Pantel·leria: Guia, Hotels, Mapa & Fotos
Català|
EUR 65 - 324 Residenza Santa Chiara e I Suoi Dammusi
 Set in the north of the volcanic island of Pantelleria, this accommodation features fully-equipped self catering apartments with swimming pool and gar… MoreEUR 100 - 200 Yacht Marina Hotel
 Yacht Marina Hotel is set right on the harbour in Pantelleria, featuring a terrace with panoramic views across the castle and sea. It offers a free sh… MoreEUR 55 - 200 Mursia E Cossyra Hotel
 If you literally want to enjoy a Mediterranean holiday, it´s got to be in the Mursia and Cossyra Hotel, overlooking the sea in the island of Pa… MoreEUR 60 - 160 Mediterraneo Hotel
 Completely refurbished in 2005 to offer all modern comforts, the hotel lies on the western side of the Sicilian island of Pantelleria, directly on the… MoreEUR 50 - 215 La Cossira Dammusi e Appartamenti
 Offering independent villas and traditional Sicilian houses known as Dammusi, La Cossira is ideal for your stay on Pantelleria Island, with different … MoreEUR 64 - 189 Kuddie Rosse Eco-Friendly Residence
 The Kuddie Rosse is located on Pantelleria Island´s north-western coast, in the town of Mursia. It offers panoramic views of sunsets and the Med… More | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pantel·leria: Guide
Pantel·leria (en illa italiana situada entre l'oest de volcànic i té una superfície de 117 km2 (14 km de llarg per 9 d'ample i un perímetre de 51 km). La seva altura màxima és un cràter a 836 metres conegut com la Montagna Grande, al centre-sud-est. Altres muntanyes o turons son:
Monte Gibele 700 m.
Kuddia Mida 591 m.
Kuddia Attalora 560 m.
Fossa del Russo 481 m.
Kuddia del Moro 444 m.
Kuddia del Gallo 441 m.
Kuddia Patite 429 m.
Kuddia Randazzo 416 m.
Kuddia Gibilè 396 m.
Gelfiser 394 m.
Kuddia Sciuveki 389 m.
Kuddia Valletta 347 m.
Kuddia Muèggen 345 m.
Gelkhamar 289 m.
Sant'Elmo 245 m.
Kuddia Maccotta 233 m.
Kuddia Gadir 155 m.
Kuddia Bruciata 118 m.
Kuddie Rosse 36 m.
Els principals fenomens volcànics són:
Bagno Asciutto
Després sembla que va quedar deshabitada fins que els romans (els cònsols M. Aemilius i Ser. Fulvius), però els Fastos triomfals diuen que la van perdre el 254 aC, i la van ocupar definitivament el 217 aC. Li van dir llavors Cossura. Durant l'imperi va servir com a lloc de desterrament de membres de la família imperial. La ciutat va gaudir del rang de municipi.
El 439 fou ocupada pels vàndals, però fou reconquerida pels Imperi Bizantí|bizantins el 551, i es va edificar llavors el castell de Pantel·leria.
Vers el 700, la població cristiana fou exterminada pels àrabs de Tunísia, que van posseir l'illa fins el 1123 . El 835 s'hi van portar colons berbers que la van repoblar. El 1087 els Pisa|pisans van atacar Pantel·leria, que fou durament castigada.
El 1123 la va conquerir Roger de Sicília i va quedar integrada al regne. El 1270 l'illa, com tota Sicília, va passar a Carles I d'Anjou, fins a la seva caiguda a les Vespres Sicilianes del 1282. El 1311 una flota Catalunya|catalana dirigida per Lluís de Requesens hi va obtenir una gran victòria naval i la família Requesens va obtenir el títol de barons (i després prínceps) de Pantel·leria. El 1550 i el 1553 fou atacada pels Imperi Otomà|turcs, essent baró de Pantel·leria Josep de Requesens de Palerm, fill de Bernat de Requesens. El 5 de setembre de 1620, la baronia de Pantel·leria fou constituïda en principat per Felip III d'Espanya i concedida a Antoni de Requesens i Requesens; els Requesens en van conservar el títol fins al segle XIX, en què va passar als Reggio, prínceps de la Catena, i als Grifeo. El 1730, Francesco de Requesens de Pantel·leria (príncep des de feia deu anys) va construir la famosa Villa Pantelleria de Palerm; el 1759, Giuseppe Antonio de Requesens va esdevenir príncep i va fundar la ciutat de Solanno, a Sicília, cosa que li va significar el desastre econòmic en endeutar-se excessivament; algunes possessions van passar a la seva cosina Teresa de Requesens, casada amb Giuseppe Gravina, príncep de Comitali; Giuseppe Antonio fou el darrer príncep amb poder feudal; el va succeir el seu germà Emanuele de Requesens, fins a la seva mort el 24 de març de 1848.
El 1713, l'illa va passar a Savoia junt amb Sicília, però el 1720 les dues illes foren bescanviades per Sardenya i va passar a Àustria fins el 1734, en què va quedar com a part del Regne de les Dues Sicílies. Va entrar al regne d'Itàlia amb el regne de les Dues Sicílies el 1861.
El 1943 fou bombardejada pels aliats fins que la guarnició es va rendir, ja que la volien com a base per a la invasió d'Itàlia.
This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Pantel·leria". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
Bagno dell'Acqua
Gadir
Grotta del Freddo
Favare
Khazen
Nicà
Sateria Història
La població primitiva va sortir d'Àfrica. S'ha trobat un jaciment neolític a la regió de Mursia, a l'oest de la ciutat de Pantel·leria, a uns 3 km del Kuddie Rosse, antic cràter. També hi ha restes arqueològiques púnic|púniques a la mateixa zona, a Sese Grande i a la punta Fram.