Florència: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 90 - 290 De Rose Palace Hotel
 Este hotel ha sido instalado en una antigua mansión florentian en el corazón del lungarno, es elegante en sus equipamientos y en su sobriedad, donde… MoreEUR 140 - 400 Palazzo Alfani - Residenza d'Epoca
 This historic hotel is located the heart of Florence, close to the Duomo “Cathedral” and directly opposite the Accademia Gallery, which houses the… MoreEUR 150 - 390 Granduomo
 An elegant, 18th-century Florentine home, the hotel was beautifully restored in 2007, maintaining the original architectural style, to offer all moder… MoreEUR 59 - 155 Hotel Nuova Italia
 Located between the Duomo and the train station, the hotel is ideally positioned to visit the city’s museums, Congress Palace, Fair site, historic m… MoreEUR 190 - 750 All Suites Palazzo Magnani Feroni
 ONLY SUITES AND ONLY 12 IN THE HEART OF THE OLD FLORENCE...
The Palace offers individual suites, Deluxe, Executive, Junior and Standard, that are the … MoreEUR 58 - 1,449 B&B Il Marzocco
 The hotel is conveniently located in between Florence's Congress Centre and the S.M. Novella Station, and just a few steps from the most important fai… MoreEUR 180 - 350 Residence Hilda
 ¡12 habitaciones modernas apenas 250 m de ausente de la Catedral, en un área peatonal reservada con el acceso del coche, toda para los niños, no ig… MoreEUR 96 - 192 Hotel David
 Una elegante mansión de fines del siglo XIX rodeada de verde, a pocos minutos de Ponte Vecchio y de la iglesia Santa Croce. El Hotel David recibe a s… MoreEUR 70 - 130 Relais Cardinal Leopoldo B&B
 El Relais Cardinal Leopoldo B&B es un edificio de principios del s. XX situado en una colina junto a Porta Romana, en una zona tranquila y verde a só… MoreEUR 110 - 210 MSNSuites Panella
 This ancient building, dating back to the fifteenth century, is located on one of the oldest streets in the historic centre and offers all the charm o… MoreEUR 100 - 330 Residence Michelangiolo
 El Residence Michelangiolo le da la bienvenida a una villa de 1917 completamente reformada pero que ha manteniendo a su vez la elegancia de entonces.
… MoreEUR 89 - 252 Hilton Garden Inn Florence Novoli
 The hotel is strategically set in a charming park in the New City, the northern part of Florence, encompassing the new University, the Justice Court a… MoreEUR 90 - 350 Cosmopolitan Hotel
 This recently-opened hotel aims to satisfy the expectations of modern, cosmopolitan guests, seeking a comfortable, elegant haven for business or pleas… MoreEUR 135 - 520 Hotel Santa Maria Novella
 Una prestigiosa ubicación, un refinado confort, la tradición de la hospitalidad florentina y su cultura artística son los ingredientes que le confi… MoreEUR 21 - 350 San Gallo Palace
 El hotel de 4 estrellas San Gallo Palace, está en el centro de Florencia. Situado en la Piazza della Libertá, una de las zonas más significativas d… MoreEUR 69 - 150 I Parigi Corbinelli - Residenza d'Epoca
 This hotel is strategically situated at the city gates, amidst the typical Florentine hills, where the streets of Florence dwindle away and Tuscany be… MoreEUR 80 - 220 Hotel Privilege
 El Hotel Privilege se encuentra ubicado en un edificio del siglo XVIII en la ribera derecha del río Arno, a pocos pasos de la Piazza della Santa Croc… MoreEUR 74 - 230 Quadra Key Residence
 Boasting an enviable position just outside the historical centre of Florence, and in proximity to excellent transport links, this hotel is ideal for t… MoreEUR 151 - 949 Villa La Vedetta
 Este exclusivo hotel de lujo, antigua villa neorrenacentista, se encuentra a pocos pasos del Ponte Vecchio. Este puente, importante icono medieval, cr… MoreEUR 84 - 400 Starhotels Tuscany
 Located north of Florence, in the modern commercial area of Novoli, this well-styled, modern hotel is a few minutes from Firenze Peretola Airport.
