|
EUR 45 - 159 Promenade
Stay in bright, comfortable rooms in the heart of Florence at Promenade, a charming bed and breakfast surrounded by small, romantic streets, just 30 m… MoreEUR 37 - 240 Quadra Key Residence
El Quadra Key Residence ofereix apartaments amplis i moderns amb instal·lacions excel·lents. Es troba a 10 minuts en cotxe del centre històric de F… MoreEUR 69 - 125 Relais Del Duomo
Just a few steps from Florence’s Duomo cathedral and Giotto’s Campanile, Relais Del Duomo offers air-conditioned rooms with minibar, safe and priv… MoreEUR 35 - 190 Relais Firenze Stibbert
Relais Firenze Stibbert is an eco-friendly family-run B&B just outside Florence´s historic centre with excellent bus links. It offers a large bu… MoreEUR 40 - 130 Relais Dante e Beatrice
Relais Dante e Beatrice enjoys a central location in Florence, just 1 km from the Uffizi Gallery and Ponte Vecchio. The Palazzo dei Congressi conferen… MoreEUR 62 - 145 Relais Cavalcanti
El Relais Cavalcanti ocupa un edifici restaurat del segle XIII a Florència i té una vista sobre el Palazzo Vecchio i el Mercato del Porcellino. Ofer… MoreEUR 69 - 300 Raffaello
Set in the north of Florence, a few metres from Careggi Hospital, Hotel Raffaello offers comfortable and spacious rooms, an excellent service, and a f… MoreEUR 99 - 400 Hotel Home
Relax on the panoramic terrace with Jacuzzi. Hotel Home has beautiful views of Florence and the River Arno, as well as a striking, contemporary design… MoreEUR 80 - 220 Hotel Hermitage
Located next to the Ponte Vecchio, Hotel Hermitage offers panoramic views of Florence’s historic centre from its rooftop terrace. It features air-co… MoreEUR 85 - 210 Canto De Nelli
Canto De Nelli is centrally located in Florence, a 5-minute walk from Santa Maria Novella Station and the Duomo Cathedral. It offers unique rooms with… MoreEUR 69 - 189 Caprimoon
Centrally located, just a 2 minute walk from the Strozzi Palace and 5 minutes from Santa Maria Novella train station, Caprimoon provides a great value… MoreEUR 113 - 290 Boscolo Astoria
In a quiet street immersed in Florence’s historic centre, Boscolo Hotel Astoria is set just 400 metres from the Duomo and 300 metres from Santa Mari… MoreEUR 80 - 1,000 Borghese Palace Art Hotel
Blending refined elements of the past with stylish, modern features, including a free wellness centre, this attractive historic residence is located b… MoreEUR 50 - 90 Blu Notte B&B
Just a 10-minute walk from the Uffizi Gallery and Florence’s cathedral, The Duomo, Blu Notte B&B offers a central location in Florence. It features … MoreEUR 50 - 280 Bonifacio
The hotel is situated a few minutes walking distance from the Cathedral, Congress Center, Palazzo Affari and Main railway Station. The hotel has an el… MoreEUR 40 - 160 Careggi
Hotel Careggi offers good-value accommodation a 10-minute bus ride from Florence´s historic centre. Set in a residential area, this small hotel … MoreEUR 46 - 390 Carolus Hotel
The 4-star Carolus Hotel mixes quality with location, set in the historic centre of Florence, just 200 metres from Michelangelo’s famous David locat… MoreEUR 60 - 220 Casa Rovai Guest House
Located on the first floor of a historical palace in the heart of Florence, the property is just a few steps away from the Duomo and Santa Croce Churc… MoreEUR 85 - 120 Casa Schlatter
Casa Schlatter is located in Campo di Marte, 200 metres from Florence´s Artemio Franchi Stadium. It offers a peaceful garden, free Wi-Fi, and a… MoreEUR 100 - 150 Casa per Ferie San Paolo Della Croce
Casa per Ferie San Paolo Della Croce offers luxury rooms in a renovated Franciscan convent. You will enjoy a Tuscan countryside setting and breathtaki… MoreEUR 123 - 320 Casa Howard Guest House
