5 hotels trobats, Llistat 1 – 5:
Veure disponibilitat
Data d'arribada:
Data de sortida:
Ordenar resultats per

Moneda(Prices include tax):

EUR 65 - 154

Vapor Gran

Portal Nou, 42, 08221 TerrassaEUR 65 - 154

puntuació del comentari del client: N/A
Aquest hotel cèntric, que combina elegància i modernitat, és un lloc ideal per als viatges de negocis i les estades de cap de setmana. Està situa… More
EUR 51 - 114

Terrassa Park

Avda. Santa Eulalia, 236, 08223 TerrassaEUR 51 - 114

puntuació del comentari del client: N/A
El Terrassa Park està situat a Terrassa, a 20 minuts de Barcelona, direcció Andorra. Ofereix una cafeteria, internet Wi-Fi gratuït i habitacions am… More
Camí dels Plans de Can Bonvilar, s/n, 08227 TerrassaEUR 99 - 236

puntuació del comentari del client: N/A
Aquest hotel modern es troba en un entorn natural a només 30 minuts del centre de Barcelona. Les completes instal·lacions inclouen una piscina exter… More
EUR 66 - 100

Hotel Tàrrega

Tàrrega, 17-19, 08227 TerrassaEUR 66 - 100

puntuació del comentari del client: N/A
Aquest hotel disposa d´aparcament privat gratuït i d´habitacions pràctiques amb internet Wi-Fi gratuïta. Té una bona ubicació a Terra… More
EUR 61 - 139

Don Cándido

Rambleta Pare Alegre, 98, 08224 TerrassaEUR 61 - 139

puntuació del comentari del client: N/A
L’hotel Cándido s’ha convertit en una referència a la zona del Vallès. La inusual planta circular fa que totes les habitacions siguin molt llum… More
 

Terrassa: Guide



Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que exerceix la capitalitat de la comarca juntament amb Sabadell. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones.

L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants, amb la qual cosa va passar a ser la primera ciutat en habitants del Vallès.

Emplaçament


Terrassa es troba situada al sud del massís de Sant Llorenç del Munt sobre la riera de les Arenes, a 277 metres sobre el nivell del mar i a . El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Història


Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent de Vallparadís també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. Recentment, a final del 2005, el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparadís amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la Península Ibèrica i d'Europa.


Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernisme|modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament de Terrassa|Ajuntament (1902), l'Escola Industrial de Terrassa|Escola Industrial (1904), el Gran Casino (1920), el Teatre Principal (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere de Terrassa (l'antiga Ègara, que tenia 4.400 habitants l'any 1900). Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou).

Durant alguns períodes d'oficilitat dels topònims en castellà, ha estat anomenada «Tarrasa».

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat | bisbat de Sant Feliu,i utilitza la basílica del Catedral de Terrassa | Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on es celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)

(les dades de població corresponen a l'any 2004)

Districte 1 - Centre (31.589 hab.)
Plaça de Catalunya – Escola Industrial (4.816 hab.)
Barri del Cementiri Vell|Cementiri Vell (5.782 hab.)
Barri del Centre (Terrassa)|Centre (15.980 hab.)
Vallparadís (4.504 hab.)
Antic Poble de Sant Pere (507 hab.)


Districte 2 - Llevant (18.289 hab., 99 dels quals disseminats)
Barri de Montserrat|Montserrat (1.797 hab.)
Vilardell (874 hab.)
Torre-sana (2.454 hab.)
Ca n'Anglada (13.065 hab.)

Districte 3 - Sud (30.034 hab., 23 dels quals disseminats)
Can Parellada (5.970 hab.)
les Fonts (part del barri és dins el terme municipal de Sant Quirze del Vallès) (1.695 hab.)
Can Jofresa (2.181 hab.)
Barri del Guadalhorce|Guadalhorce (1.361 hab.)
Can Palet II (1.125 hab.)
Barri del Xúquer|Xúquer (1.122 hab.)
Barri del Segle XX|Segle XX (4.847 hab.)
Can Palet (11.710 hab.)