Re… MoreEUR 120 - 320 Relais Piazza Signoria
EUR 74 - 349 Hotel Collodi
 Los clientes de este pequeño y encantador hotel situado en el casco antiguo a apenas 5 min de la estación de ferrocarril y del Duomo, elogian la lim… MoreEUR 135 - 380 Hotel Berchielli
 Estamos en Florencia: la tradición, la cultura... todo está en el Hotel berchielli, con sus ambientes refinados, y bien situado en el centro histór… MoreEUR 130 - 310 MSNSuites Casa del Garbo
 La Casa del Garbo se encuentra en el centro de Florencia, y forma parte del conjunto arquitectónico de la histórica Piazza della Signoria, frente al… MoreEUR 75 - 280 Hotel Silla
 El Hotel Silla se encuentra ubicado en la ribera izquierda del río Arno, a pocos minutos a pie de los principales puntos de interés turístico y de … More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Florència: Guide
Florència (en italià Firenze) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Florència|província homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península itàlica.
La seva població és de 352.227 habitants (gentilici: florentins, florentines), que juntament amb les localitats que l'envolten arriben a fer una aglomeració al voltant del mig milió d'habitants.
Florència és considerada com el bressol del Renaixement i destaca per la seva riquesa arquitectònica i els seus museus. El domini de la ciutat per part de la família dels Mèdici és fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat a la història de l'art.
Administrativament, Florencia es divideix en cinc districtes (quartieri): 1-Centro Storico, 2-Campo di Marte, 3-Gavinana-Galluzzo, 4-Isolotto-Legnaia i 5-Rifredi-Le Piagge.
El batlle de la ciutat és Leonardo Domenici.
Patró de la ciutat: Sant Joan Baptista (24 de juny).
La A.C.F. Fiorentina|Fiorentina és l'equip de futbol més important de la ciutat, i ha militat durant moltes temporades a la Sèrie A del Lliga italiana de futbol|Calcio.
Situació geogràfica
Latitud: 43º47' nord
Longitud: 11º15' est
Florència, a 50 metres d'altitud, es troba a la zona de contacte entre la serralada dels Apenins i la plana aturonada de la Toscana, a uns setanta quilòmetres de la costa del mar Lígur.
La ciutat es troba en el camí que uneix la plana Padània|padana, principal pol econòmic d'Itàlia (Milà (Itàlia)|Milà, Torí, Bolonya, etc), amb la capital del país (Roma).
El riu Arno travessa Florència en el seu sector meridional.
Florència i el Renaixement
El desenvolupament literari, artístic i científic que es va esdevenir a Florència als segles segle XIV|XIV-segle XVI|XVI va tenir com a motor principal l'amor pels diners per part dels florentins i la seva ànsia d'ostentació de la riquesa.
Afegit a això, la crisi de l'Església Catòlica (especialment la controvèrsia sobre el Papat d'Avinyó a França i el Gran Cisma), juntament amb els efectes desastrosos de la pesta negra, va comportar una revisió crítica dels valors medievals que va donar com a resultat una revaloració dels valors de l'antiguitat clàssica. Florència es va beneficiar tant materialment com culturalment d'aquest gran canvi social.
Història
La història coneguda de Florència comença l'any 59 aC, amb la fundació d'un poblat("Florentia") per part d'exsoldats romans que van formar una colònia (probablement ja iniciada en temps de Sul·la) que era renovada pels triumvirs després de la mort de Juli Cèsar. Després de la segona colonització va prosperar ràpidament. Durant el regat de Tiberi havia perdut el rang de colònia i era municipi. Plini esmenta la ciutat com a municipi. Les inscripcions permeten assegurar que va mantenir aquest rang durant tot l'imperi. Es conserven les restes de l'amfiteatre, l'únic edifici del període romà, prop de l'església de la Santa Creu.
Seu d'una diòcesi a partir del segle IV, la ciutat va passar per diversos períodes de dominació Bizantins|bizantina, Ostrogots|ostrogoda, Llombards|llombarda i Francs|franca, durant els quals la població de vegades va baixar fins al miler escàs de persones.
