Florència: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 39 - 510 Hotel California
 Welcome to the Hotel California a new hotel, set in Florence historic centre, 100 metres from the Duomo Cathedral, and near the Ponte Vecchio.
Hotel … MoreEUR 70 - 160 Hotel Burchianti
 Hotel Burchianti is set in a historic Florentine building near the Medici Chapels. All rooms are air-conditioned, and most feature original frescoes o… MoreEUR 96 - 480 Hotel Bernini Palace gia´ Baglioni
 Hotel Bernini Palace gia´ Baglioni is a 15th-century building in the heart of Florence, a 5-minute walk from the Uffizi Gallery. It guarantees e… MoreEUR 55 - 240 Hotel Berna
 Hotel Berna is immediately outside Florence Santa Maria Novella Railway Station. It offers spacious rooms with air-conditioning, tea/coffee maker, sat… MoreEUR 40 - 150 Hotel Balcony
 Featuring a spacious communal terrace with a view towards Florence Cathedral, Hotel Balcony offers a central location and friendly service. Its simply… MoreEUR 81 - 320 Hotel Balestri
 L´Hotel Balestri ofereix 51 habitacions al cor de Florència, a la riba dreta del riu Arno i a poques passes del Ponte Vecchio (pont vell), del … MoreEUR 39 - 130 Hotel Azzi
 At Hotel Azzi you get so much more than good-value accommodation. Relax on the terrace with a glass of wine from the cellar and a book from the librar… MoreEUR 66 - 169 Hotel Axial
 Hotel Axial is in the heart of the historic centre, a 2-minute walk from the Duomo, Florence´s cathedral. It offers a free internet point and fr… MoreEUR 42 - 445 Hotel Aurora
 Hotel Aurora features a private parking and is just outside Firenze Santa Maria Novella Train Station. Internet is free, and rooms offer air condition… MoreEUR 39 - 230 Hotel Basilea
 Hotel Basilea is 5 minutes´ walk from the Accademia Gallery and Florence Station. Friendly staff will provide you with free city maps on arrival… MoreEUR 29 - 119 Hotel Bavaria
 L´Hotel Bavaria ofereix habitacions àmplies decorades de manera tradicional i una atenció personal cuidada. És a només 200 metres de la cate… MoreEUR 34 - 270 Hotel Benvenuti
 Hotel Benvenuti is located in the historic centre of Florence, a 10-minute walk from the Galleria dell’Accademia. It offers simply furnished rooms w… MoreEUR 87 - 540 Hotel Berchielli
 Elegant Hotel Berchielli lies on the banks of the famous river Arno, enjoying much sought-after views of Ponte Vecchio bridge.
Berchielli’s excelle… MoreEUR 43 - 225 Hotel Bellettini
 L´Hotel Bellettini, situat al centre històric de Florència, ofereix unes habitacions econòmiques i un servei atent. Es troba a menys de 5 min… MoreEUR 25 - 200 Hotel Bellavista
 Hotel Bellavista is a 2-minute walk from Florence´s central station, Santa Maria Novella. Offering free Wi-Fi and lots of useful tourist informa… MoreEUR 55 - 220 Hotel Beatrice
 Hotel Beatrice is less than 5 minutes´ walk from Florence´s Santa Maria Novella Train Station. There is a free internet point with Wi-Fi a… MoreEUR 40 - 120 A Teatro B&B
 A Teatro B&B has a central location in Florence, opposite Teatro Verdi. All rooms are air conditioned and come with a TV, minibar, and free Wi-Fi.
A … More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Florència: Guide
Florència (en italià Firenze) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Florència|província homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península itàlica.
La seva població és de 352.227 habitants (gentilici: florentins, florentines), que juntament amb les localitats que l'envolten arriben a fer una aglomeració al voltant del mig milió d'habitants.
Florència és considerada com el bressol del Renaixement i destaca per la seva riquesa arquitectònica i els seus museus. El domini de la ciutat per part de la família dels Mèdici és fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat a la història de l'art.
Administrativament, Florencia es divideix en cinc districtes (quartieri): 1-Centro Storico, 2-Campo di Marte, 3-Gavinana-Galluzzo, 4-Isolotto-Legnaia i 5-Rifredi-Le Piagge.
El batlle de la ciutat és Leonardo Domenici.
Patró de la ciutat: Sant Joan Baptista (24 de juny).
La A.C.F. Fiorentina|Fiorentina és l'equip de futbol més important de la ciutat, i ha militat durant moltes temporades a la Sèrie A del Lliga italiana de futbol|Calcio.
Situació geogràfica
Latitud: 43º47' nord
Longitud: 11º15' est
Florència, a 50 metres d'altitud, es troba a la zona de contacte entre la serralada dels Apenins i la plana aturonada de la Toscana, a uns setanta quilòmetres de la costa del mar Lígur.
La ciutat es troba en el camí que uneix la plana Padània|padana, principal pol econòmic d'Itàlia (Milà (Itàlia)|Milà, Torí, Bolonya, etc), amb la capital del país (Roma).
El riu Arno travessa Florència en el seu sector meridional.
