Història

Pels marges dels rius Dâmboviţa i Colentina s'han trobat evidències d'assentaments poblacionals corresponents als períodes paleolítics i neolítics. S'han trobat també assentaments poblacionals datats aproximadament del any 1800 aC a les zones de Dudeşti, el Llac Tei i Bucureşti-Noi. Altres troballes arqueològiques han demostrat que es va desenvolupar des de l'època del bronze fins aproximadament l'any 100 aC assentaments de poblacions d'origen indoeuropeu (probablement getes i dacis) per la zones de Herăstrău, Radu Vodă, el Llac Tei, Pantelimon, Mihai Vodă, Popeşti-Leordeni i Popeşti-Novaci. Els assentaments corresponents al període posterior a la retirada romana de la Dàcia en temps d'Aurelià (271), estan datats de finals del segle III i els mateixos es van mantenir al llarg de l'edat medieval.

Les primeres evidències escrites de l'existència de Bucarest es troben en un document del 20 de setembre 1459, una acta enviada per Vlad Ţepeş, príncep de Valàquia, per on s'interessa per un dels vells senyors de la població. La ciutat Dâmboviţa, que apareix molt abans com a ciutat al actual emplaçament de Bucarest, tenia una posició estratègica, ja que controlava l'accés del camí que anava de Târgşor a Giurgiu, fet pel qual durant l'ocupació otomana es va assentar una guarnició otomana. En un curt espai de temps, Bucarest va créixer ja que va ser el lloc elegit el 14 octubre 1465 pel príncep valac Radu el Formòs com a residència oficial. Als anys 1558 - 1559, es va construir dins de la Curtea Veche l'Església Senyorial, construïda pel príncep Mircea El Pastor, aquesta encara roman com el més vell lloc de culte de la ciutat, mantenint-se encara la seva edificació original.

L'any 1659, sota el domini de Gheorghe Ghica, Bucarest va convertir-se en capital de Valàquia, fet que va afavorir la modernització de la ciutat. Van aparèixer els primers camins pavimentats amb pedres de riu (1661), es va establir la primera institució d'ensenyament superior, l'Acadèmia Senyorial (1694) i es va construir el Palau Mogoşoaiei sota les ordres del príncep Constantin Brâncoveanu l'any 1702, edifici on actualment es troba el Museu d'Art Feudal Brâncovenească. L'any 1704, es va desenvolupar la iniciativa hospitalària de Mihai Cantacuzino que va crear el Hospital Colţea, que va ser destruït posteriorment en un incendi i un terratrèmol, essent reconstruït l'any 1888. En poc temps es va desenvolupar la ciutat des d'un punt de vista econòmic; desenvolupant-se els oficis artesanals que van constituir nombrosos gremis, fet que va afavorir la modernització de la ciutat. Així van aparèixer les primeres manufactures i es va produir el desenvolupament demogràfic de Bucarest. L'any 1798 es creu que hi vivien a la ciutat 30.030 habitants, l'any 1831 es comptabilitzen 10.000 focs i 60.587 habitants.

Arran de la segona meitat del segle XIX es va produir una innovació en matèria tecnològica i cultural a la capital romanesa. Poc a poc van anar apareixent tot un seguit de institucions d'interès com el Teatre Nacional (en romanès Teatrul Naţional), els Jardins Cişmigiu, el Cementiri Şerban Vodă, la Societat Acadèmica de Bucarest, la Societat Filarmònica de Bucarest, la Universitat de Bucarest, la Estació del Nord (en romanès Gara de Nord), el Gran Hotel del Bulevard, el Jardí Botànic de Bucarest, el Ateneul Român, la Banca Nacional de Romania, així com el Diari el Univers i diferents cafès, restaurants, cinemes que eren frequentats per intel·lectuals com Ion Luca Caragiale, Mihai Eminescu, Nicoale Iorga i Titu Miorescu. Es va il·luminar la gran majoria dels carrers amb llums de petroli, es va construir la primera línia de tramvia i més tardanament es va implantar la il·luminació elèctrica i la primera línia telefònica).

Bucarest va ser fins la instauració del règim comunista romanès (República Popular de Romania) la capital de la província de Ilfov (en romanès judeţul Ilfov). L'any 1977 la ciutat va patir un greu terratrèmol (7,2 en l'escala de Richter) i des de finals dels anys setanta del segle XX fins l'any 1989 (any en que va caure el règim de Nicolae Ceauşescu) va patir una important transformació amb la demolició sencera de barris històrics i la construcció de grans avingudes, barris de blocs d'edificis d'estil comunista o la Casa Poporului que és el segon edifici més gran del món.

Esdeveniments