A partir del segle X la ciutat es va desenvolupar, i des del 1115 va passar a tenir un Ajuntament autònom. Al segle XIII es va dividir pràcticament en dues meitats a causa de la lluita intestina entre els gibel·lins, partidaris de l'emperador Imperi Romanogermànic|germànic, i els güelfs, que anaven a favor del Papat romà. Aquests darrers van resultar els vencedors, i es van dividir internament en "blancs" i "negres".
La conflictivitat política interna no va impedir a la ciutat de desenvolupar-se fins a esdevenir una de les més poderoses i pròsperes d'Europa, ajudada per la seva pròpra moneda d'or, el florí (introduït l'any 1252), per l'eclipse de la seva rival Pisa (derrotada per Gènova el 1284 i conquerida per Florència el 1406), i per la seva potència mercantil com a resultat d'una constitució antiaristocràtica (1293).
D'una població estimada de 80.000 persones abans de la Pesta Negra del 1348, 25.000 treballaven en la indústria de la llana. El 1345, Florència va ser l'escenari d'un intent de vaga per part dels ciompi o treballadors de la llana, que el 1378 van organitzar una breu revolta contra el domini oligàrquic de la ciutat. Després de la repressió, la ciutat va caure sota el domini de la família Albizi (1382-1434), acèrrims enemics però alhora precursors dels Mèdici.
El primer període del domini dels Mèdici va acabar amb la tornada d'un govern republicà, influït pels ensenyaments del prior dominicà radical Girolamo Savonarola (que va ser ajusticiat el 1498 i que abans de morir va deixar un tractat sobre el govern de Florència), en les paraules del qual es retroben sovint antics arguments que seran objecte de controvèrsies religioses dels segles següents.
Un altre personatge d'agudesa inusual fou Maquiavel, les indicacions del qual per al govern de Florència per part d'una figura forta són llegides sovint com una legitimització de les tortuositats i fins i tot dels abusos dels polítics. Els florentins van fer fora els Mèdici per segona vegada i van reestabilir una república el 16 de maig de 1527.
Havent tornat al govern dues vegades més, bé amb el suport de l'Emperador o bé del Papa, els Mèdici van esdevenir el 1537 duc|ducs hereditaris de Florència, i el 1569 gran duc|grans ducs de Toscana, on van regnar dos segles.
L'extinció de la dinastia dels Mèdici i l'ascensió el 1737 de Francis Stephen, duc de Lorena i marit de Maria Teresa d'Àustria, va comportar la inclusió de la Toscana en els territoris de la corona Àustria|austríaca. El regnat de la dinastia austriaca es va acabar quant el 27 de març de 1799 fou ocupada per França i el gran duc Ferran III va fugir; es va establir a la ciutat un govern provisional d'una república d'Etrúria que va durar poc, i va acabar amb el retorn del gran duc el 7 de juliol de 1799.
Amb el retorn dels francesos, el 3 d'agost de 1801 Napoleó va crear el regne d'Etrúria per Lluís I de Borbó-Parma, amb capital a Florència. Des el 1803 va governar el regne Maria Lluïsa en nom del seu fill Carles Lluís II, i aquesta regent va prendre decisions que no van agradar al emperador, que va annexionar el regne a França el 10 de desembre 1807. El 1808 es van crear tres departaments: Arno, Mediterrània i Ombrone i Florència va quedar dins el primer.
El 1 de febrer de 1814 Florència fou ocupada pels napolitans fins que fou restaurat el gran duc Ferran III el 27 d'abril de 1814.
El 28 d'abril de 1859 un govern provisional es va fer amb el poder, va forçar la fugida del gran duc Leopold II que es va exiliar. El cap del govern, Ubaldino Peruzzi, va oferir la dictadura al rei de Sardenya que va acceptar el 10 de maig de 1859 i va nomenar un comissari reial a Florència (el comte Carlo Boncompagni di Mombello). La corona al exili va passar a Ferran IV el 21 de juliol de 1859, però fou declarat deposat el 16 d'agost de 1859 pel nou cap del govern provisional, baró Bettino Ricasoli.