Casa Howard offers luxurious rooms with free Wi-Fi in the centre of Florence, near the Basilica of Santa Maria Novella. Recommended by many guides, it… MoreEUR 40 - 90 Casa Billi
Casa Billi is set in an 18th-century building in the heart of the historic centre, next to the Duomo, Florence´s cathedral. Its rooms are bright… MoreEUR 69 - 169 Black 5 Florence Suite
The Black 5 Townhouse Suite is located in the Santa Croce area of Florence’s historical centre. It offers air-conditioned rooms with minibar, hairdr… MoreEUR 88 - 420 Bettoja Hotel Relais Certosa Firenze
Located in the Tuscan countryside, a 15-minute drive from Florence´s historic centre, Bettoja Hotel has a swimming pool and tennis court, as wel… MoreEUR 60 - 155 Bed & Breakfast Novecento
The hotel is located on one of the most characteristic streets in the historic heart of Florence, just a few steps from the Academy, the Duomo and the… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La seva població és de 352.227 habitants (gentilici: florentins, florentines), que juntament amb les localitats que l'envolten arriben a fer una aglomeració al voltant del mig milió d'habitants.
Florència és considerada com el bressol del Renaixement i destaca per la seva riquesa arquitectònica i els seus museus. El domini de la ciutat per part de la família dels Mèdici és fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat a la història de l'art.
Administrativament, Florencia es divideix en cinc districtes (quartieri): 1-Centro Storico, 2-Campo di Marte, 3-Gavinana-Galluzzo, 4-Isolotto-Legnaia i 5-Rifredi-Le Piagge.
El batlle de la ciutat és Leonardo Domenici.
Patró de la ciutat: Sant Joan Baptista (24 de juny).
La A.C.F. Fiorentina|Fiorentina és l'equip de futbol més important de la ciutat, i ha militat durant moltes temporades a la Sèrie A del Lliga italiana de futbol|Calcio.
Florència, a 50 metres d'altitud, es troba a la zona de contacte entre la serralada dels Apenins i la plana aturonada de la Toscana, a uns setanta quilòmetres de la costa del mar Lígur.
La ciutat es troba en el camí que uneix la plana Padània|padana, principal pol econòmic d'Itàlia (Milà (Itàlia)|Milà, Torí, Bolonya, etc), amb la capital del país (Roma).
El riu Arno travessa Florència en el seu sector meridional.
Afegit a això, la crisi de l'Església Catòlica (especialment la controvèrsia sobre el Papat d'Avinyó a França i el Gran Cisma), juntament amb els efectes desastrosos de la pesta negra, va comportar una revisió crítica dels valors medievals que va donar com a resultat una revaloració dels valors de l'antiguitat clàssica. Florència es va beneficiar tant materialment com culturalment d'aquest gran canvi social.
La història coneguda de Florència comença l'any 59 aC, amb la fundació d'un poblat("Florentia") per part d'exsoldats romans que van formar una colònia (probablement ja iniciada en temps de Sul·la) que era renovada pels triumvirs després de la mort de Juli Cèsar. Després de la segona colonització va prosperar ràpidament. Durant el regat de Tiberi havia perdut el rang de colònia i era municipi. Plini esmenta la ciutat com a municipi. Les inscripcions permeten assegurar que va mantenir aquest rang durant tot l'imperi. Es conserven les restes de l'amfiteatre, l'únic edifici del període romà, prop de l'església de la Santa Creu.
Seu d'una diòcesi a partir del segle IV, la ciutat va passar per diversos períodes de dominació Bizantins|bizantina, Ostrogots|ostrogoda, Llombards|llombarda i Francs|franca, durant els quals la població de vegades va baixar fins al miler escàs de persones.
