Bordeus: Guide

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès), és una ciutat portuària del Sud-oest de França, capital de la regió d'Aquitània i del departament de Gironda.

Geografia

És travessada pel riu Garona. Té un port accessible per als bucs, però la majoria es detenen més baix, a la Gironda, principalment en Verdon. Posseeix l'últim pont sobre el Garona, el pont d'Aquitània, més enllà, el riu i, més tard, la Gironda solament és franqueable mitjançant transbordadors.

Després d'un ràpid període de despoblament i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva àrea metropolitana s'està desenvolupant a un ritme ràpid, a causa d'una forta expansió urbanística. Aquesta expansió és deguda a que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.

Després d'haver abandonat un projecte de metro lleuger automàtic del tipus VAL (Vehicle Automàtic Lleuger), la ciutat es va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el 21 de desembre de 2003. Una de les seves particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques ja que els tramvies reben el subministrament elèctric des del sòl.

Demografia

Segons el cens de 1999, tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'àrea metropolitana. Al febrer de 2004, s'estimava una població d'uns 229.500 habitants a la ciutat.

Història

El primer nom de Bordeus fou Burdigala en l'època pre-romana. Etimològicament Burdigala va poder ser un nom basc-aquità: Burdi (ferro) i Gala (fosa), per tant podia significar fosa de ferro, designant així el lloc on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana. El nom va evolucionar en Bordigala, després en Bordale en euskera, després Bordèu en gascó i finalment Bordeaux en francès i Bordeus en català.

Va ser fundada en el segle III aC sota el nom de Burdigala pels Bituriges Vivisques, un poble gal de la regió de Bourges, dels que fou la capital. El primer emplaçament va estar situat en la desembocadura del Devèze, un afluent del Garona. El naixement de la ciutat no està associat a les qualitats del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents.

Sota els romans fou un centre comercial. Ausoni (segle IV) era nascut a la ciutat i va escriure sobre ella un poema titulat Ordo Nobilium Urbium. Esmenta una font anomenada Divona que preveia d'aigua a la ciutat. Un aqüeducte subterrani també li portava aigua.
Tètric, governador d'Aquitània, fou proclamat emperador a la ciutat. Fou la capital de la província Aquitània Secunda (Metròpolis Civitas Burdegalensium). Fou ocupada pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou després possessió dels francs amb els que va sorgir el ducat d'Aquitània.

Es conserva d'aquesta època l'amfiteatre (conegut com les Arènes o Palais Gallien). Un temple que es conservava va ser demolit durant el regnat de Lluís XVI de França

Va ser saquejada per les tropes d'Abdul Rahman Al Ghafiqi en 732, després d'haver derrotat al duc Eudes.

Fou un comtat del ducat d'Aquitània. Vegeu Comtat de Bordeus.

Del segle XII al segle XV|XV va ser feu d'un rei anglès. El segle XVIII va ser la seva època daurada, a causa del comerç amb les Índies orientals. Els hotels dels molls procedeixen d'aquest període. Durant la Primera Guerra Mundial el govern francès es va retirar a aquesta ciutat.

Viticultura

La regió de Bordeus és llar dels més prestigiosos productors de vi del món. Existeixen al voltant de 14.000 productors de vi, 117.514 hectàrees de vinyers, 400 comerciants i un volum de negoci de 14.500 milions d'euros.

Enllaços externs