Florència: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 30 - 105 Hotel San Marco
 The Hotel San Marco is located in the centre of Florence, a few steps away from the train station and from all the attractions of the city. Cozy atmos… MoreEUR 40 - 160 Hotel San Lorenzo
 In the historic centre of Florence, Hotel San Lorenzo offers a 24-hour reception, just 10-minutes´ walk from Santa Maria Novella Train Station.
… MoreEUR 36 - 200 Hotel Sampaoli
 Hotel Sampaoli offers rooms with free Wi-Fi and a DVD player, a short walk from Florence´s main attractions. The Galleria dell´Accademia, … MoreEUR 44 - 219 Hotel Villa Carlotta
 Away from the bustle of the city, Hotel Villa Carlotta is surrounded by parks and gardens for a relaxing stay, just a 15-minute walk from the River Ar… MoreEUR 75 - 205 Hotel Villa le Rondini
 Hotel Villa le Rondini is located in the hills surrounding Florence giving you unbeatable views over the city and excellent transport links to the cen… MoreEUR 35 - 180 Locanda De´ Pazzi
 The family-run Locanda De´ Pazzi is set in central Florence, a 5-minute walk from the city´s famous Duomo cathedral. It offers good-value … MoreEUR 30 - 155 Loggia Fiorentina
 L´hotel Loggia Fiorentina té una ubicació cèntrica 9 minuts a peu del Duomo i a 12 minuts de l´estació. L´hotel combina un estil… MoreEUR 80 - 180 Libertà Suites
 Libertà Suites offers modern accommodation in the Cure area of Florence, a 3-minute walk from Piazza della Libertà. Each apartment offers free Wi-Fi… MoreEUR 40 - 145 Leone X B&B
 B&B Leone X is located just 200 metres from the Fortezza da Basso Conference Centre. It offers free Wi-Fi, and air-conditioned rooms with tea/coffee m… MoreEUR 50 - 120 Le Stanze Dei Medici
 Conveniently located in Florence’s historic centre, a 5-minute walk from Florence Cathedral, Le Stanze Dei Medici offers air-conditioned rooms with … MoreEUR 110 - 160 Le Stanze Di Santa Croce
 Le Stanze Di Santa Croce is a small B&B in the hearth of Florence, 20 metres from the Church of Santa Croce. All rooms feature a private bathroom and … MoreEUR 80 - 300 Loggiato Dei Serviti
 Hotel Loggiato dei Serviti is situated in a 15th-century building. It is 150 metres from Florence´s Galleria dell´Accadeamia, and a few mi… MoreEUR 41 - 319 Machiavelli Palace
 El Machiavelli Palace és un antic convent que ara ofereix un allotjament elegant al centre de Florència, davant de l´estació de Santa Maria N… MoreEUR 49 - 159 Michelangelo Guesthouse
 Located on the banks of the River Arno, 500 metres from the panoramic lookout point at Piazzale Michelangelo, this guesthouse offers modern rooms in a… MoreEUR 109 - 279 Monna Lisa
 Located in Florence´s historic centre, Hotel Monna Lisa is set in a historic building 5 minutes´ walk from Florence Cathedral, the Duomo. … MoreEUR 47 - 219 Meridiana
 Hotel Meridiana offers air-conditioned rooms with satellite TV. Set in Florence, it is a 15-minute drive from Peretola Airport and is well connected b… MoreEUR 104 - 335 Marignolle Relais & Charme
 Just 3 km from the historic centre of Florence, Marignolle Relais & Charme is a renovated farmhouse with outdoor swimming pool. It offers picturesque … MoreEUR 60 - 169 Magnifico Messere
 Located just 20 metres from Piazza Duomo and Florence´s cathedral, Magnifico Messere B&B offers modern accommodation with free Wi-Fi and LCD TVs… MoreEUR 119 - 179 La Terrazza Su Boboli
 Walk to the Ponte Vecchio in just 15 minutes from La Terrazza Su Boboli, a charming bed and breakfast near the Boboli Gardens offering spacious and co… MoreEUR 50 - 165 La Locandiera
 La Locandiera is a cosy B&B in central Florence, 300 metres from Santa Maria Novella Station and a 10-minute walk from Fortezza da Basso exhibition ce… MoreEUR 49 - 99 Il Ghiro Guest House
 Boasting a central spot, and comfortable, spacious rooms, Il Ghiro Guest House is a small hostel offering a friendly and welcoming atmosphere, just 20… MoreEUR 50 - 99 Il Giglio Rosso B&B
 Located 10 minutes on foot from Florence’s Santa Maria Novella Station, Il Giglio Rosso is a small ultramodern B&B. It offers free Wi-Fi and soundpr… MoreEUR 56 - 219 Idea Hotel Firenze Business
 You will have good value, modern accommodation at the Idea Hotel Firenze Business. It is 200 metres from the motorway exit and offers free parking and… MoreEUR 45 - 150 I Parigi Corbinelli - Residenza d´Epoca
 I Parigi Corbinelli is surrounded by the pleasant hills at the gates of Florence. Nearby free parking and a bus stop make it ideal to visit the city.