Florència i el Renaixement
El desenvolupament literari, artístic i científic que es va esdevenir a Florència als segles segle XIV|XIV-segle XVI|XVI va tenir com a motor principal l'amor pels diners per part dels florentins i la seva ànsia d'ostentació de la riquesa.
Afegit a això, la crisi de l'Església Catòlica (especialment la controvèrsia sobre el Papat d'Avinyó a França i el Gran Cisma), juntament amb els efectes desastrosos de la pesta negra, va comportar una revisió crítica dels valors medievals que va donar com a resultat una revaloració dels valors de l'antiguitat clàssica. Florència es va beneficiar tant materialment com culturalment d'aquest gran canvi social.
Història
La història coneguda de Florència comença l'any 59 aC, amb la fundació d'un poblat("Florentia") per part d'exsoldats romans que van formar una colònia (probablement ja iniciada en temps de Sul·la) que era renovada pels triumvirs després de la mort de Juli Cèsar. Després de la segona colonització va prosperar ràpidament. Durant el regat de Tiberi havia perdut el rang de colònia i era municipi. Plini esmenta la ciutat com a municipi. Les inscripcions permeten assegurar que va mantenir aquest rang durant tot l'imperi. Es conserven les restes de l'amfiteatre, l'únic edifici del període romà, prop de l'església de la Santa Creu.
Seu d'una diòcesi a partir del segle IV, la ciutat va passar per diversos períodes de dominació Bizantins|bizantina, Ostrogots|ostrogoda, Llombards|llombarda i Francs|franca, durant els quals la població de vegades va baixar fins al miler escàs de persones.
A partir del segle X la ciutat es va desenvolupar, i des del 1115 va passar a tenir un Ajuntament autònom. Al segle XIII es va dividir pràcticament en dues meitats a causa de la lluita intestina entre els gibel·lins, partidaris de l'emperador Imperi Romanogermànic|germànic, i els güelfs, que anaven a favor del Papat romà. Aquests darrers van resultar els vencedors, i es van dividir internament en "blancs" i "negres".
La conflictivitat política interna no va impedir a la ciutat de desenvolupar-se fins a esdevenir una de les més poderoses i pròsperes d'Europa, ajudada per la seva pròpra moneda d'or, el florí (introduït l'any 1252), per l'eclipse de la seva rival Pisa (derrotada per Gènova el 1284 i conquerida per Florència el 1406), i per la seva potència mercantil com a resultat d'una constitució antiaristocràtica (1293).
D'una població estimada de 80.000 persones abans de la Pesta Negra del 1348, 25.000 treballaven en la indústria de la llana. El 1345, Florència va ser l'escenari d'un intent de vaga per part dels ciompi o treballadors de la llana, que el 1378 van organitzar una breu revolta contra el domini oligàrquic de la ciutat. Després de la repressió, la ciutat va caure sota el domini de la família Albizi (1382-1434), acèrrims enemics però alhora precursors dels Mèdici.
El primer període del domini dels Mèdici va acabar amb la tornada d'un govern republicà, influït pels ensenyaments del prior dominicà radical Girolamo Savonarola (que va ser ajusticiat el 1498 i que abans de morir va deixar un tractat sobre el govern de Florència), en les paraules del qual es retroben sovint antics arguments que seran objecte de controvèrsies religioses dels segles següents.
Un altre personatge d'agudesa inusual fou Maquiavel, les indicacions del qual per al govern de Florència per part d'una figura forta són llegides sovint com una legitimització de les tortuositats i fins i tot dels abusos dels polítics. Els florentins van fer fora els Mèdici per segona vegada i van reestabilir una república el 16 de maig de 1527.
Havent tornat al govern dues vegades més, bé amb el suport de l'Emperador o bé del Papa, els Mèdici van esdevenir el 1537 duc|ducs hereditaris de Florència, i el 1569 gran duc|grans ducs de Toscana, on van regnar dos segles.
L'extinció de la dinastia dels Mèdici i l'ascensió el 1737 de Francis Stephen, duc de Lorena i marit de Maria Teresa d'Àustria, va comportar la inclusió de la Toscana en els territoris de la corona Àustria|austríaca. El regnat de la dinastia austriaca es va acabar quant el 27 de març de 1799 fou ocupada per França i el gran duc Ferran III va fugir; es va establir a la ciutat un govern provisional d'una república d'Etrúria que va durar poc, i va acabar amb el retorn del gran duc el 7 de juliol de 1799.
Amb el retorn dels francesos, el 3 d'agost de 1801 Napoleó va crear el regne d'Etrúria per Lluís I de Borbó-Parma, amb capital a Florència. Des el 1803 va governar el regne Maria Lluïsa en nom del seu fill Carles Lluís II, i aquesta regent va prendre decisions que no van agradar al emperador, que va annexionar el regne a França el 10 de desembre 1807. El 1808 es van crear tres departaments: Arno, Mediterrània i Ombrone i Florència va quedar dins el primer.
El 1 de febrer de 1814 Florència fou ocupada pels napolitans fins que fou restaurat el gran duc Ferran III el 27 d'abril de 1814.
