Arle: Guide

Arle (Arles en francès, Arle en occità) és un municipi de França, a la Provença, al departament de les Boques del Roine. El municipi inclou la comarca de la Camarga, el que el fa el més gran de França, amb 759 km^{2. Té uns 60.000 habitants.}

Història

Podria ser d’origen antiga Grècia|grec i haver-se dit abans Thelina vers el 600 aC. El 535 aC fou ocupada pels celtes sal·luvis que li van donar el nom d'Arelate. Els imperi Romà|romans van derrotar els sal·luvis i van conquerir la regió el 123 aC i va formar part de la Gàl·lia Narbonesa. El 104 aC s’hi va construir un canal fins la Mediterrània. Va fer costat a Juli Cèsar en la seva lluita contra Pompeu i Cèsar hi va construir alguns vaixells per al setge de Marsella, partidària de Pompeu. Victoriós, Cèsar va donar gran part del territori de Marsella a Arelate.

En temps d'August es va convertir en colònia romana amb veterans de la sisena legió (Legio VI Ferrata) que tenia allí la seva seu. Va portar el títol de Colònia Júlia Paterna Arelatensium Sextanorum. Fou una ciutat de certa importància i Constantí la va ampliar mitjançant la construcció d’una ciutat bessona a l’altra banda del riu (la ciutat primera era a la riba esquerra del Roine) i llavors es va dir Constantina.

En temps d'Honori fou la seu del prefecte de la Gàl·lia que incloïa també Hispània (395 aC) i durant el segle IV i segle V|V fou també la seu d’alguns emperadors durant les seves campanyes militars. Constantí el Gran va néixer a la ciutat i Constantí III Heracli|Constantí III es va proclamar emperador el 407 i va establir la capital a Arle el 408.

La ciutat va esdevenir cristiana al segle IV, primer afavorint l’arrianisme després abandonat. Fou seu d’un bisbat i després arquebisbat del que el primer titular fou sant Tròfim (225) i després sant Honori i sant Hilari (segle V). Dinou sínodes de bisbes es van celebrar a la ciutat entre ells el del 314 en què es va condemnar el donatisme i el del 353 en què es va pronunciar a favor de l'arrianisme. A l'edat mitjana el sínode de 1234 va condemnar els albigesos i el del 1263 va condemnar les doctrines de Joaquim de Fiore, un místic i monjo del segle XII.

Ocupada pels francs al segle VI, al segle VII va patir els atacs dels àrabs. El 855 fou la capital del regne d'Arle amb part de Borgonya i Provença. Els atacs àrabs van continuar i s’hi van afegir els normands. El 880, Ricard I de Borgonya|Ricard I va fundar el ducat de Borgonya i el 933 Hug d'Arles va donar el seu regne a Rodolf II de Borgonya|Rodolf II, que va ajuntar els dos regnes en un de sol anomenat regne d'Arle i que va existir fins el 1033 quan el títol va passar a l'emperador germànic i el regne de fet va deixar d’existir mentre els feudals governaven els seus petits territoris.

El Carles IV va cedir els drets del regne d'Arle al delfí de França i el regne va deixar d’existir inclòs com a títol. Arle va conservar però la condició de ciutat lliure fins el 1789.

El segle XIX hi va arribar el tren. El 21 de febrer de 1888 es va establir a la ciutat el pintor holandès Vincent van Gogh, on hi va pintar uns 300 quadres. El desembre de 1888 es va tallar l’orella a Arle, deixant la ciutat el maig de 1889 per ingressar a l'asil de Saint-Rémy-de-Provence.

Personatges famosos

A part de l'emperador Constantí, va néixer a la ciutat també el filòsof Favorí.
Un altre personatge famós de la ciutat fou el poeta Frederic Mistral, que va néixer a la rodalia. Jeanne Calment fou una de les dones més velles del món amb edat documentada, que va néixer a Arle i hi va morir amb gairebé 120 anys (1875-1994). També hi va néixer el futbolista Djibril Cissé.

Monuments

Es conserva un obelisc egipci, l’amfiteatre d'Arle|amfiteatre (més gran que el de Amfiteatre de Nimes|Nimes, però de menys qualitat), junt amb d'altres monuments romans menors i el cementiri anomenat Alyscamps. També cal destacar l’església de Sant Tròfim, que fou catedral, d’estil romànic, amb l’escultura del judici final a la seva porta, un dels millors exemples d’escultura romànica. Hi ha també un museu d’història antiga amb una col·lecció de sarcòfags romans.

A pocs quilòmetres es troba l'Abadia de Montmajor, un monestir benedictí del segle X.

Ciutats agermanades

Jerez de la Frontera, Espanya

Festes

Cada any s’hi celebra un festival de fotografia. La ciutat és seu de l’escola nacional de fotografia. A Arle es celebren actes similars a les curses de braus en què el brau és mort, amb un tancament previ als carrers a l'estil de l'"encierro de San Fermin".

This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Arle". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.