació d'autobús de totes aquestes línies interurbanes es troba a la Plaza Pío XII, del barri d'Amara. La precària instal·lació, de caràcter provisional, quedarà solucionada amb la construcció de l'estació intermodal de Riberes de Loiola, barri encara en construcció. En aquesta estació confluiran les diverses línies interurbanes d'autobús.
Carril bici: El carril bici, també anomenat bidegorri (camí vermell en euskera, per ser aquest el color del carril), és un dels mitjans de transport més emprats pels donostiarres. La xarxa de carrils bici supera els 25 quilòmetre|quilòmetres, i està previst ampliar aquesta xarxa fins a arribar a una extensió suficient com per a poder recórrer amb bicicleta tota la ciutat.
Tren: Dues companyies públiques presten aquest servei: Euskotren a l'Estació d'Amara Vell i Renfe a l'Estació del Nord.
:: Estació del Nord: D'aquesta estació parteixen els trens de major recorregut. Així, hi ha dos tren Altaria|trens Altaria diaris a Madrid, a més de diversos serveis diaris de Intercity i altres nocturns. També paren aquí els trens de rodalia de Renfe, que enllacen Sant Sebastià amb diversos pobles de Guipúscoa. A causa de l’enorme augment d'ús de la línia a Madrid (des de la substitució del Talgo que, des de 1964 fins a 2006, va prestar el servei, fet que va convertir la línia Sant Sebastià-Madrid en la més antiga de l’estat Espanyol), Renfe probablement opti per un reforç dels seus serveis en l'Estació del Nord. Està previst que a aquesta estació arribi el futur Tren d'Alta Velocitat (TAV).
:: Estació d'Amara Vell: D'aquesta estació parteixen els trens en direcció a França (la seva última estació és Hendaia, amb el que és habitual prendre aquest tren per a enllaçar amb el TGV direcció a París) i a Bilbao, si bé aquest últim recorregut fa parades en tots els pobles importants de la costa, amb el que el trajecte Sant Sebastià-Bilbao dura unes dues hores i quaranta minuts. Existeixen igualment trens directes a Bilbao.
:A més d'aquestes dues estacions, l'estació intermodal a construir a Riberes de Loyola també disposarà d'una estació ferroviària, el que multiplicarà les possibilitats de transbord i enllaç amb altres destinacions i incidirà en un increment i millora dels serveis.
Aeroport de Sant Sebastià: L'Aeroport de Sant Sebastià, que es troba a la localitat fronterera de Fuenterrabía, disposa de vols diaris a Madrid i Barcelona, a més d'altres destinacions ocasionals. Ho utilitzen unes 300.000 persones a l'any. L'absència de línies de baix cost, així com les seves reduïdes dimensions, limiten les possibilitats d'ús de l'aeroport, en el qual a partir de 2006 Iberia va perdre el monopoli que havia mantingut fins al moment al començar a operar Spanair. Després de descartar el Ministeri de Foment l'ampliació de la pista, les diverses institucions de Guipúscoa treballen per que el Govern es decideixi a ampliar-la.
Segons dades de la Societat de Foment de l'Ajuntament, gairebé el 70% dels donostiarres té estudis similars o superiors al batxillerat. El 26,6% disposa d'algun títol universitari o d'estudis tècnics.
Al marge dels nombrosos col·legis privats de caràcter religiós i laic i de les escoles i instituts públics, dependents del Govern Basc, la tradició musical de la ciutat posa en relleu el Conservatori de Música Francisco Escudero, creat l’any 1879 i pel qual han passat alguns dels més importants compositors i músics espanyols del segle XX. En el que a l'ensenyament superior universitari es refereix, a la ciutat tenen presència tres universitats i un conservatori superior.
Universitat del País Basc: A Sant Sebastià es troba el Campus de Guipúscoa d'aquesta universitat pública.
Universitat de Navarra: Aquesta universitat privada situada a Pamplona imparteix al Tecnun de Sant Sebastià les enginyeries.
Universitat de Deusto: Construït l’any 1956, el Campus de Sant Sebastià imparteix diferents titulacions universitàries.
Musikene: Centre Superior de Música del País Basc, creat al 2002.
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Sant Sebastià". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
La Bella Easo o Easo: És una denominació sorgida per la creença en els segles passats que l'antiga ciutat romana de Oiasso o Easo es trobava a la ubicació de la moderna Sant Sebastià. El gentilici easonense utilitzat com variant culte de donostiarra i actualment en desús derivava d'aquesta creença. Recents troballes arqueològiques confirmen que l'antiga Oiasso es trobava a Irun i no a Sant Sebastià. Com herència del nom Easo, el codi IATA de l'Aeroport de Sant Sebastià és EAS. Clima
Demografia
Barris
Aiete: Barri eminentment residencial situat en una petita forest en el centre de la ciutat. En aquest barri es troben el Palau de Aiete (al Parc de Aiete) i el Palau de Arbaizenea. A la zona de Miramón, que limita amb el municipi de Hernani, es troba el Parc Tecnològic de Sant Sebastià. Enclaus
Sant Sebastià posseeix tres enclaus:Transports
Autobusos urbans: L'únic i principal mitjà de transport públic de Sant Sebastià són els autobusos urbans. D'aquest servei s'encarrega, des de 1886, la Companyia del Tramvia de Sant Sebastià, de propietat municipal. Disposa de 21 línies que abasten tota la ciutat, més un servei especial al polígon industrial de Igara, quatre línies de microbusos i un servei de taxi bus per als barris alts o als quals no poden arribar els autobusos convencionals, així com sis línies nocturnes per als divendres i dissabtes de matinada i línies de reforç. Educació
Ciutats agermanades
Marugame, Japó
Plymouth, Anglaterra
Reno, Estats Units
Trento, Itàlia
Wiesbaden, Alemanya
Daira de Bojador, Sàhara Occidental
Batumi, Georgia Fills il·lustres
}
Vegeu també
Clàssica de Sant Sebastià
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Platja de la Concha
Real Sociedad de FútbolEnllaços externs