… MoreEUR 50 - 368 Hotel Villa Liana
 Hotel Villa Liana is housed in an elegant 19th-century villa with a peaceful and relaxing English-style garden with parking area. You´ll find al… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Florència: Guide
Florència (en italià Firenze) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Florència|província homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península itàlica.
La seva població és de 352.227 habitants (gentilici: florentins, florentines), que juntament amb les localitats que l'envolten arriben a fer una aglomeració al voltant del mig milió d'habitants.
Florència és considerada com el bressol del Renaixement i destaca per la seva riquesa arquitectònica i els seus museus. El domini de la ciutat per part de la família dels Mèdici és fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat a la història de l'art.
Administrativament, Florencia es divideix en cinc districtes (quartieri): 1-Centro Storico, 2-Campo di Marte, 3-Gavinana-Galluzzo, 4-Isolotto-Legnaia i 5-Rifredi-Le Piagge.
El batlle de la ciutat és Leonardo Domenici.
Patró de la ciutat: Sant Joan Baptista (24 de juny).
La A.C.F. Fiorentina|Fiorentina és l'equip de futbol més important de la ciutat, i ha militat durant moltes temporades a la Sèrie A del Lliga italiana de futbol|Calcio.
Situació geogràfica
Latitud: 43º47' nord
Longitud: 11º15' est
Florència, a 50 metres d'altitud, es troba a la zona de contacte entre la serralada dels Apenins i la plana aturonada de la Toscana, a uns setanta quilòmetres de la costa del mar Lígur.
La ciutat es troba en el camí que uneix la plana Padània|padana, principal pol econòmic d'Itàlia (Milà (Itàlia)|Milà, Torí, Bolonya, etc), amb la capital del país (Roma).
El riu Arno travessa Florència en el seu sector meridional.
Florència i el Renaixement
El desenvolupament literari, artístic i científic que es va esdevenir a Florència als segles segle XIV|XIV-segle XVI|XVI va tenir com a motor principal l'amor pels diners per part dels florentins i la seva ànsia d'ostentació de la riquesa.
Afegit a això, la crisi de l'Església Catòlica (especialment la controvèrsia sobre el Papat d'Avinyó a França i el Gran Cisma), juntament amb els efectes desastrosos de la pesta negra, va comportar una revisió crítica dels valors medievals que va donar com a resultat una revaloració dels valors de l'antiguitat clàssica. Florència es va beneficiar tant materialment com culturalment d'aquest gran canvi social.
Història
La història coneguda de Florència comença l'any 59 aC, amb la fundació d'un poblat("Florentia") per part d'exsoldats romans que van formar una colònia (probablement ja iniciada en temps de Sul·la) que era renovada pels triumvirs després de la mort de Juli Cèsar. Després de la segona colonització va prosperar ràpidament. Durant el regat de Tiberi havia perdut el rang de colònia i era municipi. Plini esmenta la ciutat com a municipi. Les inscripcions permeten assegurar que va mantenir aquest rang durant tot l'imperi. Es conserven les restes de l'amfiteatre, l'únic edifici del període romà, prop de l'església de la Santa Creu.
Seu d'una diòcesi a partir del segle IV, la ciutat va passar per diversos períodes de dominació Bizantins|bizantina, Ostrogots|ostrogoda, Llombards|llombarda i Francs|franca, durant els quals la població de vegades va baixar fins al miler escàs de persones.
