Pula: Guide

Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural. La població, el 2001, era de 58.594 habitants, dels quals un 71,65% eren d'origen croat, amb una minoria italiana de vora el 5%, reflex de quan la ciutat era poblada majoritàriament per italians.

La contrada de Pula és coneguda pel seu clima temperat, per la mar encalmada i per la seva bellesa natural. A la ciutat hi tenen una llarga tradició la producció de vi, la pesca, la construcció naval i el turisme. Pula és el centre administratiu d'Ístria des del temps dels Imperi Romà|romans, tot i que actualment la capital del comtat croat d'comtat d'Ístria|Ístria és la ciutat de Pazin (Pisino en italià).

El monument principal de la ciutat és l'amfiteatre de Pula|amfiteatre de Vespasià, popularment anomenat l'Arena. Altres restes romanes destacades són l'arc dels Sergis i el temple de Roma i August. Els carrers estrets de la part antiga contenen també diversos edificis Edat Mitjana|medievals i Renaixement|renaixentistes.

Història

Pula (llatí Pola) una ciutat d'Ístria propera a l'extrem sud de la península.
L'antiga Pola era a Ístria al anomenat Sinus Polaticus. La tradició la feia fundada por un grup de colquis. Ja existia quan els romans van ocupar la península el 177 aC. hi va establir una colònia (Pietas Julia Pola). Degut al seu bon port fou una ciutat important sota l'imperi. Crispus, fill gran de Constantí el gran, fou assassinat a aquesta ciutat per ordre del seu pare, i mes tard Gal, fill de Constanci, va patir la mateixa sort també per ordre del seu pare.

Els bizantins van reunir aquí la flota sota comandament de Belisari per marxar contra Ravenna el 544. El 752 va passar als llombards i va romandre en les seves mans fins el 774 quant va tornar als bizantins, per acabar finalment el 789 cedida als francs i successivament al Regne d'Itàlia i després al de Germània.

El 952 el rei Otó I de Germània la va cedir als ducs de Baviera i el 976 Otó II la va cedir als ducs de Caríntia. Dins del ducat va formar un marcgraviat després comtat. Algunes ciutats com Pola, es van afermar com comunes independents i es van aliar a Venècia (Pola el 1150).

El 1209 el patriarcat d'Aquileia va rebre en feu una bona part d'Ístria mentre la resta (amb capital a Pisino, la moderna Puzin) va passar als comtes de Gorízia. Les ciutats d'Ístria van estar en guerra contra el Patriarca i finalment van anar passant a Venècia, la darrera Pola el 1331.

La Ístria veneciana amb Pola va passar a Àustria el 1797 per el tractat de Campoformio, i fou ocupada per França el 19 de novembre de 1805, i per la Pau de Presburg fou cedida a França i unida al regne napoleònic d'Itàlia del 1 de maig de 1806 al 1809, com a departament d'Ístria, formant des el 1808 un ducat concedit al mariscal Bessières. El 14 d'octubre de 1809 Napoleó va unir Ístria, Trieste i Gorízia a les Províncies Il·líries formant dos províncies (Trieste i Gorízia) i el 15 d'abril de 1811 va formar la intendència d'Ístria que fou una província del Imperi que del 30 de juny del 1811 al 18 de setembre de 1813 fou dividida en dos districtes militars (Capo d'Ístria i Rovigno); la intendència fou ocupada a finals de 1813 pels austríacs. Àustria va dividir el territori en els districtes de Trieste i Fiume.

El Congres de Viena els va reconèixer la possessió i es va constituir (1816) en part del nominal Regne austríac d'Il·líria. Àustria va afavorir el poblament per eslaus (eslovens i croats) per por de les reclamacions italianes. El 1849 es va constituir la província d'Ístria amb una dieta provincial. Al final de la Primera Guerra Mundial va passar a Itàlia.

El 1943 fou ocupada pels alemanys però reconquerida pels iugoslaus el 1945. Ístria es va dividir en una zona concedida a Iugoslàvia i la zona de Trieste dividida en zona A i zona B (Territori lliure de Trieste) que de fet va quedar sota administració italiana des el 1954 al dissoldre's el govern del territori. Tres-cents mil italians van haver d'evacuar el territori. Els fets mes dramàtics es van produir a Pola, assignada a Iugoslàvia, i evacuada per 28000 dels seus 32000 habitants alguns dels quals es van emportar fins i tots els taüts amb les restes dels seus ancestres. La regió fou poblada sobretot amb croats i eslovens. La ciutat va agafar el nom de Pula.

Inclosa dins la República de Croàcia de la federació iugoslava, la va conservar el 1991 en esdevenir independent.

Queden restes del període romà, especialment l'amfiteatre (Arena), mes gran que el de Nimes però mes petit que el de Verona. També cal esmentar un arc triomfal i la porta Aurea.

El cap al sud de Pula, a uns 15 km, es deia Polaticum Promontorium i mes tard Capo Promontore i des el 1947 Cap Kamenjak.

This "Travel Guide" section is drawn from the Wikipedia article "Pula". We hope you will edit and improve it. It is available under the terms of the GNU Free Documentation License.