A partir del segle X la ciutat es va desenvolupar, i des del 1115 va passar a tenir un Ajuntament autònom. Al segle XIII es va dividir pràcticament en dues meitats a causa de la lluita intestina entre els gibel·lins, partidaris de l'emperador Imperi Romanogermànic|germànic, i els güelfs, que anaven a favor del Papat romà. Aquests darrers van resultar els vencedors, i es van dividir internament en "blancs" i "negres".
La conflictivitat política interna no va impedir a la ciutat de desenvolupar-se fins a esdevenir una de les més poderoses i pròsperes d'Europa, ajudada per la seva pròpra moneda d'or, el florí (introduït l'any 1252), per l'eclipse de la seva rival Pisa (derrotada per Gènova el 1284 i conquerida per Florència el 1406), i per la seva potència mercantil com a resultat d'una constitució antiaristocràtica (1293).
D'una població estimada de 80.000 persones abans de la Pesta Negra del 1348, 25.000 treballaven en la indústria de la llana. El 1345, Florència va ser l'escenari d'un intent de vaga per part dels ciompi o treballadors de la llana, que el 1378 van organitzar una breu revolta contra el domini oligàrquic de la ciutat. Després de la repressió, la ciutat va caure sota el domini de la família Albizi (1382-1434), acèrrims enemics però alhora precursors dels Mèdici.
El primer període del domini dels Mèdici va acabar amb la tornada d'un govern republicà, influït pels ensenyaments del prior dominicà radical Girolamo Savonarola (que va ser ajusticiat el 1498 i que abans de morir va deixar un tractat sobre el govern de Florència), en les paraules del qual es retroben sovint antics arguments que seran objecte de controvèrsies religioses dels segles següents.
Un altre personatge d'agudesa inusual fou Maquiavel, les indicacions del qual per al govern de Florència per part d'una figura forta són llegides sovint com una legitimització de les tortuositats i fins i tot dels abusos dels polítics. Els florentins van fer fora els Mèdici per segona vegada i van reestabilir una república el 16 de maig de 1527.
Havent tornat al govern dues vegades més, bé amb el suport de l'Emperador o bé del Papa, els Mèdici van esdevenir el 1537 duc|ducs hereditaris de Florència, i el 1569 gran duc|grans ducs de Toscana, on van regnar dos segles.
L'extinció de la dinastia dels Mèdici i l'ascensió el 1737 de Francis Stephen, duc de Lorena i marit de Maria Teresa d'Àustria, va comportar la inclusió de la Toscana en els territoris de la corona Àustria|austríaca. El regnat de la dinastia austriaca es va acabar quant el 27 de març de 1799 fou ocupada per França i el gran duc Ferran III va fugir; es va establir a la ciutat un govern provisional d'una república d'Etrúria que va durar poc, i va acabar amb el retorn del gran duc el 7 de juliol de 1799.
Amb el retorn dels francesos, el 3 d'agost de 1801 Napoleó va crear el regne d'Etrúria per Lluís I de Borbó-Parma, amb capital a Florència. Des el 1803 va governar el regne Maria Lluïsa en nom del seu fill Carles Lluís II, i aquesta regent va prendre decisions que no van agradar al emperador, que va annexionar el regne a França el 10 de desembre 1807. El 1808 es van crear tres departaments: Arno, Mediterrània i Ombrone i Florència va quedar dins el primer.
El 1 de febrer de 1814 Florència fou ocupada pels napolitans fins que fou restaurat el gran duc Ferran III el 27 d'abril de 1814.
El 28 d'abril de 1859 un govern provisional es va fer amb el poder, va forçar la fugida del gran duc Leopold II que es va exiliar. El cap del govern, Ubaldino Peruzzi, va oferir la dictadura al rei de Sardenya que va acceptar el 10 de maig de 1859 i va nomenar un comissari reial a Florència (el comte Carlo Boncompagni di Mombello). La corona al exili va passar a Ferran IV el 21 de juliol de 1859, però fou declarat deposat el 16 d'agost de 1859 pel nou cap del govern provisional, baró Bettino Ricasoli.