El 28 d'abril de 1859 un govern provisional es va fer amb el poder, va forçar la fugida del gran duc Leopold II que es va exiliar. El cap del govern, Ubaldino Peruzzi, va oferir la dictadura al rei de Sardenya que va acceptar el 10 de maig de 1859 i va nomenar un comissari reial a Florència (el comte Carlo Boncompagni di Mombello). La corona al exili va passar a Ferran IV el 21 de juliol de 1859, però fou declarat deposat el 16 d'agost de 1859 pel nou cap del govern provisional, baró Bettino Ricasoli.
El 3 de desembre de 1859 Toscana, Mòdena, Parma i Piacenza van formar les Províncies unides d'Itàlia central amb capital a Florència, i amb un govern presidit per el comte Carlo Boncompagni di Mombello, i el príncep Eugeni Manel de Savoia-Carignan, príncep de Carignan, com a cap d'estat, que va durar fins el 22 de març de 1860 quant les províncies unides foren declarades annexionades al Regne de Sardenya, amb una amplia autonomia, assolint el príncep Eugeni el càrrec de lloctinent reial i el baró Bettino Ricasoli el de governador general amb seu a la ciutat. Aquesta situació va durar fins el 9 d'octubre de 1861 quant l'autonomia fou abolida i el territori difuminat dins el regne de Sardenya o Itàlia on Florència va ser capital d'una província.
Florència va prendre el lloc de Torí com a capital d'Itàlia el 1865 i va ostatjar el primer parlament de la nació, però la capital va passar a Roma sis anys després, quan aquesta fou annexada al regne. Al segle XIX la població de Florència es va doblar, i es va triplicar al segle XX amb el creixement del turisme, del comerç, dels serveis financers i de la indústria. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fou ocupada durant un any pels alemanys|Alemanya (1943-1944). El novembre de 1966, una bona part del centre urbà va patir la gran riuada de l'Arno, que va danyar molts tresors artístics.
Una visita a la ciutat
Al cor de la ciutat es troba la font de Neptú (Fontana di Nettuno), una obra mestra de l'escultura marbre|marmòria situada a l'embocadura d'un aqüeducte romà encara en funcionament.
El riu Arno, que passa enmig de la part vella de la ciutat, ocupa un lloc tan rellevant en la història florentina com la gent que hi viu. Històricament, la població local té una relació d'amor-odi amb l'Arno, el qual ha portat alternativament els avantatges del comerç i els desastres de les riuades. Molts dels ponts de l'Arno van ser construïts pels romans. Un dels ponts, en concret, és únic: el Ponte Vecchio, característic per la multitud de botiguetes que s'hi construïren al damunt. Realitzat per primera vegada pels etruscos en temps molt reculats, aquest pont és l'únic de la ciutat que va restar indemne durant la Segona Guerra Mundial.
El palau més famós de la ciutat és el Palazzo Vecchio, que ha esdevingut un monument a la família dels Mèdici que va dominar Florència durant el segle XV. Ben a la vora hi trobem els Uffizi (Galleria degli Uffizi), un dels museus d'art de més anomenada d'arreu del món. A més a més dels Uffizi, Florència compta amb d'altres museus que serien l'atracció artística principal de gairebé qualsevol altra gran ciutat del món: el Bargello es concentra en l'escultura, i s'hi allotgen moltes obres mestres de Donatello, Giambologna i Miquel Àngel. La col·lecció de l'Acadèmia (Accademia) compta amb el David de Miquel Àngel i els seus Esclaus.
A l'altra riba de l'Arno (l'oltrarno per als florentins) trobem el gran Palau Pitti (Palazzo Pitti), decorat amb la col·lecció privada dels Mèdici. Al costat del palau es troba el Jardí de Bòboli (Giardino di Boboli), elaboradament decorat amb moltes escultures d'interès.
L'església de Santa Croce conté les tombes monumentals de Galileo Galilei|Galileu, Michelangelo Buonarroti|Miquel Àngel, el Dante Alighieri|Dant i altres persones famoses de la història florentina.
La joia arquitectònica de Florència és la catedral de Santa Maria del Fiore, coneguda simplement com "el Duomo" (és a dir, "la cúpula"). La magnífica cúpula fou construïda per Filippo Brunelleschi, i el campanar veí és del Giotto. També és digne d'esmentar-se l'adjacent baptisteri, amb les famoses portes de bronze de Gioberti.
També cal assenyalar les esglésies de Santa Maria Novella i San Miniato al Monte, l'Orsanmichele, el Palau Mèdici Riccardi o el Museu de San Marco, entre moltes altres peces úniques de l'art universal.
Personalitats històriques lligades al nom de Florència
Dante Alighieri, el Dant
Michelangelo Buonarroti, Miquel Àngel
Leonardo da Vinci
Lorenzo de Mèdici, Llorenç el Magnífic
Niccolò Machiavelli, Maquiavel
Girolamo Savonarola
Enllaços externs
(English/Italian)
(English/Italian/Deutsch/French)
(English)
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Florència". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.