A partir del segle X la ciutat es va desenvolupar, i des del 1115 va passar a tenir un Ajuntament autònom. Al segle XIII es va dividir pràcticament en dues meitats a causa de la lluita intestina entre els gibel·lins, partidaris de l'emperador Imperi Romanogermànic|germànic, i els güelfs, que anaven a favor del Papat romà. Aquests darrers van resultar els vencedors, i es van dividir internament en "blancs" i "negres".
La conflictivitat política interna no va impedir a la ciutat de desenvolupar-se fins a esdevenir una de les més poderoses i pròsperes d'Europa, ajudada per la seva pròpra moneda d'or, el florí (introduït l'any 1252), per l'eclipse de la seva rival Pisa (derrotada per Gènova el 1284 i conquerida per Florència el 1406), i per la seva potència mercantil com a resultat d'una constitució antiaristocràtica (1293).
D'una població estimada de 80.000 persones abans de la Pesta Negra del 1348, 25.000 treballaven en la indústria de la llana. El 1345, Florència va ser l'escenari d'un intent de vaga per part dels ciompi o treballadors de la llana, que el 1378 van organitzar una breu revolta contra el domini oligàrquic de la ciutat. Després de la repressió, la ciutat va caure sota el domini de la família Albizi (1382-1434), acèrrims enemics però alhora precursors dels Mèdici.
El primer període del domini dels Mèdici va acabar amb la tornada d'un govern republicà, influït pels ensenyaments del prior dominicà radical Girolamo Savonarola (que va ser ajusticiat el 1498 i que abans de morir va deixar un tractat sobre el govern de Florència), en les paraules del qual es retroben sovint antics arguments que seran objecte de controvèrsies religioses dels segles següents.
Un altre personatge d'agudesa inusual fou Maquiavel, les indicacions del qual per al govern de Florència per part d'una figura forta són llegides sovint com una legitimització de les tortuositats i fins i tot dels abusos dels polítics. Els florentins van fer fora els Mèdici per segona vegada i van reestabilir una república el 16 de maig de 1527.
Havent tornat al govern dues vegades més, bé amb el suport de l'Emperador o bé del Papa, els Mèdici van esdevenir el 1537 duc|ducs hereditaris de Florència, i el 1569 gran duc|grans ducs de Toscana, on van regnar dos segles.
L'extinció de la dinastia dels Mèdici i l'ascensió el 1737 de Francis Stephen, duc de Lorena i marit de Maria Teresa d'Àustria, va comportar la inclusió de la Toscana en els territoris de la corona Àustria|austríaca. El regnat de la dinastia austriaca es va acabar quant el 27 de març de 1799 fou ocupada per França i el gran duc Ferran III va fugir; es va establir a la ciutat un govern provisional d'una república d'Etrúria que va durar poc, i va acabar amb el retorn del gran duc el 7 de juliol de 1799.
Amb el retorn dels francesos, el 3 d'agost de 1801 Napoleó va crear el regne d'Etrúria per Lluís I de Borbó-Parma, amb capital a Florència. Des el 1803 va governar el regne Maria Lluïsa en nom del seu fill Carles Lluís II, i aquesta regent va prendre decisions que no van agradar al emperador, que va annexionar el regne a França el 10 de desembre 1807. El 1808 es van crear tres departaments: Arno, Mediterrània i Ombrone i Florència va quedar dins el primer.
El 1 de febrer de 1814 Florència fou ocupada pels napolitans fins que fou restaurat el gran duc Ferran III el 27 d'abril de 1814.
El 28 d'abril de 1859 un govern provisional es va fer amb el poder, va forçar la fugida del gran duc Leopold II que es va exiliar. El cap del govern, Ubaldino Peruzzi, va oferir la dictadura al rei de Sardenya que va acceptar el 10 de maig de 1859 i va nomenar un comissari reial a Florència (el comte Carlo Boncompagni di Mombello). La corona al exili va passar a Ferran IV el 21 de juliol de 1859, però fou declarat deposat el 16 d'agost de 1859 pel nou cap del govern provisional, baró Bettino Ricasoli.