Districte 4 - Ponent (35.823 hab., 22 dels quals disseminats)
Ca n'Aurell (16.965 hab.)
la Maurina (7.604 hab.)
la Cogullada (4.761 hab.)
Roc Blanc (4.991 hab.)
Can Palet de Vista Alegre (1.065 hab.)
les Martines (415 hab.)

Districte 5 - Nord-oest (42.169 hab., 398 dels quals disseminats)
Barri de Sant Pere (Terrassa)|Sant Pere (11.514 hab.)
Pla del Bon Aire (2.837 hab.)
Can Roca (1.470 hab.)
Poble Nou – Zona Esportiva (11.011 hab.)
Torrent d'en Pere Parres (5.341 hab.)
Can Boada (7.540 hab.)
Can Boada del Pi (1.624 hab.)
Can Gonteres (339 hab.)
Pla del Bon Aire – el Garrot (95 hab.)
Font de l'Espardenyera

Districte 6 - Nord-est (38.149 hab.)
les Arenes – la Grípia – Can Montllor (11.965 hab.)
Barri de Sant Llorenç (Terrassa)|Sant Llorenç (4.671 hab.)
Sant Pere Nord (15.055 hab.)
Barri d'Ègara|Ègara (3.916 hab.)
Can Tusell (2.542 hab.)

Govern municipal

Segons les darreres eleccions municipals (2003), la composició de l'Ajuntament és la següent:
PSC|PSC-PM 13 regidors (34.298 vots, 43,59%)
CiU 5 regidors (14.084 vots, 17,90%)
ICV|ICV-EPM 3 regidors (10.091 vots, 12,82%)
PP 3 regidors (9.713 vots, 12,34%)
ERC|ERC-AM 3 regidors (8.517 vots, 10,82%)

Formen el govern municipal la coalició PSC-ICV-ERC i l'alcalde és Pere Navarro, del PSC.

Cultura i tradicions


La ciutat, hereva d'un ric patrimoni medieval, modernista i industrial, compta amb una extensa xarxa de biblioteca|biblioteques (entre les quals la moderna Biblioteca Central de Terrassa, que recull el llegat, entre d'altres, de la històrica Biblioteca Soler i Palet), arxius (com l'Arxiu Tobella i l'Arxiu Històric Comarcal) i museus.

Museus

el Museu de Terrassa, de titularitat municipal, que compta amb diverses seccions:
Castell Cartoixa de Vallparadís, al Parc de Vallparadís
Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, a l'antic poble de Sant Pere
Casa Alegre de Sagrera, casa modernista al carrer de la Font Vella
Torre del Palau (Terrassa)|Torre del Palau, a la plaça Vella, únic vestigi del castell palau de Terrassa
Centre d'interpretació de la vila medieval de Terrassa
Convent de Sant Francesc (Terrassa)|Convent de Sant Francesc, en què destaca el claustre decorat amb plafons ceràmics
el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, instal·lat a l'antic vapor Aymeric, Amat i Jover, gestionat per la Generalitat de Catalunya
el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de la Diputació de Barcelona
el Catedral de Terrassa|Museu Parroquial del Sant Esperit, dins la Catedral, a la plaça Vella

Festa Major


La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n'és el dia central, quan té lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El dilluns de Festa Major, l'endemà del primer diumenge després de Sant Pere, és festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comença amb la baixada del drac de Sant Llorenç del Munt i acaba amb el castell de focs i la típica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporació municipal.

Més informació a

Terrassa, plaça castellera


La ciutat, tot i no pertànyer a l'àrea casteller|castellera tradicional, compta des de 1979-1980|80 amb dues de les colla castellera|colles castelleres capdavanteres del país, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, que rivalitzen entre elles cada any durant la diada castellera de la Festa Major.

Esports


L'esport que ha donat més renom a la ciutat és l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olímpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors terrasssencs d'hoquei que han participat a les diferents edicions dels Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com la "". Actualment militen en la Divisió d'Honor del campionat espanyol de lliga els següents equips terrassencs:
Atlètic Terrassa Hockey Club (també l'equip femení)
Club Deportiu Terrassa (també l'equip femení)
Club Egara
Club Egara|Egara 1935

D'altres esports on hi ha participació destacada són el futbol, amb el Terrassa Futbol Club, el bàsquet, amb l'Sferic Terrassa, i el waterpolo, amb el Club Natació Terrassa.

