|
EUR 65 - 125 Hotel Vittoria
Set in an elegant palace of the 14th century, with a fascinating Liberty hall, Hotel Vittoria offers hospitality and courtesy since 1861.
Hotel Vitto… MoreEUR 105 - 280 Relais Villa Abbondanzi
With a tranquil, idyllic location in the heart of a beautiful park, this luxurious 4-star superior hotel has superb relaxation facilities and is ideal… MoreEUR 49 - 150 Hotel Polo Della Ceramica
Hotel Polo Della Ceramica is 500 metres from the Faenza exit of the A14 motorway. It offers free parking, large rooms with free Wi-Fi, and free shuttl… MoreEUR 42 - 130 Hotel Cavallino
The Cavallino is a resort offering hotel and restaurant service in the typically Romagna-region town of Faenza, combining modern comforts and traditio… MoreEUR 59 - 216 Classhotel Faenza
ClassHotel Faenza is a 3 star hotel offering the most modern facilities. The Hotel, just 3 km away from the town center offers 69 comfortable rooms, n… MoreEUR 68 - 176 Agriturismo Trerè
Agriturismo Trerè is a working farm on the hills of Faenza, surrounded by extensive gardens and vineyards. It offers free parking, an outdoor swimmin… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els seus monuments mes destacat son el Palazzo Comunale (ajuntament, del segle XIII però reconstruït) la catedral (projecte de Giuliano de Maiano, començada el 1474) amb la façana inacabada, i el famós Museu de la ceràmica.
L'industria de la ceràmica, molt lligada a la ciutat, va tenir el seu millor moment el segle XV i la paraula favèntia va quedar associada a ella com a sinònim de ceràmica. La ceràmica rep el nom de faiança
Favèntia (llatí Faventia) fou una ciutat de la Gàl·lia Cispadana a la via Emília a uns 15 km de Forum Cornelii (Imola) i de Forum Livii (Forli)
Fou una ciutat de províncies fundada probablement pels romans vers el 180 aC, de la qual rarament apareixen noticies. El 82 aC hi foren derrotats Carbó i Norbà, partidaris de Gai Mari, per Quint Cecili Metel, general de Sul·la. Tenia rang municipal i va continuar existint durant tot l'Imperi; el cultiu principal era la vinya i era el districte que mes vi produïa d'Itàlia. Plini l'esmenta per les seves manufactures de lli excel·lent i Sili Itàlic esmenta que tenia molts pins.
Al final del segle V va passar als ostrogots als que fou arrabassada pels bizantins que la van incloure en la Pentàpolis bizantina, però no van tardar a perdre la regió davant els llombards. El 756 els llombards foren derrotats pel franc Pipí que els va obligar a cedir el territori al Papa. Des llavors fou administrada pels bisbes de la ciutat, però al segle XI es va afermar el poder del comú com en altres ciutats italianes, i el comú va assolir el poder polític al segle XII, elegint per primer cop cònsols el 1141 i podestà el 1155. La ciutat fou gibel·lina fins el 1178 en que va canviar de política i es va adherir a la Lliga llombarda, i les divisions entre els dos partits (segle XIII en que fou gibel·lina del 1250 al 1279 del 1279 al 1280 i el 1282, o bé va estar sota ocupació imperial del 1241 al 1248) van afavorir la presa del poder per Maghinardo Pafano el , que va ocupar els càrrecs de podestà i capità del poble i directa o indirectament va controlar la ciutat i la regió per uns quants anys. El 1291 van tornar al poder els gibel·lins i el 1302 la ciutat va reconèixer la sobirania del Papa.
El sistema de govern amb un poder sobirà allunyat va donar pas al començament del segle XIV a la senyoria dels caps guelfs (vers 1313/1319), dirigits per la família dels Manfredi durant casi dos-cents anys, plens d'intrigues, complots i guerres, però en el que els Manfredi foren uns mecenes de les arts que van afavorir el desenvolupament artístic de la ciutat. Del 1328 al 1339 el Papa va tornar a dominar la ciutat però els Manfredi van assumir el poder el 1339 i fins el 1356 en que tornà al Papa gracies primer al cardenal Albornoz i després a la companyia de mercenaris britànics de Giovanni Acuto (John Hawkwood) que el 1376 va rebre la senyoria però no la va poder mantenir en front de Nicolau d'Este que va ocupar la ciutat el 1377 i varen tornar els Manfredi que des llavors van governar la ciutat fins el 1404 quant una revolta va donar el poder al Papa, pero aquest la va retornar a Joangaleàs I Manfredi el 1410. En aquesta anys es va construir el Palazzo del Popolo, es va iniciar la construcció de la Rocca (1371) i del Duomo (1474) i es va refer la muralla. El 1424 fou ocupada per Felip Maria Visconti de Milà que la va renunciar el 1426 i van tornar els Manfredi. A la mort de Galeot Manfredi, assassinat per gelosia per la seva muller Francesca Bentivoglio, i del seu fill Astorgi III Manfredi a Roma (on era presoner del Papa) la ciutat fou ocupada per Cèsar Borja el 1501.
Caigut el duc la ciutat va estar subjecte per sis anys a Venècia per tornar aviat a l'Església, que la va conservar fins al final del segle XVIII. Ocupada pels francesos el juny de 1796 i el febrer del 1797, va passar a la república Cisalpina de la que fou capital, quedant després integrada en el Regne napoleònic d'Itàlia, per tornar als estats Pontificis el 1815 conforme a les decisions del Congres de Viena. El 1859 fou ocupada pels sards i passà a formar part del Regne d'Itàlia el 1860.
El 1908 va celebrar la Esposizione Torricelliana, que fou visitada per milers de persona inclòs el rei, en la que es celebrava el tercer centenari del naixement d' Evangelista Torricelli, inventor del baròmetre, i que va reunir a la sala del convent de San Maglorio els productes ceràmics dels que la ciutat era capdavantera, i d'altres llocs d'Europa, així com antics exemplars procedents de col·leccions privades. Aquesta exposició fou el punt de partida del Museu de la ceràmica avui famós en tot el mon.
Va patir seriosos bombardejos aliats el 1944.
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Faenza". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.