Tolosa (en ; en francès Toulouse), també coneguda com a Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat del sud-oest de [[França, capital del departament de l'Alta Garona i de la regió del Migdia-Pirineus. El 2004 tenia una població de 431.700 habitants (els anomenats tolosans) en una superfície municipal de 118,3 km2, i de més d'un milió d'habitants a l'aglomeració urbana; per la seva població, és el quart municipi de França, després de París, Marsella i Lió, i la 41a. aglomeració urbana de la Unió Europea.

Travessada per la Garona i situada a mig camí entre l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, és anomenada la Ciutat Rosa pel color que domina als edificis antics, fets de maó vist. És la capital de la indústria aeroespacial europea, ja que s'hi troben les oficines centrals de la companyia Airbus.

Tolosa està agermanada amb les ciutats d'Atlanta (Estats Units), Chongqing (Xina), Tel Aviv (Israel), Kíev (Ucraïna), Bolonya (Itàlia) i Elx (País Valencià).

Història

Tolosa fa la seva aparició al Roma als segle II|segles II i segle III|III, sent la quarta ciutat de l'imperi a l'Occident, el centre del regne Visigot al segle V; i al segle VI, la trobem sota l'autoritat reial de Clovis.

La regió produïa or i plata usats en cultes druïdes|druídics que es van acumular en temples i magatzems sagrats. Però d’altres pensen que l’or procedia de l’expedició dels gals a Grècia on, sota la direcció de Brenno, van saquejar Delfos (vegeu Galàcia). Els Tolosats o Tolosans eren una divisió dels Tectòsages que vivien a l'orient dels aquitans. La ciutat de Fines, entre Tolosa i Carcaso, marcava el límit del territori tolosà a l'est i el territori de Roma a la Gàl·lia.

El 106 aC, Dió Casi, l’esmenta com a ciutat aliada de Roma i per aquest temps els teutons i els címbris van entrar al país i per por o per força els Tectòsages s'hi van aliar. Aquest fet va donar el pretext al cònsol Q. Servilius Caepio per atacar la ciutat, saquejant-la i robant-li els tresors; el saqueig dels temples fou venjat pels címbris, que en una batalla van destruir l’exèrcit de Caepio. El tresor mai va arribar a Roma, i es possible que fos el mateix Caepio el que se l'apropiés.

La ciutat era llavors un important centre administratiu i militar de la província Narbonesa. Els romans, com en altres grans ciutats, hi van edificar un aqüeducte molt important que concedia proporcionalment a cada habitant tanta aigua com avui. La majoria dels vestigis d'aquest aqüeducte han estat destruïts.

Tolosa s’esmenta des del temps de Cèsar que deia que a prop de Tolosa hi vivien els Santons, i va impedir als helvètis d’emigrar a aquest territori. També diu que els Nitiobriges i els Petrocoris vivien entre els Santons i el Tolosats.

Quant P. Crassus va envair Aquitània va reclutar gent a Tolosa. L’any 52 els gals revoltats van dominat la ciutat però Cèsar hi va establir una guarnició. Plini l’esmenta com a ciutat de dret llatí de la Província Narbonesa i Ptolomeu diu que era una colònia (cal pensar que colònia llatina). La ciutat estava emmurallada al final de l'imperi.

Més endavant va ser la capital del Regne visigot de Tolosa|regne dels visigots al segle V; després, del regne francs|franc d'Aquitània, i al segle IX, del Comtat de Tolosa.

És al segle IX que Tolosa coneix verdaderament les seves primeres hores de glòria gràcies als Ramons, comtes hereditaris que donaran a Tolosa una de les institucions més cèlebres: un capítol d'administradors, els Capitols, amb 12 representants escollits amb les corporacions des de 1141.

En aquesta regió d'Occitània es va desenvolupar una nova concepció del cristianisme, que no estava d'acord amb els postulats de Roma. Els seguidors d'aquesta heretgia, els càtars, foren perseguits i exterminats en massa. La conseqüència final d'aquesta guerra de religió fou la pèrdua de tot l'immens comtat de Tolosa, que va passar a les mans del rei de França el 1271. Aquesta va ser la major passa endavant cap a la construcció de França com a estat unitari.

Tolosa va ser el lloc de creació dels Jocs Florals: el 1323 s'hi va fundar la Sobregaia Companyia dels Set Trobadors de Tolosa. L'Acadèmia dels Jocs Florals encara està en actiu, per la qual cosa Tolosa és sovint considerada la capital de la cultura occitana. Precisament la tradicional creu occitana ha estat adoptada com a símbol de Tolosa i de la regió del Migdia-Pirineus.

Durant el Renaixement (fi del segle XV, i segle XVI|XVI), Tolosa de Llenguadoc va conèixer un període de gran prosperitat, gràcies a la indústria del pastel.

Dos símbols de la ciutat, el Pont Nou i el Canal del Migdia, són realitzats respectivament el 1632 i el 1682.

