Cremona: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 59 - 99 Hotel Ibis Cremona
 L´Hotel Ibis Cremona es troba al barri sud de la ciutat, a 2 km de la sortida de Cremona de l´autopista A21. S´ofereixen aperitius l… MoreEUR 48 - 100 Locanda Del Carrobbio
 Surrounded by green fields in the Lombardy countryside, Locanda Del Carrobbio is a traditional farmhouse, 10 minutes´ drive from Cremona centre.… MoreEUR 55 - 99 Hotel Hermes
 Hotel Hermes is 200 metres from the Cremona exit of the A21 Motorway. It offers free parking and air-conditioned rooms, with private bathroom and TV w… MoreEUR 60 - 120 Hotel Astoria
 The Astoria Hotel is a comfortable and quiet establishment very close to Piazza del Duomo, in the historic heart of Cremona, the city of music and art… MoreEUR 89 - 240 Cremona Hotels Dellearti Design
 El Dellearti és un hotel de disseny situat al centre històric de Cremona, a 50 metres del Torrazzo. Les habitacions disposen de TV per satèl·lit i… MoreEUR 52 - 179 Cremona Hotels Impero
 Hotel Impero is set in the medieval heart of Cremona, 50 metres from Piazza del Duomo. The elegant rooms offer free Sky TV, Wi-Fi access, and a great … MoreEUR 49 - 110 Albergo Visconti
 Albergo Visconti is a 5-minute drive from Cremona city centre, near the A21 Motorway and Maggiore Hospital. Rooms are spacious and feature internation… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cremona: Guide
Cremona es una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que te uns cent mil habitants.
Història
Fou una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina a la riba esquerra del Po a uns 10 km de la confluència amb el riu Adda. Va pertànyer als Cenomans però potser abans va pertànyer als Ínsubres. Els romans van fundar una colònia en aquest lloc després de la guerra amb els gals acabada el 225 aC, juntament amb un altra a Placentia (a l'esquerra i dreta del riu Po), vers el 219 aC. Poc després va arribar Anníbal i els bois i Ínsubres li van donar suport i els colons en foren expulsats cap a Mutina, però no se sap que les dues colònies foren ocupades perquè l'any següent els romans les feien servir com a base després de la batalla de Trèbia. Durant tota la segona guerra púnica la colònia va romandre lleial a Roma i fou una de les que va fornir els subministraments i homes demanats. La regió fou assolada pels gals i cap el fi de la guerra la ciutat fou assetjada pels gals i cartaginesos dirigits per Hamilcar, que ja havia ocupat i destruït Placentia. La ciutat va resistir fins a l'arribada del pretor L. Furius que va rebutjar als assetjants després de derrotar-los en una gran batalla sota les muralles de la ciutat (200 aC).
El 190 aC s'hi van enviar nous colons (unes sis mil famílies entre Cremona i Placentia). Des llavors la colònia no va protagonitzar cap esdeveniment rellevant i només va destacar la seva prosperitat. La ciutat fou una de les mes grans del nord d'Itàlia.
Després de la mort de Juli Cèsar, Cremona es va decantar per Brut, i el seu territori fou confiscat i assignat als veterans per Octavi, com li va passar a Mantua (Mutina). Tot i així la ciutat no va decaure i durant l'imperi va continuar essent una ciutat activa i important fins que el 69 fou centre del enfrontament entre Vitel·li i Otó. Els generals de Vitel·li la van ocupar. Cecina, lloctinent de Vitel·li, fou rebutjat de Placentia i s'hi va establir i la primera batalla de Bedriacum fou lliurada entre Cremona i Bedriacum. Cecina va celebrar la seva victòria amb uns jocs de gladiadors a Cremona en el que Vitel·li fou present; pocs mesos després la ciutat fou el quarter de Vitel·li contra Antoninus Primus, general de Vespasià; derrotats a la segona batalla de Bedriacum es van parapetar a la ciutat i Antoninus la va assaltar i Cecina va haver de capitular i la ciutat fou saquejada i cremada. Vespasìa va patrocinar la reconstrucció de la ciutat per intentar recuperar el suport a la regió, i va conservar el seu rang colonial, però ja no va ser important com abans.
Va subsistir tot l'imperi, i era una posició militar estratègica. El 476 va quedar en mans d'Odoacre i els hèruls i el 491 va passar als ostrogots.
El 605 aC fou ocupada i destruïda pel rei llombard Agilulf. Es va recuperar precàriament. Sota govern dels bisbes de la ciutat fins el 1098, en aquest any es va constituir en república i fou escenari de la lluita entre güelfs i gibelins. Des prop el 1300 fou dominada pels Cavalcavo o Cavacalbò, amb breus senyories d'altres cases, especialment els Correggio i els Bonacolsi. Va passar a Milà el 1334 i a Venècia el 1449. França la va ocupar amb el Milanesat del 1509 al 1512 i va tornar a fer part del ducat de Milà breument (1512-1514), recuperant-la França el 1514 fins que el 1522 fou ocupada pels imperials (espanyols) i incorporada al govern del Milanesat el 1524.
Part del regne Llombard-Venecià creat el 1815 pel Congres de Viena, va pasar amb aquest regne al Regne de Sardenya o Piemont (Itàlia).
Bisbes
Gualfred 816-818
Obert Pallavicini (senyor a Cremona i Brèscia) 1252-1266
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Cremona". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
Otó 818-821
vacant 821-823
Simpert 823-827
Desconegut 827-840
Pancoard 840-842
Desconegut 842-851
Benet 851-878
vacant 878-880
Landó 880-891
Desconegut 891-913
Gualbert 913
Joan 913-924
Darimbert 924-961
Liutprand 962-972
Olderic 973-1004
Landolf 1004-1030
Hubald 1031-1073
Arnulf 1074-1078
Desconegut 1078-1087
Husbert 1087-1095
Gualteri 1096- 1098
República 1098 -1117
Hug 1117-1118
Hubert 1118-1120
República 1120-1252 Senyoria
Buoso da Dovara, cap dels gibelins de Cremona, senyor 1266-1275
podestas 1275-1307
Guillem Cavalcabò, senyor 1307-1311 (podestà des el 1299)
Ocupació imperial 1311-1312
Gibert da Correggio 1312-1313
Robert de Nàpols (rei 1309-1343) 1313-1315
Giacomo Cavalcabò 1315-1316
Gibert da Correggio (segona vegada) 1316
Rinaldo Bonacolsi 1316-1317
Giacomo Cavalcabò (segona vegada) 1317-1318 i 1319
Podestas 1318/1319-1328
Ocupació imperial 1328-1333
A Milà 1334 1334-1402
Ugolino Cavalcabò 1403-1404 d. 1406
Carles Cavalcabò 1404-1406
Gabrino Fondulo 1406-1420
A Milà 1420-1449
A Venècia 1449-1509
A França 1509-1512
A Milà 1512-1514
A França 1514-1522
Al Imperi 1522-1524
A Milà 1524