Mitjans de comunicació


Terrassa té un diari propi, el OJD.

Pel que fa als mitjans radiofònics, Terrassa compta amb Ràdio Terrassa Cadena SER Vallès que, amb 75 anys d’història, és una de les pioneres a Catalunya i Espanya, al 828 OM; al 89,4 FM hi ha Ràdio Club 25, radiofórmula musical que a Barcelona se sintonitza al 95,5 FM. A més, la ciutat disposa de l’emissora municipal Noucinc.2, al 95,2 FM.

En televisió, Terrassa té dues cadenes: la municipal Canal Terrassa TV i la privada TV20 - Localia Vallès.

Compta, a més, amb un diari electrònic, pioner a la ciutat: infoTerrassa.com , i amb e-newsterrassa.com , d’iniciativa municipal. La web municipal té més de 115.000 visites mensuals i se situa en els primers llocs de les webs de l'Estat.

Comunicacions


Pel que fa al transport terrestre, Terrassa està comunicada amb Barcelona a través de dues autopistes, la C-58 (que passa pel sud de la ciutat) i la C-16 (de peatge, que passa pel sud/sud-oest de la ciutat). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el túnel del Cadí i França passant per Manresa i Berga.

La resta de carreteres que comuniquen Terrassa són la BV-1221 o carretera de Matadepera, que comunica Terrassa amb el Sant Cugat; la N-150 o carretera de Montcada, que connecta Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès|Barberà, Cerdanyola del Vallès|Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac; i la C-1415a o carretera de Castellar, que uneix Terrassa amb Castellar del Vallès, Sentmenat i Caldes de Montbui.

Accessos per carretera


Des de Barcelona:
:Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuïta)
:Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat del Vallès|Sant Cugat-Terrassa, pels túnels de Vallvidrera (peatge)

Des de Lleida:
:AP-2, connexió amb les autopistes AP-7 i C-58
:A-2, connexió amb la C-243 (Martorell-Terrassa)

Des de França-la Jonquera-Girona:
:AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)

Des de Tarragona:
:AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)

Ferrocarril


Respecte al ferrocarril, Terrassa disposa d'una estació de passatgers de la línia C-4 de RENFE. Molt properament s'iniciarà la construcció d'una segona estació al barri de la Grípia i hi ha la previsió d'una estació més al barri de Can Boada. També hi ha l'estació terminal de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb una segona estació a la zona universitària, actualment en període de construcció; d'aquí a pocs anys la línia es perllongarà amb dues noves estacions, una que connectarà amb la RENFE i la segona que arribarà al barri de Can Roca, al nord de la ciutat. Un projecte en estudi de la Generalitat de Catalunya és la futura línia orbital ferroviària, la qual aprofitaria el tram de Terrassa de la RENFE i a partir d'aquí es bifurcaria amb un nou tram de via fins a Martorell.

Transport públic interior


Dins de la ciutat operen un total de catorze línies d'autobús. Actualment el servei el realitza l'empresa TMESA(Transports Municipals d'Egara). Les línies actualment vigents són:

  1. Sant Llorenç - Rambla d'Ègara - Hospital
  2. les Arenes - la Grípia - Rambla d'Ègara
  3. les Arenes - la Grípia - la Maurina
  4. Can Parellada - Ca n'Aurell
  5. Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'Ègara - Can Trias
  6. Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'Ègara - la Cogullada
  7. Nord - Sud (Pla del Bon Aire - Dr. Robert - Can Jofresa)
  8. Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'Ègara - Can Jofresa)
  9. Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'Ègara - Avingudes - Can Palet)
  10. les Fonts - Estació del Nord
  11. Can Gonteres - Rambla d'Ègara
  12. Can Palet de Vista Alegre - Rambla d'Ègara
  13. Mercadal setmanal de Martí l'Humà - Can Parellada
  14. Polígons industrials (les Fonts - Colom II - Can Parellada - Santa Margarida)

Vegeu també


Ajuntament de Terrassa
Castellers de Terrassa
Catedral de Terrassa
Minyons de Terrassa
Terrassa Futbol Club

Enllaços externs













This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Terrassa". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.