El 3 de desembre de 1859 Toscana, Mòdena, Parma i Piacenza van formar les Províncies unides d'Itàlia central amb capital a Florència, i amb un govern presidit per el comte Carlo Boncompagni di Mombello, i el príncep Eugeni Manel de Savoia-Carignan, príncep de Carignan, com a cap d'estat, que va durar fins el 22 de març de 1860 quant les províncies unides foren declarades annexionades al Regne de Sardenya, amb una amplia autonomia, assolint el príncep Eugeni el càrrec de lloctinent reial i el baró Bettino Ricasoli el de governador general amb seu a la ciutat. Aquesta situació va durar fins el 9 d'octubre de 1861 quant l'autonomia fou abolida i el territori difuminat dins el regne de Sardenya o Itàlia on Florència va ser capital d'una província.
Florència va prendre el lloc de Torí com a capital d'Itàlia el 1865 i va ostatjar el primer parlament de la nació, però la capital va passar a Roma sis anys després, quan aquesta fou annexada al regne. Al segle XIX la població de Florència es va doblar, i es va triplicar al segle XX amb el creixement del turisme, del comerç, dels serveis financers i de la indústria. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fou ocupada durant un any pels alemanys|Alemanya (1943-1944). El novembre de 1966, una bona part del centre urbà va patir la gran riuada de l'Arno, que va danyar molts tresors artístics.
Una visita a la ciutat
Al cor de la ciutat es troba la font de Neptú (Fontana di Nettuno), una obra mestra de l'escultura marbre|marmòria situada a l'embocadura d'un aqüeducte romà encara en funcionament.
El riu Arno, que passa enmig de la part vella de la ciutat, ocupa un lloc tan rellevant en la història florentina com la gent que hi viu. Històricament, la població local té una relació d'amor-odi amb l'Arno, el qual ha portat alternativament els avantatges del comerç i els desastres de les riuades. Molts dels ponts de l'Arno van ser construïts pels romans. Un dels ponts, en concret, és únic: el Ponte Vecchio, característic per la multitud de botiguetes que s'hi construïren al damunt. Realitzat per primera vegada pels etruscos en temps molt reculats, aquest pont és l'únic de la ciutat que va restar indemne durant la Segona Guerra Mundial.
El palau més famós de la ciutat és el Palazzo Vecchio, que ha esdevingut un monument a la família dels Mèdici que va dominar Florència durant el segle XV. Ben a la vora hi trobem els Uffizi (Galleria degli Uffizi), un dels museus d'art de més anomenada d'arreu del món. A més a més dels Uffizi, Florència compta amb d'altres museus que serien l'atracció artística principal de gairebé qualsevol altra gran ciutat del món: el Bargello es concentra en l'escultura, i s'hi allotgen moltes obres mestres de Donatello, Giambologna i Miquel Àngel. La col·lecció de l'Acadèmia (Accademia) compta amb el David de Miquel Àngel i els seus Esclaus.
A l'altra riba de l'Arno (l'oltrarno per als florentins) trobem el gran Palau Pitti (Palazzo Pitti), decorat amb la col·lecció privada dels Mèdici. Al costat del palau es troba el Jardí de Bòboli (Giardino di Boboli), elaboradament decorat amb moltes escultures d'interès.
L'església de Santa Croce conté les tombes monumentals de Galileo Galilei|Galileu, Michelangelo Buonarroti|Miquel Àngel, el Dante Alighieri|Dant i altres persones famoses de la història florentina.
La joia arquitectònica de Florència és la catedral de Santa Maria del Fiore, coneguda simplement com "el Duomo" (és a dir, "la cúpula"). La magnífica cúpula fou construïda per Filippo Brunelleschi, i el campanar veí és del Giotto. També és digne d'esmentar-se l'adjacent baptisteri, amb les famoses portes de bronze de Gioberti.
També cal assenyalar les esglésies de Santa Maria Novella i San Miniato al Monte, l'Orsanmichele, el Palau Mèdici Riccardi o el Museu de San Marco, entre moltes altres peces úniques de l'art universal.
Personalitats històriques lligades al nom de Florència
Dante Alighieri, el Dant
Michelangelo Buonarroti, Miquel Àngel
Leonardo da Vinci
Lorenzo de Mèdici, Llorenç el Magnífic
Niccolò Machiavelli, Maquiavel
Girolamo Savonarola
Enllaços externs
(English/Italian)
(English/Italian/Deutsch/French)
(English)
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Florència". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.