El 3 de desembre de 1859 Toscana, Mòdena, Parma i Piacenza van formar les Províncies unides d'Itàlia central amb capital a Florència, i amb un govern presidit per el comte Carlo Boncompagni di Mombello, i el príncep Eugeni Manel de Savoia-Carignan, príncep de Carignan, com a cap d'estat, que va durar fins el 22 de març de 1860 quant les províncies unides foren declarades annexionades al Regne de Sardenya, amb una amplia autonomia, assolint el príncep Eugeni el càrrec de lloctinent reial i el baró Bettino Ricasoli el de governador general amb seu a la ciutat. Aquesta situació va durar fins el 9 d'octubre de 1861 quant l'autonomia fou abolida i el territori difuminat dins el regne de Sardenya o Itàlia on Florència va ser capital d'una província.
Florència va prendre el lloc de Torí com a capital d'Itàlia el 1865 i va ostatjar el primer parlament de la nació, però la capital va passar a Roma sis anys després, quan aquesta fou annexada al regne. Al segle XIX la població de Florència es va doblar, i es va triplicar al segle XX amb el creixement del turisme, del comerç, dels serveis financers i de la indústria. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fou ocupada durant un any pels alemanys|Alemanya (1943-1944). El novembre de 1966, una bona part del centre urbà va patir la gran riuada de l'Arno, que va danyar molts tresors artístics.
Una visita a la ciutat
Al cor de la ciutat es troba la font de Neptú (Fontana di Nettuno), una obra mestra de l'escultura marbre|marmòria situada a l'embocadura d'un aqüeducte romà encara en funcionament.
El riu Arno, que passa enmig de la part vella de la ciutat, ocupa un lloc tan rellevant en la història florentina com la gent que hi viu. Històricament, la població local té una relació d'amor-odi amb l'Arno, el qual ha portat alternativament els avantatges del comerç i els desastres de les riuades. Molts dels ponts de l'Arno van ser construïts pels romans. Un dels ponts, en concret, és únic: el Ponte Vecchio, característic per la multitud de botiguetes que s'hi construïren al damunt. Realitzat per primera vegada pels etruscos en temps molt reculats, aquest pont és l'únic de la ciutat que va restar indemne durant la Segona Guerra Mundial.
El palau més famós de la ciutat és el Palazzo Vecchio, que ha esdevingut un monument a la família dels Mèdici que va dominar Florència durant el segle XV. Ben a la vora hi trobem els Uffizi (Galleria degli Uffizi), un dels museus d'art de més anomenada d'arreu del món. A més a més dels Uffizi, Florència compta amb d'altres museus que serien l'atracció artística principal de gairebé qualsevol altra gran ciutat del món: el Bargello es concentra en l'escultura, i s'hi allotgen moltes obres mestres de Donatello, Giambologna i Miquel Àngel. La col·lecció de l'Acadèmia (Accademia) compta amb el David de Miquel Àngel i els seus Esclaus.
A l'altra riba de l'Arno (l'oltrarno per als florentins) trobem el gran Palau Pitti (Palazzo Pitti), decorat amb la col·lecció privada dels Mèdici. Al costat del palau es troba el Jardí de Bòboli (Giardino di Boboli), elaboradament decorat amb moltes escultures d'interès.
L'església de Santa Croce conté les tombes monumentals de Galileo Galilei|Galileu, Michelangelo Buonarroti|Miquel Àngel, el Dante Alighieri|Dant i altres persones famoses de la història florentina.
La joia arquitectònica de Florència és la catedral de Santa Maria del Fiore, coneguda simplement com "el Duomo" (és a dir, "la cúpula"). La magnífica cúpula fou construïda per Filippo Brunelleschi, i el campanar veí és del Giotto. També és digne d'esmentar-se l'adjacent baptisteri, amb les famoses portes de bronze de Gioberti.
També cal assenyalar les esglésies de Santa Maria Novella i San Miniato al Monte, l'Orsanmichele, el Palau Mèdici Riccardi o el Museu de San Marco, entre moltes altres peces úniques de l'art universal.
Personalitats històriques lligades al nom de Florència
Dante Alighieri, el Dant
Michelangelo Buonarroti, Miquel Àngel
Leonardo da Vinci
Lorenzo de Mèdici, Llorenç el Magnífic
Niccolò Machiavelli, Maquiavel
Girolamo Savonarola
Enllaços externs
(English/Italian)
(English/Italian/Deutsch/French)
(English)
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Florència". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.