El Capitol va ser construït al segle XVIII. El 1762, té lloc l'assumpte Calas: el cas d'un protestant injustament condemnat provoca una cèlebre intervenció de Voltaire.

El 1814, la batalla de Tolosa de Llenguadoc oposa els anglo-espagnols de Wellington als francesos del mariscal napoleònic Soult, que encara que aconseguint resistir són obligats de retirar-se.

En els anys 1920, Tolosa de Llenguadoc va ser la ciutat dels pioners de l'aviació, sota la impulsió de Pierre-Georges Latécoère, que va instaurar relacions amb Casablanca i Dakar. El 1927, va ser creat l'Aeropostal, amb figures com Antoine de Saint-Exupéry i Jean Mermoz.

Al segle XX, Tolosa va tenir la fortuna de no ser escenari de combats durant la Segona Guerra Mundial. Al començament de la dècada de 1960, van establir-se a la ciutat un bon nombre de repatriats d'Algèria (els pieds-noirs), que van contribuir a un fort augment de la població, que va passar de 269.000 habitants el 1954 a 380.000 el 1968.

Com un dels fets recents cal destacar l'explosió de la fàbrica AZF de productes químics, al sud de la ciutat, el 21 de setembre del 2001, que va provocar 30 morts, uns 2.500 ferits i una davallada notable de l'activitat d'aquest sector.

Tolosa avui

Tot i haver estat una de les metròpolis rellevants de l'Europa occidental, Tolosa va quedar relegada a una ciutat d'importància estrictament regional als segles segle XVIII|XVIII i segle XIX|XIX, ja que la Revolució Industrial hi va passar de llarg. Al segle XX, la ubicació per part del govern central francès de les indústries militar i aeroespacial a Tolosa, sectors clau de l'activitat econòmica, han fet desvetllar la ciutat de nou. En un irònic gir de la història, el que ha estat la tendència general de Tolosa ha esdevingut el seu millor avantatge: sense Revolució Industrial la conseqüència havia de ser la fallida econòmica de la ciutat, però alhora ha estalviat als tolosans els danys ambientals i la dolorosa reestructuració socioeconòmica que afecten tantes ciutats industrials d'Europa.

Beneficiant-se del seu estatus com a capital de la indústria aeroespacial europea, igual com de l'afluència de gent vinguda des dels cinturons industrials fins a l'assolellat sud d'Europa, l'àrea metropolitana de Tolosa ha doblat la seva població entre el 1960 i el 2000 (període en què la població de França va augmentar només un 30%). Amb bones perspectives per a les indústria aeroespacial i biotecnològica, cal esperar que l'increment continuï en un futur proper. Tolosa, doncs, va recuperant de mica en mica la seva importància passada com a metròpoli europea, però ha d'encarar reptes creixents: com afrontar un augment de població tan ràpid i com posar el dia les infraestructures de transport i habitatge, en resum, com reinventar la ciutat del segle XXI.

Comunitat d'Aglomeració de la Gran Tolosa

La Comunitat d'Aglomeració de la Gran Tolosa (Communauté d'agglomération du Grand Toulouse) es va crear en 2001 per a millorar la coordinació en afers econòmics, de transports i d'infraestructures amb la ciutat de Tolosa i tota la major part de la seua àrea metropolitana més pròxima. Aquesta comunitat succeeix a l'anterior districte, que es va crear en 1992, amb menys poders que l'actual consell. La comunitat ajunta la ciutat de Tolosa amb 25 municipis, cobrint una àrea de 380 km² i una població de 583.229 habitants (cens de 1999), on el 67% d'aquests viu a Tolosa. Segons estimacions del febrer de 2004, la població total de la Comunitat d'Aglomeració de la Gran Tolosa va ser 651.209 habitatnts, on el 61% d'aquests viu a Tolosa. A causa de feus polítics locals, la Comunitat d'Aglomeració només té el 61% de la població de l'àrea metropolitana, els altres municipis van rebujar unir-s'hi.

Monuments i llocs d'interès

Edificis religiosos

la Basílica de Sant Serni de Tolosa|basílica de Sant Serni,
l'església dels Jacobins de Tolosa|església dels Jacobins i el seu claustre,
la catedral de Sant Esteve de Tolosa|catedral de Sant Esteve,
l'església Notre-Dame du Taur amb el seu campanar-mur,
la basílica de la Dorada,
la torreta de les Ursulines.

Edificis civils

el Capitoli de Tolosa|Capitoli (o Ajuntament) –amb façana neoclàssica i una torre renaixentista exempta–,
l'Hotel d'Assézat i
l'Hotel de Bernuy.

Museus

el museu dels Agustins de Tolosa|museu dels Agustins,
el museu de Sant Ramon de Tolosa|museu de Sant Ramon

Indústria

Col·legis i universitats

Transports

A Blanhac (en francès Blagnac) es troba l'Aeroport de Tolosa.

Enllaços externs