El 3 de desembre de 1859 Toscana, Mòdena, Parma i Piacenza van formar les Províncies unides d'Itàlia central amb capital a Florència, i amb un govern presidit per el comte Carlo Boncompagni di Mombello, i el príncep Eugeni Manel de Savoia-Carignan, príncep de Carignan, com a cap d'estat, que va durar fins el 22 de març de 1860 quant les províncies unides foren declarades annexionades al Regne de Sardenya, amb una amplia autonomia, assolint el príncep Eugeni el càrrec de lloctinent reial i el baró Bettino Ricasoli el de governador general amb seu a la ciutat. Aquesta situació va durar fins el 9 d'octubre de 1861 quant l'autonomia fou abolida i el territori difuminat dins el regne de Sardenya o Itàlia on Florència va ser capital d'una província.
Florència va prendre el lloc de Torí com a capital d'Itàlia el 1865 i va ostatjar el primer parlament de la nació, però la capital va passar a Roma sis anys després, quan aquesta fou annexada al regne. Al segle XIX la població de Florència es va doblar, i es va triplicar al segle XX amb el creixement del turisme, del comerç, dels serveis financers i de la indústria. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fou ocupada durant un any pels alemanys|Alemanya (1943-1944). El novembre de 1966, una bona part del centre urbà va patir la gran riuada de l'Arno, que va danyar molts tresors artístics.
Al cor de la ciutat es troba la font de Neptú (Fontana di Nettuno), una obra mestra de l'escultura marbre|marmòria situada a l'embocadura d'un aqüeducte romà encara en funcionament.
El riu Arno, que passa enmig de la part vella de la ciutat, ocupa un lloc tan rellevant en la història florentina com la gent que hi viu. Històricament, la població local té una relació d'amor-odi amb l'Arno, el qual ha portat alternativament els avantatges del comerç i els desastres de les riuades. Molts dels ponts de l'Arno van ser construïts pels romans. Un dels ponts, en concret, és únic: el Ponte Vecchio, característic per la multitud de botiguetes que s'hi construïren al damunt. Realitzat per primera vegada pels etruscos en temps molt reculats, aquest pont és l'únic de la ciutat que va restar indemne durant la Segona Guerra Mundial.
El palau més famós de la ciutat és el Palazzo Vecchio, que ha esdevingut un monument a la família dels Mèdici que va dominar Florència durant el segle XV. Ben a la vora hi trobem els Uffizi (Galleria degli Uffizi), un dels museus d'art de més anomenada d'arreu del món. A més a més dels Uffizi, Florència compta amb d'altres museus que serien l'atracció artística principal de gairebé qualsevol altra gran ciutat del món: el Bargello es concentra en l'escultura, i s'hi allotgen moltes obres mestres de Donatello, Giambologna i Miquel Àngel. La col·lecció de l'Acadèmia (Accademia) compta amb el David de Miquel Àngel i els seus Esclaus.
A l'altra riba de l'Arno (l'oltrarno per als florentins) trobem el gran Palau Pitti (Palazzo Pitti), decorat amb la col·lecció privada dels Mèdici. Al costat del palau es troba el Jardí de Bòboli (Giardino di Boboli), elaboradament decorat amb moltes escultures d'interès.
L'església de Santa Croce conté les tombes monumentals de Galileo Galilei|Galileu, Michelangelo Buonarroti|Miquel Àngel, el Dante Alighieri|Dant i altres persones famoses de la història florentina.
La joia arquitectònica de Florència és la catedral de Santa Maria del Fiore, coneguda simplement com "el Duomo" (és a dir, "la cúpula"). La magnífica cúpula fou construïda per Filippo Brunelleschi, i el campanar veí és del Giotto. També és digne d'esmentar-se l'adjacent baptisteri, amb les famoses portes de bronze de Gioberti.
També cal assenyalar les esglésies de Santa Maria Novella i San Miniato al Monte, l'Orsanmichele, el Palau Mèdici Riccardi o el Museu de San Marco, entre moltes altres peces úniques de l'art universal.
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Florència". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.